i quatre pomes seves per matalàs
i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.
Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...
Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.
No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?
---------------------
138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no
s’identifiquen.
I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.
Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell
i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?
Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.
Soca milenària i encara no en tens prou?
Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?
----------------
139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.
3 comentaris:
Jo amb això sóc ben simple. Potser més que els lloros i tot! En tinc prou amb que em facin "mimitos" i carinyets per a que mostre satisfacció com un gat.
Doncs, n'hi han que posen els morros estrets i ni riuen ni somriuen. Volen pessigolletes davall del nas per després escovir el seu verí / Jo volia referir-me a que les paraules no signifiquen per cadascu de nosaltres el mateix, hi ha persona que va sempre en lìnea rectai altres en infinites direccions, i sols per que ho has dit així ho volen alxà./ El gat també o fa que vol els carinyets primer i si no està d'humor, ensenya les ungles i les dents. Bona tarda. L'avi Anton.
A mi em sembla que la qüestió no és de la parla, sinó de l’oida.
Si un parla i l’altre no escolta, és un diàleg sord, no pas mut.
Cal tornar aprendre escoltar, és la manera d’entendre'ns.
Joan
Publica un comentari a l'entrada