Lluitem per trobar-nos en el futur
que s’escapa quan el tens.
Ell no té hora precisa
i espera propet del present com el callat silenci
que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.
Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?
La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...
Per què estem irremissible en el present
que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?
En el dolor aspirem a un passat o un futur
que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.
En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!
Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?
-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?
I l’instant camina i camina i camina... I és present ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada