Quants sers es sumen
al inexorable crit de vida !!
No és sols la veu que esclata
o el pensament que ho assumeix...
Desprès de la ventada
tot el terrer era negat
de fullam de l’arbriu
que com mocadors de paper
s’arreceraven fent grupets
davant portes o espones,
en racons o sodra del carrer...
Qui hi hauria que els recollís
per eixugar-se llàgrimes
o netejar-se les immundícies
o be deixar-les podrir...
O qui no, insatisfet,
buscant altra ventada,
buscant altre fullam
que enjoiés seus delits
cantaria eterna al•leluia...
DE REBAIXES 16. 27-6-16.
12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada