NO ÉS EL VESTUARI.... aquarel·la

18 – 8 – 13

Per mi, no és el vestuari

El que tapa o destapa,

Si no les paraules

Que no es diuen,

Que es neguen,

Que s’amaguen, que violen,

Que prediquen veritats

Hi son mentides exultants, fal·laç...

Si escoltem el tumor del riu

Entendrem les deixalles que porta,

el seu brogit delata

seva nuesa d veritats

empeltades en l’engany.

Despullats naixem i ens vesteixen...

Hi ha tantes vestimentes... !!!

Escoltem com parla

La pell tapada...

NO T'IMPLIQUIS... aquarel·la

17-8-13

No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir

Quan tens, ara, l’avui per a viure’l.

En el calaixet dels records col·loca

Tot quan ja no pot retornar el seu respir.

Allí, tancats i calladets que es conservin,

Que no es perdin ni te’n oblidis,

Però que no amoïnin els actes que ara

Tens en l’ara tens per disparar sa fletxa.

Viu el ara plenament

Que no set migri l’instant

Que tens donant-te aire. 

Sigues feliç dins teva ment

i no arreculis en teu viatge endavant.

13.- 28 – 9 – 09

Ets tant lluny

que l’aire se’m fa blau.

La claror em cega

i el camí és erm.

Trobaré un sender?

La fletxa disparo,

però seguir-la?

Corre més que el temps

i no arribo a veure

el lloc on vaig.

Ets tant lluny

instant...

I el cor batega,

quants instants...?

Tanco els ulls,.

imagino el lloc

lluny que s’apropa..

PÈL O PEL... aquarel·la

El sofà de la casa del polític del Pèl al llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte al Escó,

trobant-se amb la A d’assessor era com un sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que s’obria...

La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet escorcolla...

Ningú et donarà peladilles per tota la eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l... Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-

Amb el rosec al llavi caminà a abocar el xocolata al xantre amic...

PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON

PÈL O PEL... boli ràpit

La confusió del cas del polític del Pèl al llavi residia en que  qui va redactar la notícia per què fes més bonic – segurament – va introduir un accent en la è. Qui sap si era un independent – dentista que sabia extraure el suc de tot arreu. Aquí va pondre la mare dels ous... Ningú contava que el polític era lingüista de professió passat  a més bon viure amb un escó... Davant del jutge tragué totes les armes i li feu veure l’error. Així es salvà d’im – putacions que l’haurien mal més. La màquina del partit no suportava el desori dels lleons de Face i Twitter que tenien mossegades les mànegues del abric.... – Mira, des d’ara seràs ASSESS – OR, poc treball però sou i sobre vindran a tu com peladilles en un bateig... Quin goig la teva parella... podreu viure en el palauet de les rialles fent-vos pessigolles. És el premi als que saben traure les castanyes del foc sense cremar-se... Ara, que teniu un parlar que PÊL o PEL puguin salvar l’escull i gràcies que han donat en tu amb coneixements sobre el tema...De bona ens hem sortit -.

Tranquil el polític escopí el PÊL que tenia al llavi i entrà en casa dels telèfons... Anton. – 14-8-13

CABRIT O CABRETA... boli ràpit.

Al polític d’alt càrrec li descobriren un pel al llavi. Diaris, revistes, teles... tot se’n feu ressò. S’anuncià que podia ser de cabrit o cabreta. I el pastís era servit. Si els resultats dels anàlisi era de mascle, el subjecte poderós s’enfrontava a un cas flagrant de pederàstia. (Cosa de bisbes). I si era de fembra... ja jai, la seva parella b en establerta ressuscitaria dins d’un infern de flames i ja envairia el divorci. Allí el deixarien amb les calces...  a més hauria de dimitir i el suspendrien de sou, sobre i feina. El jutge li consultà si vola triar... Havia arribat a la meta. Ara amb morros eixuts i capa casa pairal a guardar cabres. Anton.- 13-8-13. 

PAIS...dibuix sobre fons negre

30.- 19 – 8 -11.- PAIS

Et trobes en el buit arran la singladura,

et barra el pas atzucac, inabastable paret.

I en teu caminal de vida vigilada

el temps vol aturar-te com ratera ocell.

Camí llarg ha tingut teva espardenya,

sense descans has mogut i mogut la ment

procurant aplanar el foc de llenya,

cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.

Pega el salt i llença el cor a l’aire

enganya a tovanc, no vegis precipici,

Aplana la rialla en seriós incident.

Teva prosàpia davant escut i flaire

han de conduir-te per eix nou univers

Crema el rostoll, prepara nova terra,

adelera en teu acte entre pau i guerra.

                                   Salta amb el goig, el nou camí espera.

ET RESGUARDES... boli ràpit

7.- Et resguardes del sol

que vol emportar-se el teu brill.

Del seu brell, sabedora del encís,

et culives i t’empaveses en la ombrel·la.

La protecció la tens.

És el teu goig disposar-ne.

Joiosa sospires assolint-la.

És fràgil això que et reguarda.

Pot volar amb un cop de vent

i deixar-te la nafra,

fins un ensopegar en el camí,

un pedruscall, pot ser causant

del fatal desencís.

Demà em diràs,

desprès d’algun ofec,

si confies fermament

en la ombrel·la o para sol.

CAMINES SOLA... boli ràpit

6.- Camines sola pel mon.

Amb un sol peu jugues,

voles, t’exaltes, rodes...

Avances pel sender florit

de l’aplaudiment

que et complau amb demesia...

I, desprès... i, desprès ?

Et trauràs l’embolcall

del teu engany

i cauràs en l’anonimat

i si abans caminaves sola,

ara, estàs sola...

dins dels teus miracles...

Però, tu voles i caus...!!!

I nosaltres, aixequem el vol ?

DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit

5.- La porta entreoberta

a pas de llum

lliurava  l’entrar de l’estança.

Dins del llit ajocada

entre vànova i llençol,

mig dorm

l’esperança.

Finestral obert

cortinatge movent flux

i la llum de lluna blanca

com cuixes obertes

saluda amb sa presència

i es remesa a capsal de llit.

La nit calla,,,

L’ull és esperit

que amaga l’encontre

dins del pit.

Espera llarga...

Vol d’ocell, pensament de l’ànima,

rosa vivent per on vindrà el desig

com llum de lluna blanca.

DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON