MAI SERÉ CEC... salms de l'amor... aquarel·la.

MAI SERÉ CEC...

....................salms de l’Amor

...i el vidrieral obre braçada

al vent suau  que besa cortinatge

apareixent el raig blanc de lluna...

I és que cada jorn, de matinada,

esboterna en mi teva claror.

Flors al àtic que es desclouen

quan la lluna ja s’adorm...

Aleshores, el respir calm

s’omple de tu per seguir

donant pressa al instant.

En la claror del fet

trobo la resposta

del florir de petons...

Ajocant-se  la dama de la nit,

enlluernat em deixen

els primers esclats de groc

que m’han de fer viure....

Mai serè cec per veure’t...

DE REBAIXES 14.- 1-2-14.- ANTON- T.E.

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la

NÙVOL...

................. salms de l’Amor.

... i aparegué la nuvolada

i buidà cos i esperit fins desaparèixer...

A ell, les llàgrimes del núvols

li sobtava ser-ne dolces.

El seu plor encongit en sospirs

es barrejava en la neta pluja

que espigolava en el barret

per fer canaleres de teulat

amb remor ensopit brollant al terra...

Calculava que el seu plor sincer

barrejat amb el gotim ceruli

el netejava d’impureses

i, així, seu somni d’esperit

naixia net de taques...

A l’asfalt la gotellada

Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.

CREMACIÓ... salms de l'amor... aquarel·la

CREMACIÓ.

.............. salms de l’Amor

...i sols soc un tronc que crema,

Soca que resisteix l’embit

De les espurnes.

Allotjo la cendra en el racó

Amuntegant-la amb dilecta unció,

Guarnint-la de paraules

Que el vent no escampa

Però el seu so harmonitza l’espai.

Meus actes ja cremats

Em porten tants records !!!

Llibre d’instants,,,

L'IMBÈCIL...BES DEL DINER.... salms de l¡Amor... aquarel·la

L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.

(...amb connotacions imperials...)

................... salms de l’Amor.

...i l’imbècil pel carrer camina

amb la suficiència de seva perícia...

Sempre amb vestuari de festa,

xaqueta i barret i sabates netes...

- Caram, he trepitjat la tifa –

Presideix la bossa de la família,

i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!

Cap petó concedirà a mare i fillada

i tots volen els besets i abraçada

que per això es sua i treballa...

Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany

i a conta gotes els va injectant

misèria que en tinguin per sobreviure.

Avui, tots s’han fugat... Cobraran

l’esforç del propi treball

i aquell suficient esgotarà l’eixam

i quan bresca falti, l’imbècil al carall.

Es estrany que el diner no vulgui repartir

- Abraçades i petons tots per a mi...

Les punxes del cactus té als dits

i com a imbècil inútil traurà pit?

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.

ELSOL I L'OMBRA..... salms de l'Amor... aquarel·la

EL SOL I L’OMBRA...

........................ salms de l’Amor.

...i en la paret balustrada

hi juga el sol a la cluca...

Besa capitells amb cisells brodats

i s’hi encanta, s’hi esmuny, s’acluca

i vol arribar més lluny a paret

que quan quasi la té, s’allunya.

S’apropa tant al quadre religiós

que l’il·lumina, mes no l’abrusa...

El vent vol ajudar-lo, ínclit,

i  allà,davall, de la cornisa

s’amarina amb vidre de finestra

i el raig de llum besa l’ombra relíquia...

I es remou, i es retira, i al bes torna

i l’ombra es sobta de tanta carícia...

Han inventat el joc del contacte

on sol a foscor dóna petons i vida.

Que molts humans no tasten,...

Ai,què  n’és de fal·laç l’avarícia!!!

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.-ANTON.-T.E.

L'ESCARRÀS...salms de l'Amor... aquarel·la

L’ESCARRÀS...

................... salms de l’Amor.

...i  tolits en té peu i cama,

sempre, per tota la vida...

De menuda en rebia a la galta

petons de iaia, mare i padrina

Però, creixé, es feu grandeta

i caigué al pou tota carícia...

Germans en tómbola de casori

compraren dècims d’establia

i amb abraçades i petons marxaren

obrint portal a nova família...

Ella a guardar la iaia vella

o treball que cap profit ansía...

Velleta, avui, amb seva crossa

al raser ressa al sol i a la cadira.

Sempre per ella ha set hivern,

és l’ESCARRÀS de la família.

Treball, coixesa i crossa,

el petó que la dignifica...

Res de bo mai li han dut els reis

sols d’ella, pobreta, en confia.

DE REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.

PER TOTS PORTEN REGALS... salms de l'Amor... aquarel·la

PER TOTS PORTEN REGALS...

....................... salms de l’Amor.

I la lluna recorria

entre nuvolada, la nit...

Pel carrer amb poca llum

la parella feia camí.

-Donam la ma, així et tinc -.

La lluna blanca rebrilla al carrer...

Ells entrellaçaven mans i dits

Silenci en cabell i ulls i galtes

silenci, avui parlen els dits...

I les galtes toc refreguen

i els llavis oberts han esclafit...

- Oh, quin regal dels Reis,

Els dos tenen ple l’esperit...!!

Lluna aguaita en campanar

i campana canta Àngelus de la nit,

l’òliba oli en llàntia buscant...

Tot segueix igual neguit.

Qui no té avui son regal ?

si els Reis Mags fan camí. 

DE REBAIXES 14.- 5-1-14.-ANTON .-T.E.

ENDAVANT, FILL MEU... salms de l'Amor... aquarel·la

ENDAVANT, FILL MEU...

.........................salms de l’Amor

...i no miris enrere que tot cau...

Fes-te cabana nova de cairats

I canyissos espessos i ben tupits,

Posa teula cuita i corbada

Que quan ventegi i plogui

Aguanti fins rafugada i gel...

Canta i distreu teves hores

Escolta el meu clam que t’esperona

Al crit de : -Endavant, fill meu...

No t’aturis a contar hores ni dies,

Per arribat... no val el temps.

DE REBAIXES 14.- 4-1-14.- ANTON

PLUJA...BES...RECORD...salms de l'Amor.- aquarel·la

PLUJA...BES...RECORD....

..................... salms de l’Amor.

...i plena de petonets de pluja,

gotim suau que acarona,

entrava en el finet fregament...

Comparava el contacte sabut de llavis

que caminaren per ses galtes.

S’apropava a la distància d’un jorn

quan el contacte  s’hi delitava,

i,ja, avui, el record de bes continuat,

era tocament sensible, i ara, relliscant

les gotes portaven la mel fluida

del frec del que un dia en gaudia...

DE REBAIXES 14.-3-1 -14.-ANTON

SERÉ MARE...salms d'amor... aquarel·la

SERÉ MARE...salms d’amor.

...la suavitat de l’instant

brillava dins sa mirada...

Colpia el neguit intern

d’un respir dol ple de calma.

Sense calfreds canviava

seu instant de plenitud

i obrint els braços colrava

la veu amb crit segur

que en llavis harmonitzava...

Avui era dia d’alegria ...!!

En son cos, intens, un crit

que balconada obria

- Seré mare, ja ve el FILL... !!

DE REBAIXES 14.-2-1-14.- ANTON