QUAN SIGUI CENDRA.... aquarel·la

Quan demà sigui cendra

I el vent m’escampi

I l’aigua m’assaoni

Retornaré als meus orígens.

Allí mouré inquietuds noves

Vestides amb vistosos additaments

I em faré pollanc d’olivera

O raïm de parra d’hort...

Floriré per ser-ne aglà d’alzina

O ametlla o préssec o blat

I en meu camí renovat

Retrobaré el reble i la pedra,

El mànec de caçut i de l’aixada.

Veuré la cabana i el jaç de palla,

La ratera que procura conill i moixó...

Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,

El sol calent que acarona

I transforma la gota d’aigua

I la fa volar i la trasllada

Per que assaoni blat i arbriu...

Tants designis per mes cendres

Que volen continuar

Estimar la terra on vaig florir.

DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.

TOT UN POBLE... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anton.

pels camins.... aquarel·la

enllaçat al nº 225.- L'HEREU RIERA 

http://blocs.mesvilaweb.cat/mininu

.....................

Pels camins dels nostres termes

he trobat tants oferiments de ma,

que se m’ha acudit eren reble d’un marge

que des del lluny del temps i els anys

han falcat les pedres de la Via

que ha de conduir-nos a la Llibertat.

Allà al lluny tenim l’Estel que és nostra guia

amb quatre barres d’un tàlem impressionant

marcant el camí de taleia anhelada

que ara se’ns dóna per aconseguir la Pau.

Les pedres imponents anys fa que existien,

però faltava el reble que hem arreplegat

i  ara agencem  tots a una i  aboquem el cove

on hi portem el desig independent guardat.

4ª cursa popular MEMORIAL JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.- LA TORRE DE L'ESPANYOL.

Avui,7-9-13 tindrà lloc dins del marc de la setmana cultural la 4ª cursa memorial Josep Anton Fortunyo Escoda. La família tota agraeix a l'Ajuntament i entitats col·laboradores a participants i públic en general aquesta mostra d'afecte en vers la persona que va estimar el deport com a centre inclusiu dintre la vida de tots. GRÀCIES A TOTHOM. ANTON

Aquest jersei és únic. Se'l va disenyar ell. La bandera de Catalunya, damunt les lletres LA TORRE DEL'ESPANYOL, i davall de la bandera, també amb lletres RIBERA D'EBRE - CATALUNYA. Penja del seu coll una de les medalles d'or d'algun premiobtingut d'atletisme català.

Pel deport ho va donar tot... Anton.

SER ROSELLA... aquarrel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella...!!

Anton.- 6-9-13

La fletxa .- LA POMA... aquarel·la

LA FLETXA.- Reconec que seria un impostor, si a les bones o a les males em pogués lliurar de pagar impostos, també reconec que soc reconegut segons els impostos que pago... Jo+ impostos= El meu existir. Si,si, CALLA I PAGA... I tot degut a la POMA.

Dos persones ( ADAM I EVA) tenien manat de no tocar-la, altres diuen que era un préssec, total una fruita... i com a càstig EL PECAT ORIGINAL, per que era el pecat d’origen i el primer... I per culpa d’aquest acte perdérem totes les prebendes... ,I, mira, per on, ara tenim impostos, som impostos o si no no valem res, sense aquesta xacra o nafra estaríem al cel i ens farien vent com al de les Peres que pot comprar-ho tot el que li vingui de gust. Ja veieu tot per tocar la POMA.- Sí,si, PODER, OLIGARQUIA,MAGNAT ,AUTORITAT,,,I és que la POMA, és per els de dalt. Anton.-DE CORATGE NO EN FALTI.- 4-9-13.

LA BURORÀCIA NO VOL LA ROSA... aquarel·la

La Burocràcia no vol la ROSA...

- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,

Senzilla la ROSA

sols aspira a sa identitat...

La llibertat de ser ROSA.

DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la

I la terra esperava la gota

com pa beneit.

La sublimació seria un fet,

però a la gota se li presentà

un delirós greuge...

Què havia experimentat

dalt del núvol

en son caminar pel cel...? RES...!!

El pètal, en canvi, li havia donat

un llustre nou,

un percebre la dolcesa...!!

Un breu estar, un ple sentir.

Ara, en el fullatge, en el terrer

s’incorporaria a la negació

al no tenir sensacions.

Una gota vella s’apropà...:

- Has percebut el perfum màgic...

Has embogit, has entendrit... Vols ?

Quedat aquí, no et moguis.

A la matinada pots tornar

al lloc del teu enyor.

Fa anys que jo ho faig.

Seràs ROU... i besaràs

com en els principi del teu temps

i quan sorgeixi el sol viuràs,

Desgelant-te...-.

Demà i sempre

s’abraçarà amb el pètal.

Quanta felicitat

Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la

Una superlativa gota d’aigua

es diposità damunt

del pètal de la rosa.

Una sensació innata

li recorregué tot l’interior.

La gota relliscava

donant  plaer, goig...!!

Salmodiava intensa, fina,

mai com ara havia

pujat al cel erecta, immensa

en deliri i delit de més i més...

Orgasme de la flor ?

Ni el ventijol suau li produïa

la infinita delícia...

La gota anava caient

i ja en el tall de la rosa

es perdé en el vestit,

fullam verd de la esmentada,

i caigué a terra on desaparegué

la joia intensa

mai en altre instant copsada...

Etern record i enyor

per sempre

tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.

DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.

ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la

Per que els anys ja se m’acumulen,

Em diuen que no em cal estimar...

N’hi ha tantes de maneres i formes,

Lases i motius i especialitats... que,

Que no se de quina em consideren

Que en dec estar tip i retip...

Dir-los-hi que els sentiments

Mai en tenen prou d’amoïnar

I que de calmats passen

A la disbauxa o bogeria...

Que de la passivitat absoluta  

A l’esbarjo indefinit...,

Fins que el cap

Raciocina i els para i posa

En el lloc adient.

Quan s’estima es plora,

Quan s’estima es riu...!!

I, jo és el que faig...

Arreplegar llàgrimes

Salades i dolces...!!

Qui és que en té prou ?

Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.