97 -- UN QUILO DE BITLLETS DELS VERDS, TENIU...

Haikú del dia

38.- Els dits treballen.
Son meva companyia
al puny lligada .

---------------------------

8ª .- VULGARITATS. -18 – 12 – 08 . - Aquest de les cartes sempre té quelcom de protagonisme. Com que reparteix les cartes és fa amic de la gent, per que el personal quan altre té algun coneixement de les coses teves, un procura fer-se amic o quan menys fer bona cara passi el que passi per prevenir...
Suposo que recordeu la vella de noranta anys que tenia cataractes i que li ploraven els ulls..., doncs, un dia en aquell temps llunyà el tal repartidor de cartes es presentà a casa de la interfecta per entregar-li la missiva convenientment certificada, no fos cas que es fes fonedissa i no arribés a destí. Era important, per que anunciava d’una casa de tractors, que el aparell contractar per fulanito de tal, el marit de la plorosa, era ja a punt de ser servit al destinatari previ pago d’una quantitat astronòmica, - Ens arruïnaran - segons la dona quan el seu home , i causant dels seus ulls plorosos, va obrir la carta i li va comunicar el preu que en volien d’aquell tractor que pensava comprar per el seu noi.
L’home i el seu noi varen anar a pujar al tren per arribar quan li donés la gana al xucuxucu a Reus, lloc on els amos del tractor novet flamant el tenien.
Com que el vell ja sabia on era la casa varen anar directament al lloc on el pecat habitava, o no és pecat que per quatre bocins de goma i quatre ferros marxés de casa el diner de les suors i estalvis de molts anys, de no menjar ni un borrim de cansalada que amb ella al tupí estalviaven l’oli de mig setrill....
- Bé, us ensenyarem el tractor i després formalitzarem l’operació – digué un home encorbatat, camisa neta, vestit fosc i sabates lluentes com un brill de sol.
Un parell de joves o no tant joves per que el vestuari, un mono blau i sabates noves o al menys netes i llustroses, i un cabell ben tallat i nets de barba, els feia com nines sortides de la capsa .
- Veniu que us direm com funciona, és la nostra feina. Demà quan el pugem al vostre poble volem que sigui un espectacle – els empleats ja anaven preparant per si algú més queia a la ratera de la compra, que ells també hi tenien algun dineró que agafar.
Satisfacció i nervis del jove que no se’n havia vist mai. Sembla el nuvi que rep a la núvia i no sap si posar-se a la dreta a l’esquerra o... L’home encorbatat s’apropà i li digué al vell.
- Deixem als tres que s’esplaïn i mentre, nosaltres farem lo important.
Entraren al despatx. Li cediren una cadira prop del escriptori.
- Mireu, tot està preparat, sols cal la firma i els calers. Que hem d’anar al vostre banc per agafar eixa quantitat ? Ja he preparat el cotxe i us hi portaré i si me’ls doneu allí jo ja els ingressaré i fora patiments que quan un menys pensa pot passar el que un després no és creu.
L’home vell s’aixeca de la cadira.
- On aneu, que no el voleu comprar ara? Després que ...
- Es que no vull que em vegeu el que em fa home.
Girat d’esquena, es descorda el cinturó, obre la bragueta per fer lloc, treu la camisa i davall apareix una bossa blanca lligada al cos. Per una butxaca de la bossa treu un plec o millor dit un fardell. Un diari embolicat sorgia a la vista del amo de l’establiment. El paquet el deixa al damunt la cadira i torna a posar-se la camisa al lloc i la bragueta i el cinto per últim compleix els desitjos del vell.
- Quan varem quedar que us havia de donar...?
- ..................................- l’encorbatat va dir una xifra en que els zeros n’hi havia més que rodes al tractor i encara en sobraven.
Amb parsimònia el vell pagès desembolicà el paper de diari i d’allí esboternaren els cromos com si a un llibre hi haguessin tret les tapes. Obert tirà damunt la taula prop del bigoti de l’amo
aquella muntanya de paper verd.
- Aquí teniu el quilo que vareu dir que valia el tractor...!!
...................................................................................................................................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
------------------

E S C O R R I A L L E S

A119.- Està muda, està callada l’espardenya, no es mou. Aguarda peu que la calci, que la vulgui, que es casi amb ella i s’ajuntin i es cloguin en orgasme de camí.

A120.- Bossa buida, així tens poc valor. Vindrà la ma seductora a omplir-te de goig? Pot ser des de fem a or que et donin a guardar. On és la teva sort? Sols a servir amb obedient disciplina el desig, necessitat del menesterós de tu...., de qui et cull.