PER TOTS PORTEN REGALS... salms de l'Amor... aquarel·la

PER TOTS PORTEN REGALS...

....................... salms de l’Amor.

I la lluna recorria

entre nuvolada, la nit...

Pel carrer amb poca llum

la parella feia camí.

-Donam la ma, així et tinc -.

La lluna blanca rebrilla al carrer...

Ells entrellaçaven mans i dits

Silenci en cabell i ulls i galtes

silenci, avui parlen els dits...

I les galtes toc refreguen

i els llavis oberts han esclafit...

- Oh, quin regal dels Reis,

Els dos tenen ple l’esperit...!!

Lluna aguaita en campanar

i campana canta Àngelus de la nit,

l’òliba oli en llàntia buscant...

Tot segueix igual neguit.

Qui no té avui son regal ?

si els Reis Mags fan camí. 

DE REBAIXES 14.- 5-1-14.-ANTON .-T.E.

ENDAVANT, FILL MEU... salms de l'Amor... aquarel·la

ENDAVANT, FILL MEU...

.........................salms de l’Amor

...i no miris enrere que tot cau...

Fes-te cabana nova de cairats

I canyissos espessos i ben tupits,

Posa teula cuita i corbada

Que quan ventegi i plogui

Aguanti fins rafugada i gel...

Canta i distreu teves hores

Escolta el meu clam que t’esperona

Al crit de : -Endavant, fill meu...

No t’aturis a contar hores ni dies,

Per arribat... no val el temps.

DE REBAIXES 14.- 4-1-14.- ANTON

PLUJA...BES...RECORD...salms de l'Amor.- aquarel·la

PLUJA...BES...RECORD....

..................... salms de l’Amor.

...i plena de petonets de pluja,

gotim suau que acarona,

entrava en el finet fregament...

Comparava el contacte sabut de llavis

que caminaren per ses galtes.

S’apropava a la distància d’un jorn

quan el contacte  s’hi delitava,

i,ja, avui, el record de bes continuat,

era tocament sensible, i ara, relliscant

les gotes portaven la mel fluida

del frec del que un dia en gaudia...

DE REBAIXES 14.-3-1 -14.-ANTON

SERÉ MARE...salms d'amor... aquarel·la

SERÉ MARE...salms d’amor.

...la suavitat de l’instant

brillava dins sa mirada...

Colpia el neguit intern

d’un respir dol ple de calma.

Sense calfreds canviava

seu instant de plenitud

i obrint els braços colrava

la veu amb crit segur

que en llavis harmonitzava...

Avui era dia d’alegria ...!!

En son cos, intens, un crit

que balconada obria

- Seré mare, ja ve el FILL... !!

DE REBAIXES 14.-2-1-14.- ANTON

DE L’IMMARCESIBLE DOLL ...

.........salms de l’Amor.

“…i ELLA obrí  l’escriny

I ELL diposità l’escorball...(peix)

I l’alegria desbordà galtes...

Joliua la joia sorgia del pit...

El goig inundava les ànimes.

Com rusc d’abellam actiu

la paraula es feu bresca

que emmelà  l’harmonia

i els sons apareixien...

-Soc feliç per que estimo,

soc feliç per que m’estima !!!

I en el joier la Pau dormia “.

DE REBAIXES -14.- 1-1-14.- ANTON.

2014.-- BON ESDEVENIR A TOTS.... aquarel·la

BON ESDEVENIR A TOTS.-QUE SEGUEIXI EL RIU PE LA FLORIDA...
QUE AL DESFER L'ÚLTIM PÈTAL TROBEM EL SI...PER A TOTS ELS CRITERIS... QUE ENS ACCEPTEM TAL COM SOM SENSE ENVAIR EL LLOC DE L'ALTRE...Que es compleixin els desitjos... Aprofitem el temps que ja no torna...No el malmetem en futileses... Caminem amb profit cap a la Pau vertadera... Que no se'ns rebel·li la Salut i acompleixi objectius de bondat...Que l'Amor no ens traeixi i no el traïm... Tresquem per la Llibertat pura per tothom... Que caigui la prepotència en el pou de la seva negació absoluta... Que el Diner no sigui l'amo de tot i qui el tingui el sàpiga fer fluir per les Mans de tots... Que compassió i pobresa no calguin mentar-les... I mil desitjos més que no cal enumerar, treball, constància, humor, valor, ajuda, solidaritat, companyia, amistat, concòrdia.. Per TOTHOM i també per mi i per als meus...Que al fi del any puguem tornar aquí amb un superlatiu i abraçar-nos com a germans en la nova era que ens espera. ...2014 ... T...i Anton.

DINS LA CLEPSA... aquarel·LA

5.- 18 – 5 – 11

Dins la clepsa hi ronda el record...

Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits

i no es nega a bregar incessant, luxuriós

arrossegant tots els criteris sense recança.

Dins la clepsa hi ronda el record...

Desert immens de sorra groga ensonyada

volant al vent o quieta cremant pell

encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...

Dins la clepsa hi ronda el record...

Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,

ventijol suau o tramuntana freda, gelada,

que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

QUAN LA TRISTESA.... aquarel·la

17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

QUAN SIGUI CENDRA.... aquarel·la

Quan demà sigui cendra

I el vent m’escampi

I l’aigua m’assaoni

Retornaré als meus orígens.

Allí mouré inquietuds noves

Vestides amb vistosos additaments

I em faré pollanc d’olivera

O raïm de parra d’hort...

Floriré per ser-ne aglà d’alzina

O ametlla o préssec o blat

I en meu camí renovat

Retrobaré el reble i la pedra,

El mànec de caçut i de l’aixada.

Veuré la cabana i el jaç de palla,

La ratera que procura conill i moixó...

Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,

El sol calent que acarona

I transforma la gota d’aigua

I la fa volar i la trasllada

Per que assaoni blat i arbriu...

Tants designis per mes cendres

Que volen continuar

Estimar la terra on vaig florir.

DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.

TOT UN POBLE... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anton.

4ª cursa popular MEMORIAL JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.- LA TORRE DE L'ESPANYOL.

Avui,7-9-13 tindrà lloc dins del marc de la setmana cultural la 4ª cursa memorial Josep Anton Fortunyo Escoda. La família tota agraeix a l'Ajuntament i entitats col·laboradores a participants i públic en general aquesta mostra d'afecte en vers la persona que va estimar el deport com a centre inclusiu dintre la vida de tots. GRÀCIES A TOTHOM. ANTON

Aquest jersei és únic. Se'l va disenyar ell. La bandera de Catalunya, damunt les lletres LA TORRE DEL'ESPANYOL, i davall de la bandera, també amb lletres RIBERA D'EBRE - CATALUNYA. Penja del seu coll una de les medalles d'or d'algun premiobtingut d'atletisme català.

Pel deport ho va donar tot... Anton.

CABRIT O CABRETA... boli ràpit.

Al polític d’alt càrrec li descobriren un pel al llavi. Diaris, revistes, teles... tot se’n feu ressò. S’anuncià que podia ser de cabrit o cabreta. I el pastís era servit. Si els resultats dels anàlisi era de mascle, el subjecte poderós s’enfrontava a un cas flagrant de pederàstia. (Cosa de bisbes). I si era de fembra... ja jai, la seva parella b en establerta ressuscitaria dins d’un infern de flames i ja envairia el divorci. Allí el deixarien amb les calces...  a més hauria de dimitir i el suspendrien de sou, sobre i feina. El jutge li consultà si vola triar... Havia arribat a la meta. Ara amb morros eixuts i capa casa pairal a guardar cabres. Anton.- 13-8-13. 

GERRO FLORAL... aquarel·la

GERRO FLORAL.

Verge de llum,

infant nounat de quimera,

paradís retallat d'ombres bornades,

en el silenci cru

no es cou la veu...

Ombriu espés sense vents,

qui vol entrar a jugar

en el paroxisme desarborant

la quietud i la calma ?

Estels blancs

unint la coloraina

que reglota insòlits lladrucs

i fins el perfum prueja

anhels enllaminits

sorgint de la fosca.

25-7-13.- Anton.

PERDRE LA NOCIÓ... boli ràpit.

Perdre la noció del temps i vida

és insòlit ?

El diapasó del cor ens marca,

es conjura en l'impossible

de ser motor d'un infinit.

Rebenta l'esperit el vas sagrat

i no es clou la ferida 

oberta a la llum

del pacte de fugida...

En l'infinitesa hi ha temps ?

23-7-13-- Anton.

INDIFERÈNCIA... aquarel·la

6-7-13.-INDIFERÈNCIA.

Si veus la indiferència,

calla...!!!

Qui sap si has trobat

el mot que et feia falta.Anton.

TELA D'ARANYA...boli ràpit

4-7-13.- TELA D'ARANYA

Quan me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat, l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.

I ens donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton. 

PAU CASALS... llapis

Em sona que PAU CASALS volia casals de Pau per tot el mon... Anton 

LA ROSA... llapis blanc aquarel·la

27 – 6 - 13

LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de llum desfent la tenebra.

Visible seria camí, far en l’adustesa del sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu viatge... Anton.

LLUNES DE VIDRE, PARPELLES... deixalles 98

135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...

No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?

136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un

temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-

SOM FEM... DEIXALLES 98

129.-S’ho sabia tant de memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,

Deia...SOM FEM.

De que li servia el maquillatge...?

Politiquet, politiquet, que t’ esborraran !.

130.-El pà, tou o sec, se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn. Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra

civil- que deia: -  No ,Pas -charan.- Se l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et quedes nou si tens set de veritat.