300 ANYS...

 

dissabte, 8 de novembre de 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR

A LA TORRE DE L’ESPANYOL...

AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

...i baixaria l’aigua fertilitzant

com musica plaent a orella

i el pont salvaria el desencís

fent d’unió, sent orquestra

i l’arbriu cantaria el goig

tendre del brot, de la fulla movent-se

a compàs del ventijol que alena

i els ocells ajocarien son vol

per escoltar

al riu dels beneficis,

al pont del gai saber,

a l’arbriu que fruïa de goig

i de l’encant de la paraula:

Estem units en nostra LLIBERTAT

IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.

......................

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E.- 8-11-14

FUTUR...

 

dissabte, 6 de desembre de 2014

FUTUR... aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

PRESSA...

PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14. 

PERDUT, TROBAT...

  

23.-  23-1-23

Quan trobes quelcom que has perdut

la alegria és infinita...

A mi m'ha passat...

Collint olives vaig perdre

el senyal d'estima,

l'anell de casat... una joia,

una firma que no es pot estripar...

i perdre-la...

Aleshores,

tots els terra del arbres collits

varen ser apamats i no va aparèixer...

Del porgador a recollir-les netes...

Allí, sí, allí la mestressa el trobà...!!!

Al retornar-me'l al dit em va dir...

-NO EL PERDRÀS MAI MÉS...

I, ara, el tinc ben guardat

rememorant sempre a la mestressa

que amb joia el trobà.

Es un valor que em fa viure,

és un valor que avui seria:

NOCES DE DIAMANT...

// No perdeu mai aquest anell

que impregnat d'amor

és senyal d'estima

i és la fortuna que mai

en altre signe hem de trobar...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.-23-1-23

ADMIRO UN OBELISC...

22.- 22-1-23

Admiro un obelisc mòbil

que el gos guarda...

Ni un borrim de terra

embrutarà la deessa,

i l'arbriu quiet es mostra satisfet,

vol dir que fan cas de la muntanya...

No tothom mira sempre

el cel i al lluny el mar...

Què seria el viure si no fos la terra?...

Què faria l'obelisc sempre tancat?...

//Que les festes no et parin

en uns torrons i plats i copes...

Que siguis feliç sempre. 20-12-22

DE REBAIXES 22.- ANTON.- T.E.- 22-1-23  

EM DONAREN EL VIURE,,,

 

21.- 21-1-23

Em donaren el ser, el viure,

per resistir l'embat

de boires i vents... ?

Que fos lliure i respirés

per que el cos obeís a meva ment...?

o no a altra,

que xafant-me el peu

m'obligués a lligar-li

els cordons de les sabates,...?

Que visqués com persona

i no com dona o home

segons m'havia tocat

en la bola del viure... ? 

O que l'envoltori no tragués

valor a la meva llibertat...

Que fos JO,

no el que se m'imposa...

Però tal com s'espesseix la boira

i bufa el vent em matxuquen

i em fan envoltori 

que el gos estripa i malmet...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 21-1-23 

APLAUDIMENT...

 

20.-20-1-22

Aplaudiment... paraules...

corderets... tots al corralet...

calleu que ens donen l'alfals...

Ells tenen el gra

i les figues i garrofes...

La palla és per les potes

per fer fem...

Ara la remenen ...

Ni pets ni coces...

Portem-nos be...val ?...

DE  REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 20-1-23

CANSAT RECLAMRIA EL REPOS....

 

19.- 19-1-23

Cansat reclamaria el repòs,

el descans, el posar el cul al tou,

el parar i aquietar els peus...

Allí meditaria, sense soroll,

ni la veu seria obstacle

al cant d'ocells...

Tranquil, la calma trauria

el got d'aigua dels records

i es passejaria quiet

per camins ja trepitjats

i que ara també reposaven...

Seria feliç en son memorial...

Reviure el viscut...

L'esperit caminaria per plans

i endorrials, per costers i barrancs

volent arribar al cim...

Quin goig!!

Com correria de cap

mentre el cos reposava !!,,,

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 19-1-23

ELS ANGELETS SORTIRAN...

 18.- 18-1-23

Els angelets sortiran

buscant el vent...

Serà Ell el DEU

que els dirigeix i mana?

Com nosaltres.

ens bufen... i... a votar...

S'ajunten tots els vents

i ens esbalcen la paret al vent...

I amb bona parla convencen

i seguim als pastors

i als gossos que borden

i mosseguen cames...

Som uns angelets...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 18-1-23 

I QUAN EL FRED...

 

17.- 17-1-23

I quan el fred s'ensenyorís,

les llars s'omplirien de troncs,

i buscalls amb foc besant-los.

S'estendria en l'habitacle

el preu volgut

d'un caliu de paraules

on els vells contarien històries...

I s'embotarien en la catrana

del bon beure per gaudi

d'escolta de menudalla...

El Tió, la Innocentada... 

Fets i anecdotari

que a la boca era mel i sucre

i es que el reunir-se

trobava el caliu de la contalla

com llibre que obert,

deixa el regust del xocolate

amb melindros a tots...

El Nadal portava

el caliu de la sàvia paraula...

DE REBAIXES 23.- ANTON.. T.E.- 17-1-23