tanca i mira...
Llavis i dents.
----------------------
El clavell ens amaga la bellesa de la noia.
Segurament que seva picardia li diu
que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.
Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant
i no li interessa.
Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.
---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...
------------------
No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se
o canviar el color, de marró lleu a groc.
Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,
ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha
en nostres terres.
Miracles que tothom compren.
-----------------------------
72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.
2 comentaris:
Veig que els haikus s'encomanen. Ben fet!
Ja et vaig dir quan i com havia sabut de la seva existència.Anton.
Publica un comentari a l'entrada