27 – 6 - 13
LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del
innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de
llum desfent la tenebra.
Visible seria camí, far en l’adustesa del
sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de
la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu
viatge... Anton.
