PER TOTS PORTEN REGALS... salms de l'Amor... aquarel·la

PER TOTS PORTEN REGALS...

....................... salms de l’Amor.

I la lluna recorria

entre nuvolada, la nit...

Pel carrer amb poca llum

la parella feia camí.

-Donam la ma, així et tinc -.

La lluna blanca rebrilla al carrer...

Ells entrellaçaven mans i dits

Silenci en cabell i ulls i galtes

silenci, avui parlen els dits...

I les galtes toc refreguen

i els llavis oberts han esclafit...

- Oh, quin regal dels Reis,

Els dos tenen ple l’esperit...!!

Lluna aguaita en campanar

i campana canta Àngelus de la nit,

l’òliba oli en llàntia buscant...

Tot segueix igual neguit.

Qui no té avui son regal ?

si els Reis Mags fan camí. 

DE REBAIXES 14.- 5-1-14.-ANTON .-T.E.

ENDAVANT, FILL MEU... salms de l'Amor... aquarel·la

ENDAVANT, FILL MEU...

.........................salms de l’Amor

...i no miris enrere que tot cau...

Fes-te cabana nova de cairats

I canyissos espessos i ben tupits,

Posa teula cuita i corbada

Que quan ventegi i plogui

Aguanti fins rafugada i gel...

Canta i distreu teves hores

Escolta el meu clam que t’esperona

Al crit de : -Endavant, fill meu...

No t’aturis a contar hores ni dies,

Per arribat... no val el temps.

DE REBAIXES 14.- 4-1-14.- ANTON

PLUJA...BES...RECORD...salms de l'Amor.- aquarel·la

PLUJA...BES...RECORD....

..................... salms de l’Amor.

...i plena de petonets de pluja,

gotim suau que acarona,

entrava en el finet fregament...

Comparava el contacte sabut de llavis

que caminaren per ses galtes.

S’apropava a la distància d’un jorn

quan el contacte  s’hi delitava,

i,ja, avui, el record de bes continuat,

era tocament sensible, i ara, relliscant

les gotes portaven la mel fluida

del frec del que un dia en gaudia...

DE REBAIXES 14.-3-1 -14.-ANTON

SERÉ MARE...salms d'amor... aquarel·la

SERÉ MARE...salms d’amor.

...la suavitat de l’instant

brillava dins sa mirada...

Colpia el neguit intern

d’un respir dol ple de calma.

Sense calfreds canviava

seu instant de plenitud

i obrint els braços colrava

la veu amb crit segur

que en llavis harmonitzava...

Avui era dia d’alegria ...!!

En son cos, intens, un crit

que balconada obria

- Seré mare, ja ve el FILL... !!

DE REBAIXES 14.-2-1-14.- ANTON

DE L’IMMARCESIBLE DOLL ...

.........salms de l’Amor.

“…i ELLA obrí  l’escriny

I ELL diposità l’escorball...(peix)

I l’alegria desbordà galtes...

Joliua la joia sorgia del pit...

El goig inundava les ànimes.

Com rusc d’abellam actiu

la paraula es feu bresca

que emmelà  l’harmonia

i els sons apareixien...

-Soc feliç per que estimo,

soc feliç per que m’estima !!!

I en el joier la Pau dormia “.

DE REBAIXES -14.- 1-1-14.- ANTON.

2014.-- BON ESDEVENIR A TOTS.... aquarel·la

BON ESDEVENIR A TOTS.-QUE SEGUEIXI EL RIU PE LA FLORIDA...
QUE AL DESFER L'ÚLTIM PÈTAL TROBEM EL SI...PER A TOTS ELS CRITERIS... QUE ENS ACCEPTEM TAL COM SOM SENSE ENVAIR EL LLOC DE L'ALTRE...Que es compleixin els desitjos... Aprofitem el temps que ja no torna...No el malmetem en futileses... Caminem amb profit cap a la Pau vertadera... Que no se'ns rebel·li la Salut i acompleixi objectius de bondat...Que l'Amor no ens traeixi i no el traïm... Tresquem per la Llibertat pura per tothom... Que caigui la prepotència en el pou de la seva negació absoluta... Que el Diner no sigui l'amo de tot i qui el tingui el sàpiga fer fluir per les Mans de tots... Que compassió i pobresa no calguin mentar-les... I mil desitjos més que no cal enumerar, treball, constància, humor, valor, ajuda, solidaritat, companyia, amistat, concòrdia.. Per TOTHOM i també per mi i per als meus...Que al fi del any puguem tornar aquí amb un superlatiu i abraçar-nos com a germans en la nova era que ens espera. ...2014 ... T...i Anton.

DINS LA CLEPSA... aquarel·LA

5.- 18 – 5 – 11

Dins la clepsa hi ronda el record...

Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits

i no es nega a bregar incessant, luxuriós

arrossegant tots els criteris sense recança.

Dins la clepsa hi ronda el record...

Desert immens de sorra groga ensonyada

volant al vent o quieta cremant pell

encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...

Dins la clepsa hi ronda el record...

Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,

ventijol suau o tramuntana freda, gelada,

que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

QUAN LA TRISTESA.... aquarel·la

17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

COMMEMORANT EL TEU DIA...

Commemorant  el teu DIA

en que iniciaves teu nou camí,

no em pregunto: Noia, on vas ?

Veig el nostre temps que de lluny

porta les paraules de nostre lema...

Constituirem i construirem Pau i Amor...

Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre dir...

Somni que contra esculls realitzàvem

i omplíem eixes estrelles, amb Treball,

Constància, Solidaritat,Voluntat

 Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.

Aferrats a la torxa vencíem les pors,

els dubtes, les contrarietats...

Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?

Com nuvolet que apareix i s’esborra,

que retorna en claror i fosca,

que obre horitzó  i senyala dia i nit,

que em portes companyia...

ETS AQUÍ,

on viu nostre lema etern, infinit.

DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON

M'HAS IL·LUMINAT AL CAPVESPRE...aquarel·la

M'has il·luminat al capvespre/ quan la claror escasseja/ o lluna de la nit /has fet gegants dels arbres/ que a les espones em miraven/ com guardes que vetllen la nit / Era fosc el sender on el gos/ transitava ensumant fulles i peuades i pedres/i fins un mig ganyol escarransit / enllotava en matoll que bellugava/ com si en son parlar que no entenc/ volgués constar son esperit/ He caminat oh lluna de la nit / i em colraves de llum meu esperit...Anton