TRENETS 172

 Del cansament de la nit,

enclofada en el seu viure fosc,

desperta la llum en l’horitzó

ara escampant ses prebendes.

N’hi ha que rebran la llum primera

com rovell d’ou esclafat de groc

que inunda i marca quant toca...

Rere l’ombra del muntanyot

no hi arribarà l’alegria

i es fondrà la lluïssor del color.

La fosca també pot viure

com ombra perseguida...

En mig del prat veureu l’arbre

que s’engull els reflexes

i deixa caure sa figura

com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

8Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 5 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix