RECORTS DE VIATGES AMB
CARRO. C
A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95
crec.
-------------------------------------------
He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No
sé on han fet cap els complements.És la narració del viatge que amb el carro
fèiem des de la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan
cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona
voluntat.-Anton 31-8-08-----------------------------------------------
Cabacés, jo et saludo, feliç poble,
segueix avant i sempre avant,
ensenya’ns tu, el teu llindar més noble
que el sol et vegi amb llustre immaculat.
..................................................................
Oh, Cabacés, que de menut et veia
amb la ignorància del innocent,
que sols dins té el retruny de la taleia
que dugui vida al cos i al pensament.
Avui et veig amb la plenitud joiosa
del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,
furgant els rulls de ta clepsa xamosa
i esparpillant les lletres del teu temps.
...........................................................
Ans cobria tendal contra fred i aires
- carxau de carro amb rodes i fuell –
el sondroll d’ells cruixint vara enlaire
avançant processó de camí vell.
La bèstia que estirava la carreta,
On jo era príncep de menuda edat,
A pas feixuc fent sonar la esquileta
Posant el to de vida en tot l’esguard
Em portava fins a tu que amagaves
Ta figura de consensuat pudor
Fent que l’amagatall que amant empraves
Esdevingués als ulls com llum de sol.
Era formós el veure’t sens pensar-hi
Quan a cop de reble sorgies tu
Erets amfiteatre on van
posar-hi
Diamants per cases per
viure en comú.
Serres i colls, adorns i pleitesia
Acataven dins el terme al besllum
I et circumdava l’arbriu
amb bonhomia
Fent relluir al horitzó en remull.
M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven
A entendre quant davant meu tenia al fi
Erets un de tants que al pas meu planaven
Son físic assegut en tou coixí
.................................................
Quan davant teu el mul trontoll parava
I al morro el civader feia profit,
Per mi la carmanyola amb fesols dava
Complaença am el pa i el vi.
Germans, mare i mosso manant reata
Com anganilles el carro era el tron,
La mula tirant, el ruc blanc seguia
Amb algun bramul d’ase vagarós.
........................................................
Em sabia noms que els vells repetien:
- Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.
Com pàgines o lloses en sortien
A costat nostre com grans manuscrits
Retallats en el roc esllavissant-se,
Seran sepulcres en hivern plujós?
Pedra de calç amb molsa acaronant-se
Refregant mans