1-3-14-- 7 tarda.-PRESENTACIÓ LLIBRE LA DONA PAGESA RIBERA D'EBRE - Mª CASTELLÓ BOU.

1-3-14.- 7 tarda.- JORNADA INOBLIDABLE. PRESENTACIÓ LLIBRE DE Mºª TERESA CASTELLÓ BOU, LA DONA PAGESA DE LA RIBERA D'EBRE DES DE LA GUERRA CIVIL FINS A ELS ANYS SEIXANTA.

I es va fer la calma... el batlle dava la benvinguda..

. i s'obria un parèntesi de llum...

 aclofant un fill nou del poble...

 Un LLIBRE que sense rancúnia,

explica penes i dolors i alegries d'una dona ...

 Quanta excelsitud impresa en record del record... !!!.-Anton.

 i em tocava a mi a llençar la proclama, ni cor ni veu fallava... 

i el sentiment de la veritat feia presencia inundant l'estança...

 Ai, meravelles de la pensa i el sentiment quan s'uneixen i s'agermanen..

i esclofollen la veritat anorreada... .-Anton.

i el collaret arribava ...

les flors perfumant l'últim gest de la paraula...

 Entrava el joiell triomfal a les mans de l'autora

 com si donés gràcies per aquell fill-llibre que havia parit

 i ara se li posava el nom ...

la seva carta d'identitat amb que circularia

 per les mans de l'avidesa de conèixer

 fins a l'intern de la seva nissaga... 

Gràcies, Teresa, Gràcies, LLIBRE , fill de la terra... .- Anton.

.....................

( Em sap greu no disposar de  fotos de l'actuació de Biel  i Josep Mª )

Gràcies contertulians Biel  i  Josep Mº 

Els dos, per separat, han obert ales de papallona

i han seguit un seguici de vol

per narrar, explicar, entrar en el sentiment,

pormenorizar...

Quant de detall en la seva veu...!!

Un treball de culte a obrir els paràmetres

que poden tancar la comprensió

fent-ho entenedor...

Mestres del dir dominant l'escena...

Gràcies de nou, amics... !!!

.--Anton.

En la joia d'immortalitzar el moment...

El goig estenia la pàtina de quietud...

 Perquè cridar de veu si és l'intern que no calla... ?

Anton.

Havia passat tothom per la vicaria...

 La firma del contracte ... 

Teniem un LLIBRE de les nostres persones-dones...

 i tots volíem fer el petó que sexella l'estima...

 Els caramels son a la boca dels plaents assistents...

Quantes abraçades dilectes... !!!

 Aquí venia verificat, computat, el certificat de naixement  

del treball immens de la Mª Teresa... 

Hores i hores  de pensar en el fill des de que un dia

allà al seu LLACOSTERA de l'ànima

una mare i dues avies havien inculcat 

aquest amor a la Terra i a la seva espècie més sacrificada :

LA PERSONA ... DONA. .- Anton.

-----

Comiat : La Ribera d'Ebre, tant massacrada, reviu i vol aixecar vol

amb fets com el de la Mº Teresa Castelló....

Una recopilació del sentir de trenta dones del lloc, que amb la partitura

de l'autora posen  la lletra al seu cant i com a tiples, 

soprans o contralts

formen, individualitzades o en conjunt una CORAL

que canta i clama els seus 

drets.... Que el just anhel sigui amb vosaltres, 

com jo vull per a mi com a 

persona... Anton

La serenor de la dedicació exclusiva, intransferible...

 Quan un voldria entrar dins l'arcà i fer-se llibre

 i obrir com papallona ales i volar

 i sentir el concert de trenta dones

 baix la batuta de la Teresa...

 Quanta felicitat es pot resumir en un instant!!!...Anton.

AGRAÏMENT

AGRAÏMENT a la persona que ha mogut en mi la tecla per que assistís actuant 

en aquest acte . Ella m'ha tret de la capsa, per mi, difícil de sortir-ne sol. ella 

ha fet el miracle.... GRÀCIES, MONTSE MASIP. 

i fins les fotos son seves .- Anton.-T.E.

A PACO DE LUCIA... llapis

A PACO DE LUCIA...

S’ha fet el silenci...!!!

Han callat les teves mans

I l’harmonia, orfe, plora.

Ja no es creuen teves cames

I en el caliu del faldar

No reposa ta guitarra.

S’ha fet el silenci...!!!

El ventijol ens porta teu crit

Les cordes vibren en tintinetjos

Buscant ta viva mirada...

S’ha fet el silenci...!!!

La  melodia encara sura en els dits

I el seu so ens acarona l’ànima.

S’ha fet el silenci...!!!

DE REBAIXES 14,. 1-3-14.- ANTON.- T.E.

LA ROSA I LA LLUM... salms de l'amor... aquarel·la

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E

L'ABSTRACTE AMOR... salms de l'amor... aquarel·la

L’ABSTRACTE AMOR...

............... salms de l’Amor.

...i dins la cambra d’ulls tancats

amb persianes mòbils i inquietes,

les guspires enceten flamarades

de coloraines que combaten integrant-se

i fent realitats lluminària abstracte...

Va veure el ser que il·lusionava sa mirada,

percebé el so harmoniós que aclapara ,

s’apropà i l’abstracció es realitzava.

En el contacte apareixia l’estima

i, ja  es difuminava la primera carícia

que lleu, suau, comprensiva naixia...

Serà abstracte l’amor quan es dignifica

i  en surt a la llum, obrint persiana

l’enamorament que aplana el camí

de l’abstracte bogeria ?

DE REBAIXES 14.- 9-2-14.- ANTON.-T.E.

RAM DE MARGARIDES I LA MA... salms de l'amor... aquarel·la

RAM DE MARGARIDES I LA MA...

.............. salms de l’Amor

... i la ma rústega i dura

collí el ram de margarides

per oferir-lo al seu cel blau...

Tindrien hores i dies i anys

per preguntar al arcà la màgia...

En la blancor de fulla arrencada

figuraria la concessió de galaneses.

Serien SIS autèntics, desitjats

esperant acompliment...

I com roda retornaria rodant

l’inefable succés d’un dia

en que començava l’oferiment

d’un ram de margarides

sent plenitud d’un goig curullant.

DE REBAIXES.- 8-2-14.- ANTON.- T.E.

LALLAGRIMETA DOLÇA... salms de l'amor... aquarel·la.

LA LLAGRIMETA DOLÇA...

...............salms de l’Amor.

...i la llagrimeta al seus ulls,

avui, no era salabrosa,

havia relliscat fins a la boca

descobrint-li de mel nou rusc....

Complia un afaram d’anys

i no se’n donava compte ell.

Tot igual dins la marmita

bullint el bròquil i l’arròs...

Res al tast li era diferent

i quan al plat ho escudellava

el fum li descobria... : Tot calent !!

I seguiria la frugal menjuca

com sent infant que juga a la cluca

en mig dels companys de concert.

DE REBAIXES.- 7-2-14 .- ANTON.- T.E.  

PAPALLONA I MA OBERTA... salms de l'amor...aquarel·la,

PAPALLONA I MA OBERTA...

.........................salms de l’Amor

 ...li va dir la papallona a la ma :

Baixaré al teu TU

per que abracis el meu JO...

Aleshores, TU seràs el meu JO,

JO seré el teu TU...

Qui podrà entendre-ho

si tothom prioritza el seu JO

I que li fa el teu TU ?

A la vora

Les tasses per beure eren iguales

I feien dring besant-se.  

....................

Gràcies  a tots per les vostres paraules d’alè

Per seguir escrivint i pintant...als mes 83 anys.

T... i Anton.

DE REBAIXES .- 6 – 2 – 14.

DOS COPES, QUATRE SABATES.... salms de l'amor.... aquarel·la

DOS COPES, QUATRE SABATES...

................ salms de l’Amor.

...i en qualsevol taula al aire lliure

poden quedar abandonades i soles

dos copes on dits i llavis i il·lusions

havien fet parla i gust i anhel

en conlloga...

Les quatre sabates marxaren

a lloc on la tela tapa i destapa

i els dits i llavis calents juguen...

Abans,les copes es trobaren acompanyant-se

en la prestatgeria llustrosa i freda...

De passeig sortiren a veure lluminàries

i fruir de llavis encisats en contactes

i paraules insistents, càlides,incisives.

Ara, les copes altre cop assolint nova soledat

es distraurien fent sonar el dring

del seu  concert sonoritzant bombolles

que esclaten...

Mentre, allà on els vels transparenten,

les sabates farien drang acompanyant

acompliment de desig enjoiant-se...

DE REBAIXES 14.- 2-2- 14.- ANTON – T.E..

MAI SERÉ CEC... salms de l'amor... aquarel·la.

MAI SERÉ CEC...

....................salms de l’Amor

...i el vidrieral obre braçada

al vent suau  que besa cortinatge

apareixent el raig blanc de lluna...

I és que cada jorn, de matinada,

esboterna en mi teva claror.

Flors al àtic que es desclouen

quan la lluna ja s’adorm...

Aleshores, el respir calm

s’omple de tu per seguir

donant pressa al instant.

En la claror del fet

trobo la resposta

del florir de petons...

Ajocant-se  la dama de la nit,

enlluernat em deixen

els primers esclats de groc

que m’han de fer viure....

Mai serè cec per veure’t...

DE REBAIXES 14.- 1-2-14.- ANTON- T.E.

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la

NÙVOL...

................. salms de l’Amor.

... i aparegué la nuvolada

i buidà cos i esperit fins desaparèixer...

A ell, les llàgrimes del núvols

li sobtava ser-ne dolces.

El seu plor encongit en sospirs

es barrejava en la neta pluja

que espigolava en el barret

per fer canaleres de teulat

amb remor ensopit brollant al terra...

Calculava que el seu plor sincer

barrejat amb el gotim ceruli

el netejava d’impureses

i, així, seu somni d’esperit

naixia net de taques...

A l’asfalt la gotellada

Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.