TENEN LA BELLESA A PROP, LA VELLESA LLUNY

Com els nens, com els adolescents, com tots....qui la guarden....

Tenen la bellesa de la joventut... En el seu periple per la vida, han de crèixer per assolir fites importants. Han de superar-se a si mateixos

tots sent-ne diferents, però iguals.

Uniformes, ben formats, cuidant l'estètica,

la seva bellesa de bosc important

per que els humans passegin, s'alegrin de l'ombriu,

pensin per dessotllar després coses importants

com un somriure, una caricia, una abraçada.

un petó d'enamorat.

Quan el bosc arribi a vell haurà dat la bellesa a tot l'espai

i no es sentirà atàvic, sabrà que és responsable del camí que ha caminat

donant bellesa a dojo a qui l'ha volgut copsar. - Per la ZEL

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.
--------------

Mhe assegut mirant el futur que arriba a cada instant....---Per la MALKA

--------------

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

CEL, ROCATGE ,ARBRE...

NOTA: Fotos cedides per Mariona - Album Picassa - Lloc, camí dels Frares - Rasquera- Tarragona

Dos cels. Dos rocatges. Dos arbres.
El cel, les il·lusions de nostra vida. Tot lo volàtil, el que s'escapa del físic i és fantasia.

Els rocatges, la nostra vida, el moure, el treball,el respir profund per mantenir la flama.

Els arbres, el que hem produit. Benestar, lleure, amistats.....

Els cels enterbolits son els teus somnis?

El roc dur es nostre fer, el caràcter, la lluita...? Hem xafat la pedra

i hem construit nostra barraca.

Hem situat dins nostres valors en la vida. Fins la continuitat que esmercem

en els arbres.

Com és l'arbre que hem criat nosaltres? Retallat, resec...

O, canviant la fulla en l'hivern - renovant-se - i vigorós en l'estiu.

Tot té valor. Un gran valor és el que has set i quedarà de nosaltres

per que els demés ens jutgin.

DIRAN

Erets bona pedra. Llençares al cel a volar ta fantasia...

Continues en l'arbre

que és el teu record.

13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

15.- Avui no succeeix res. Espera, que succeeix el que succeeix, RES....

BILDE PUTIN O... VIL DE....PU....

És un personatge conegut. El seu cognom ens introdueix en unes fantasies de XXX.

I el nom si rebaixem la primera lletra - BIL DE -,

no sé si ens fa massa gràcia el llegir-la.

BIL o VIL i de PUT IN sugereix tantes idees ...!! que no s'estronca la imaginació.

Ja devien posar-li el cognom quan a RAS putin el van deixar al ras.

Coses de generacions que tornen i fins es queden.

I si no passa molt grossa ELL anirà fent

la seva història.

Granets de sorra que som i ningú en fa cas de nosaltres...

i els més potents com roques, no és mouen de lloc i...

El que em deia l'amic,

TOTS SON UNS. ARA PER TU ARA PER MI.

A9.- Quan no puguis respirar, digueu: Avisarem al metge per que certifiqui el decés.

A10.- Si lligues amb cordell a algú, tindràs un servidor esclau primer, després si arriba a trencar amarres un enemic que sap que no més tens cordell per lligar. Ell t’ho farà, quan li arribi l’hora, amb sogues o cadenes.

A12.- No sé si la descendència natural de Cain, segons ens diuen, som nosaltres. Per que Abel, ens aclareixen que el varen matar per que no deixés noses. O sigui, que la genètica podem creure que ha suavitzat. En aquells temps, de dos en va quedar un, ara per molt que volen rebaixar quotes per metre quadrat, sembla que s’ha suavitzat. Això dels barems... I es segueix segant vides arreu. Els Cain és poden proclamar, res, allò, victoriosos - en podem tenir d'aquí a quatre dies un a propet nostre i ben poderós -... en canvi els Abels, com les ovelles amb el seu bel de clemència que no arriba, hi fa temps que va començar la història i això que no varen deixar descendència....!!!

QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges

i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.

A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,

clar, així doncs, els més savis.

Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.

L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.

No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.

Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.

AL ATAQUE....!!!!!!!

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.

--------------------

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.

L'han xinxat i s'ha esverat amb raó

L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.

I per calmar-se, si no es desfoga...

I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.

Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.

Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps

de la surriacada que ja és dona.

---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.

--------------------

NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,

ara vaig per les seguents 150.

FEM COM ELS OCELLETS.

Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
aviat se'ls acabarien les flautes.
Han de buscar-se el viure.
El picoteix abans que l'altre es bereni el que ell pot aconseguir.Llei de vida.
Jo dic que la timidesa és un vestit que es porta tota la vida.
La gosadia no ho es menys.
Son caràcters que tenim i no ens en lliurem per més que fem.
Aminorar la seva influència, notable i notoriament.
Però sempre queda com en el, vi el solatge, les mares que ens diuen qui som,
d'on venim, a quin sèquit pertanyem.





149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.

I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.

Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici

a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.

Clar que l'emprenta dels parents, amics...

pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar

amb el dir i expresar dels cridats a taula.

Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que

el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.

Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.

Per que en la vida que no és un negoci?

Favorable o desfavorable.

.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses

que han mantingut a través d'elles.

Han rebut i han donat.

Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...

Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa

si l'aparell sofria o gaudia.

Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa

Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,

i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.

Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?

------------------

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!

Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc

No el comparteix amb ningú.

Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.

Ella, sempre girant al que li convé.

És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.

Som nosaltres la veleta cabra

que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent

Som veletes vivents?

141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?

Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.

I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.

Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell

i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?

Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.

Soca milenària i encara no en tens prou?

Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?

----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.