A PAS DE SENYORIA... aquarel·la

A pas de senyoria pujarien

fins a l’últim reducte: el cim...!!!

Hauria costat acostumar-se

al continuat, indeclinable esforç...

Tots, com anxanetes fent l’aleta

xafarien el gel, i farien aigua de la neu,

i l’or del seu treball portaria sang

per construir el nou habitatge

dalt de la carena...

Tots agermanats es veurien lliures

de la promesa dels seus avantpassats

de fer de la muntanya immensa

un paradís de pau, amor,treball

dins seva identitat mil·lenària.

DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

NEDA TRANQUIL L'INSTANT... boli ràpit

Neda tranquil instant,

el costumari no s’esbotza

i la llum camina per les flors.

El cau de la rabosa és net

d’impertinències i d’improperis.

Callen els vents i sols queda tupit

l’alè de les paraules curtes, serenes.

en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids

i els porticons que els barraven mirada,

ara resten en repòs com cortinatge

que l’ull que vol esbrinar aparta.

Les fulles del arbriu del carrer van caient

esperant el viatge que emprendran

quan aleni el gegant de sostingut peatge.

No pagaran. Se les enduran en revoltins

com idees que canvien constantment

la seva estructura de servir al be.

El foc interior del casal somnia en ser brasa

i son respir cull pinzell per seguir

pintant instants tranquils.

DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

AUTISME...aquarel·la

AUTISME

A vora del riu,

riu l’infant.

Callen tots

seva rialla.

Per què riu ara ?

I el seu xill clava

en l’esperit de tots

seva ànima.

Sentiu-lo com riu,

com clama

un lloc on ets Tu...!!!

Qui li nega ?

Parla...

DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.

LA CALAIXERA... aquarel·la

Fa temps, si, temps llunyà,

al posar peus a terra despert

allunyava els judicis, prejudicis

i els tancava en un calaixet.

Aleshores, ja em sentia lliure d’ells

i tenint-los tancadets, no feien xivarri,

no em rascaven l’orella i en el lloc

es conservaven fresquets i segurs.

Avui, ja el veig lluny el vell calaix.

per que en bon lloc s’instal·là calaixera

on hi cap, espai a espai, tots els records

Així els guardo i quan vull o em fa falta

en cullo algun i el ressuscito

encara que sols sigui un instant

i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou

com un amic que vaig tenir i torna.

penes, alegries, cants i parlaments,

ensopegades i redreçaments,

crits i algun renec,mots finets també

acaronant galtes i bevent somriures...

Hi ha de tot... És com llibre

que es lliura quan vull obrint tapes.

DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.

DEMANEM...aquarel·la

Demanem

Implícita i explícitament,

Endògena i exògenament,

Sí, això de dins i fora,

De ser millors...que l’altre...

Demanem sempre,

Ho tenim en la massa dels ossos,

La salut, el diner, la bellesa,

La oportunitat, la intuïció

Per suplir les mancances,

Descobrir primer que l’altre...

Demanem sempre

Ser de lo milloret,

Primer que ningú i que ningú

Ens passi la ma per la cara,

Preveure el petó fals,

Saber que la moneda

Que ens canvien és l’adequada

Demanem, demanem...

I ens hem de conformar

En el que som...i tenim.

No estem contents

En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

L'ALABANÇA... aquarel·la

Es va creure l’Alabança

que li esbandien

i s’inflà com un bot,

no tocava de peus a terra

El primer pas que donà

un sot o pedruscall

se li embolicà pels peus

i el cop de nas a terra

fou la seva circumstància...

Per aixecar-se de nou

que hauria d’escometre ?

Es rescabalaria dins seu

i acolliria com un gran perill

per la seva integritat

el creure’s l’Alabança?

Seria bo per seguir camí

Apartar petons que fessin a sa galta

I pensar que no sols caldria

Eixugar-se la saliva

Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la

Es despullà de totals perjudicis

i s’endinsà dins seu.

No el va rebutjà l’intern

i  allí es posà a somniar.

Despullat, de que servia el vestit ?

Així viuria sense complexos,

no li feia falta l’envoltori

que no tapava mai res,

ja que tot s’endevinava.

Sortí al carrer sense careta

i no s’estranyà que tothom

n’hi feia cas, però el tractés

amb displicència,

 amb bon gruix de recel.

Què volia aquest ensenyant-ho tot ?

El veien autèntic ?

La seva parla era creïble

Fins sortia del cor sincera.

Ell, aleshores, es sentí feliç,

I els altres ?

- Despulleu-vos – va dir-

i us vindrà com a mi, la concòrdia.

Ensenyeu la realitat vertadera arreu.

De què serveix la pell de corder

Si brolla la veu de la mentida ?

DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la

Quan un ens pregunta.

- Com estàs ?

Sembla com si posant-se

al nostre lloc

ens dona la medecina que ens calmi

del desencís, de la pena,

de la anorreació en que se’ns sotmet...

Però soluciona poc.

Sabem sí que se’ns mostra un amic

que s’interessa  i vol curar-nos,

que ens oblidem de les destrosses de la vida...

Innocent...!!!

Sabem que hi ha passos

que mai tornen enrere

si no és en el record

que no soluciona res.

- Com estàs ?

Què contesto ?

DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON

DONES...HOMES... aquarel·la

Per explicar-me als humans

Els citaria primer com persones.

Per relació de sexe

Arribaria a DONES i HOMES.

Els caracteritzaria

Dins de les paraules

En un per cada un d’ells.

Dones... Triar.

Homes... Desitjar.

I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?

I en el desig triéssim ?

S’acabarien els greuges

Entre els sexes ?

DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit

...i el crit va sorgir,

ningú va col·legir

si era prec o renec...

Les fulles queien a terra,

els passos les feren cruixir...

Va venir el vent inhòspit

i les feu barallar

i les llençava al cel

i les rebatia contra el pedruscall...

En l’altre compàs de temps

la calma va callar

i la boca es clogué sense parla

i les fulles aquietades

feren de catifa

als crits que queien damunt fullaraca

al no sostenir-les el vent.

DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON