GOTES D'AIGUA... boli ràpit

Gotes grosses d’aigua queien damunt seu atormegant-lo.

Imaginà en elles diamants, turqueses, maragdes, robins ...!!

Per la clepsa li ressuscitava una riquesa nova...

Ho guardaria ,les mans serien poc per activar-se fent-ho seu,

desprès en vendria, a quin preu, a qui, com s’ho faria... ?

Mirant el cel meditant i donant gràcies de tanta gràcia

un peu li relliscà i caigué de narius al terra...

Del terra volgué recollir aquell seu tresor immens !!

Mans i boca famolencs es trobaren en el desencís

l’aigua era aigua, solament aigua...!!!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13-1-15

.......... SILENCIS

7.- Seva habilitat era fer-se el sord davant la cridòria ...

 I els altres creien que escoltava !!

JA DE LLUNY VENIA... boli ràpit pintat

Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...

Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits

per el constant treball, compliment d’esclavituds

que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...

Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre

que en son cos patia si no es rebel·lava...

Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,

insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...

La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes

i braços lànguids perceberen una coent cobdícia

i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...

Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,

però provà de enardir els dits com punxant delirós

el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...

Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor

i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella

que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.

Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees

I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...

Trobava el camí per viure un nou existir...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15

.........SILENCIS

6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada

queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

L'ARBRE SEC... aquarel·la

- 

No m’esgarrapis la pell –

li deia a l’estarranc de l’arbre sec

que encara conservava urpes dúctils

com quan circulava prop de la grandesa .

Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia

i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada

que avui s’enrunava dins d’osca carícia...

El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure

i va explotar avall com senyalant camí.

No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient

no provenia de mals havers, ni males arts

ara, les rames eren mers branques insensibles penjants

sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic

Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,

mans allargassades que sempre li retien carícia.

Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15

............ SILENCIS

5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la

Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,

- vesta de baluerna vella que camina –

com si els descosits fossin moments inquiets

en que la suorada volia sender d’estrip.

El fil de l’existir m’ajudava a cosir

tots els desperfectes que se’m produïen

i la llana sobrant revertia en coixí

on deixar-hi colze o cap en repòs.

Tot això va seguint amb prou coratge

i acostumat al desgavell de desgast de roba

quasi em veig content el set que no em desllueix

la meva figura plena de recosits amables.

Així vivim amb l’agulla reparant

els moments aguts on la camisa ha canviat

l’origen que la feu nova d’estrena...

Però, vet aquí que, per davant de tothom,

circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.

DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15

............SILENCIS.

4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

ABSTRACTE... aquarel·la

Abstracte...

La realitat de les flors és ser-ho plenament.

Per què volen eternitzar-se en ser colors ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15

........... SILENCIS

3.- La peresa com la por ens l’hem

de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC

SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?

( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix

ens encongim i el plor aflora com consol...

Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos

la mossegada de llop que no avisa mai.

Hi ha veritats que no les volem creure

i aquell impossible el tenim davant possible.

Som poquet en nostres decisions...

Ens arrabassa el destí que ens construïm

i ens creiem superiors quan ens ajuda

a acomplir il·lusions, anhels, goig...

Però quan el pèndul camina negativament

el nostre castell, potser ben construït, ens cau...

...................................................................

Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...

Tu que ens guardaves el treballat pa

de l’esforç constant, voluntariós, amable...

Sols tu pots guardar el pa generós

que ens oferies amb ta dilecta parla.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15

 ......... SILENCIS

2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola

l’espiga de blat a punt de sega...

En el camp vorejat de muntanya

el roig de la rosella n’és bandera...

En el bosc proper, ple de ramatge verd

l’arboç ensenya llustrosa cirera,

En ginebre, en son ramatge punxent,

hi remenen ginebrons pinsà i cadernera

i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor

escarba del terra els cucs la finolis pastorella.

Altres ocells volen per la vallada

remirant el gra del blat i la esvelta rosella...

D’un nin de cinc anys mans treballen

dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan

quan la tendror de menut en cor hi era...

Aquell dia es sentia transportat

amb el blat groc i vermella rosella...

En colliria un munt, un munt, un  munt,

l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...

Pujaria a dalt del tossal mes alt

i seria del terme l’anxaneta

i beneiria el terme, infant de gran cor,

ell que estima abans que res a la mare terra...

.................................

Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!

 L’espiga de blat i la roja rosella

 en seus llavis es feien paraula d’or

 i apassionament per la dignitat de nostra terra..

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.

A UNA ROSA... aquarel·la

                                             

En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

FELIÇ ANY DE GRÀCIA... boli i aquarel·la

Continuem en nostre camí

i que la passa no errem...

Bojos per que pensem 

en la Felicitat de tots ?

Que no se'na apagui el llum...

de la bondat, honradesa, convivència,

que la ma no es cansi d'ajudar...

que el peu vagi on veu necessitat...

que la paraula porti pau...

que puguem escoltar l'amor...

que la llibertat no s'hagi de demanar...

i desgranant aquest rosari

ens sentim dignes de ser humans.

FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015

que tothom el tingui permanent i digne

sense xafar la llanterna que ens il·lumina.

ANTON.- T.E.- 1-1-15

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobrim el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull

com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14