Fins el gall s'atreveix a pintar i embrutarà la tela.Jo que farè, garabateixaré el paper blanc
per que se'm quiexi de la meva desmesura?
Hauré de pensar que escric i quin valor pot tenir per els altres . VERITAT?
Tothom sap escriure o garabatejar?
El gall es diverteix, hi ho trobem normal.
Jo faré el mateix, qui sap si aprenc a escriure
i algú em fa pujar l'amor propi alabant-me.
Jo li dic al gall. - Que bé que ho fas, continua, continua...
--------------------------
99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.
100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.
101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.
100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.
101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.
3 comentaris:
A mi doncs, no em resulta fàcil escriure, però sí necessari en molts moments. Moltíssimes gràcies pels missatges, quedo sense paraules. Vaig fer el blog per vèncer una mica la timidesa en referent al què escric i quan rebo un missatge el cor em fa un salt. Però les seves paraules saben com aconsellar amb sabiesa i aquesta sabiesa és la que les hi atorga validesa. Gràcies.
Saviesa és amb v veritat? És una d'aquelles paraules que sempre em fa dubtar...;-)
Hola.
Estic amb tú Malka.Escriure no es fàcil però sí necessari.
Més encara en els temps que vivim.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada