L'ABSTRACTE AMOR... salms de l'amor... aquarel·la

L’ABSTRACTE AMOR...

............... salms de l’Amor.

...i dins la cambra d’ulls tancats

amb persianes mòbils i inquietes,

les guspires enceten flamarades

de coloraines que combaten integrant-se

i fent realitats lluminària abstracte...

Va veure el ser que il·lusionava sa mirada,

percebé el so harmoniós que aclapara ,

s’apropà i l’abstracció es realitzava.

En el contacte apareixia l’estima

i, ja  es difuminava la primera carícia

que lleu, suau, comprensiva naixia...

Serà abstracte l’amor quan es dignifica

i  en surt a la llum, obrint persiana

l’enamorament que aplana el camí

de l’abstracte bogeria ?

DE REBAIXES 14.- 9-2-14.- ANTON.-T.E.

RAM DE MARGARIDES I LA MA... salms de l'amor... aquarel·la

RAM DE MARGARIDES I LA MA...

.............. salms de l’Amor

... i la ma rústega i dura

collí el ram de margarides

per oferir-lo al seu cel blau...

Tindrien hores i dies i anys

per preguntar al arcà la màgia...

En la blancor de fulla arrencada

figuraria la concessió de galaneses.

Serien SIS autèntics, desitjats

esperant acompliment...

I com roda retornaria rodant

l’inefable succés d’un dia

en que començava l’oferiment

d’un ram de margarides

sent plenitud d’un goig curullant.

DE REBAIXES.- 8-2-14.- ANTON.- T.E.

LALLAGRIMETA DOLÇA... salms de l'amor... aquarel·la.

LA LLAGRIMETA DOLÇA...

...............salms de l’Amor.

...i la llagrimeta al seus ulls,

avui, no era salabrosa,

havia relliscat fins a la boca

descobrint-li de mel nou rusc....

Complia un afaram d’anys

i no se’n donava compte ell.

Tot igual dins la marmita

bullint el bròquil i l’arròs...

Res al tast li era diferent

i quan al plat ho escudellava

el fum li descobria... : Tot calent !!

I seguiria la frugal menjuca

com sent infant que juga a la cluca

en mig dels companys de concert.

DE REBAIXES.- 7-2-14 .- ANTON.- T.E.  

PAPALLONA I MA OBERTA... salms de l'amor...aquarel·la,

PAPALLONA I MA OBERTA...

.........................salms de l’Amor

 ...li va dir la papallona a la ma :

Baixaré al teu TU

per que abracis el meu JO...

Aleshores, TU seràs el meu JO,

JO seré el teu TU...

Qui podrà entendre-ho

si tothom prioritza el seu JO

I que li fa el teu TU ?

A la vora

Les tasses per beure eren iguales

I feien dring besant-se.  

....................

Gràcies  a tots per les vostres paraules d’alè

Per seguir escrivint i pintant...als mes 83 anys.

T... i Anton.

DE REBAIXES .- 6 – 2 – 14.

DOS COPES, QUATRE SABATES.... salms de l'amor.... aquarel·la

DOS COPES, QUATRE SABATES...

................ salms de l’Amor.

...i en qualsevol taula al aire lliure

poden quedar abandonades i soles

dos copes on dits i llavis i il·lusions

havien fet parla i gust i anhel

en conlloga...

Les quatre sabates marxaren

a lloc on la tela tapa i destapa

i els dits i llavis calents juguen...

Abans,les copes es trobaren acompanyant-se

en la prestatgeria llustrosa i freda...

De passeig sortiren a veure lluminàries

i fruir de llavis encisats en contactes

i paraules insistents, càlides,incisives.

Ara, les copes altre cop assolint nova soledat

es distraurien fent sonar el dring

del seu  concert sonoritzant bombolles

que esclaten...

Mentre, allà on els vels transparenten,

les sabates farien drang acompanyant

acompliment de desig enjoiant-se...

DE REBAIXES 14.- 2-2- 14.- ANTON – T.E..

MAI SERÉ CEC... salms de l'amor... aquarel·la.

MAI SERÉ CEC...

....................salms de l’Amor

...i el vidrieral obre braçada

al vent suau  que besa cortinatge

apareixent el raig blanc de lluna...

I és que cada jorn, de matinada,

esboterna en mi teva claror.

Flors al àtic que es desclouen

quan la lluna ja s’adorm...

Aleshores, el respir calm

s’omple de tu per seguir

donant pressa al instant.

En la claror del fet

trobo la resposta

del florir de petons...

Ajocant-se  la dama de la nit,

enlluernat em deixen

els primers esclats de groc

que m’han de fer viure....

Mai serè cec per veure’t...

DE REBAIXES 14.- 1-2-14.- ANTON- T.E.

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la

NÙVOL...

................. salms de l’Amor.

... i aparegué la nuvolada

i buidà cos i esperit fins desaparèixer...

A ell, les llàgrimes del núvols

li sobtava ser-ne dolces.

El seu plor encongit en sospirs

es barrejava en la neta pluja

que espigolava en el barret

per fer canaleres de teulat

amb remor ensopit brollant al terra...

Calculava que el seu plor sincer

barrejat amb el gotim ceruli

el netejava d’impureses

i, així, seu somni d’esperit

naixia net de taques...

A l’asfalt la gotellada

Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.

CREMACIÓ... salms de l'amor... aquarel·la

CREMACIÓ.

.............. salms de l’Amor

...i sols soc un tronc que crema,

Soca que resisteix l’embit

De les espurnes.

Allotjo la cendra en el racó

Amuntegant-la amb dilecta unció,

Guarnint-la de paraules

Que el vent no escampa

Però el seu so harmonitza l’espai.

Meus actes ja cremats

Em porten tants records !!!

Llibre d’instants,,,

L'IMBÈCIL...BES DEL DINER.... salms de l¡Amor... aquarel·la

L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.

(...amb connotacions imperials...)

................... salms de l’Amor.

...i l’imbècil pel carrer camina

amb la suficiència de seva perícia...

Sempre amb vestuari de festa,

xaqueta i barret i sabates netes...

- Caram, he trepitjat la tifa –

Presideix la bossa de la família,

i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!

Cap petó concedirà a mare i fillada

i tots volen els besets i abraçada

que per això es sua i treballa...

Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany

i a conta gotes els va injectant

misèria que en tinguin per sobreviure.

Avui, tots s’han fugat... Cobraran

l’esforç del propi treball

i aquell suficient esgotarà l’eixam

i quan bresca falti, l’imbècil al carall.

Es estrany que el diner no vulgui repartir

- Abraçades i petons tots per a mi...

Les punxes del cactus té als dits

i com a imbècil inútil traurà pit?

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.

ELSOL I L'OMBRA..... salms de l'Amor... aquarel·la

EL SOL I L’OMBRA...

........................ salms de l’Amor.

...i en la paret balustrada

hi juga el sol a la cluca...

Besa capitells amb cisells brodats

i s’hi encanta, s’hi esmuny, s’acluca

i vol arribar més lluny a paret

que quan quasi la té, s’allunya.

S’apropa tant al quadre religiós

que l’il·lumina, mes no l’abrusa...

El vent vol ajudar-lo, ínclit,

i  allà,davall, de la cornisa

s’amarina amb vidre de finestra

i el raig de llum besa l’ombra relíquia...

I es remou, i es retira, i al bes torna

i l’ombra es sobta de tanta carícia...

Han inventat el joc del contacte

on sol a foscor dóna petons i vida.

Que molts humans no tasten,...

Ai,què  n’és de fal·laç l’avarícia!!!

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.-ANTON.-T.E.