Acompanyat de sa bonesa
no suava.
A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...
Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa
i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers
-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.
L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?
Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.
-----------------------
A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.
------------------
Aigua, aigua, aigua.
Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.
No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?
Els científics algun dia ens ho diran.
Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.
Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.
---------------------
El clavell ens amaga la bellesa de la noia.
Segurament que seva picardia li diu
que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.
Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant
i no li interessa.
Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.
---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...
------------------
No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se
o canviar el color, de marró lleu a groc.
Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,
ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha
en nostres terres.
Miracles que tothom compren.
-----------------------------
72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.
Allí damunt dels llençols del llit de la iaia li vodemostrar potència i força.
No compta l'animalot que una escopeta s'apropa
La maduixa s'ha convertit en flor per alegrar la llar de la iaia.