ROSA PRIMERENCA... aquarel·la

La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...

Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton

(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.

Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya

Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)

............

Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.

Valenta, sense temença de gel i borrufada

pujà en vers el cel donant exemple a covards.

Ressecs els arbres sense saba que circuli

no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava

a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.

Un bri de ventijol suau com els seus pètals

mogué l’insigne esclat i com asperges

llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...

Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença

brillà en la pedra badada, llibre d’antics records

i fins el sílex, menudalla que va escriure història

contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa

havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.

....... SILENCIS

20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,

no perdis el lleu somriure.

ELS VESTIA L'AIRE... aquarel·la

Els vestia l’aire

en la platja del desig.

El plaer acudia

com flor al gerro.

I la il·lusió era rebuda

en l’abundant realitat nua.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.

........SILENCIS

19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.

EL NOSTRE CASTELL... aquarel·la

Quan aixequem el cap i veiem el castell

no sospirem solament davant la pedra valenta,

pensem en el nostre castell que camina sol

i ha d’arribar a la cita que es va prometre.

No ens calentegem el cap fins brullar-ne fum per teulada,

cremem energies sobrants sense esclatar en baralla...

Dificultats..!!. Arreu en cremen i s’ensuperbeixen  soles 

si els donem consens que ens prediquen

els merlets interessats que seva mansió no es cremi. 

Sens pot desfer el castell de les nostres conviccions

esperant en Bàbia que acabi 

el discurs que falsament ens acarona.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-1-15.

........SILENCIS

18.- La desatenció, mesurada com culpable

pot enaltir desproporcionada atenció que no contava ser-hi..

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la

Se m’ha fet el silenci com nit quieta,

els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.

Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...

El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins

i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.

Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,

cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.

Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...

A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa

i la ma distesa no pentina nous pensaments.

Com si l’alè no brodés la vànova tova

me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa

que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.

De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?

De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15

........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

AJAGUDA,... aquarel·la

Ajaguda, reverent,

tot el cos insuflat de vel

com cortina plegada

no sospira incloent l’alè...

Vençuda ha caigut

en l’èxtasis, parany que nega

que t’enlairis, rebel·lant-te

contra el mal vent que t’ajoca.

Veus la paròdia del teu viure.

Voldries ser insurrecte, insurgent

en un passat de llàstimes

i et trobes, sí, vençuda

i els teus somnis esperen retorn.

Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?

No saps que ets tu que pot més que la massa

que et pega al clatell i et sotmet ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15

........SILENCIS

17.-L’atenció desmesurada d’un

pot provocar l’atenció de molts.

...................

FULLES... aquarel·la

Fred i vent no en volien saber res

de les cabòries de les fulles del arbre.

Caigudes a terra no sabien si volarien

a altres llocs més acomodats

o serien maltractades, fins podrides

revertint seu cos de nou al lloc on la saba

xuclà la seva excelsitud un dia verda

fent de vestimenta al ramatge inquiet.

Des del seu nou regne sospiraven

en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat

Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,

se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15

........SILENCIS

15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...

Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?

CAMINAVA... aquarel·la

Caminava pel sender espès

on la discòrdia ja no fabricava adeptes.

Havien callat totes veus queixoses

i la calma de la pols farinosa, calenta,

li banyaven els peus nus al seu pas calm.

El seu andar fet d’instants verges

que es deshonraven al fer-ne esclat

no podia amagar-los al sarró de les viandes

on l’innocència hi exclamava preferències.

Semblava que la entesa s’evidenciava

i tot era pa crostós que afanyava menja.

L’impàs superat portava caliu sense guspires

que traïssin i fessin botanes a vestimenta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15

........SILENCIS

14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.

Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

LES PANCARTES... aquarel·la

Les pancartes escrites es miraven

llançant-se en cara seves proclames...

Pensa, no pensis, pensa, no pensis

Seu, no seguis, seu, no seguis...

Aixeca’t, no t’aixequis, aixeca’t, no t’aixequis...

Corre, no corris, corre, no corris...

I així anava continuant el diàleg.

Desfulla, no desfullis, desfulla, no desfullis...

I es va  fer nit i ningú gosà tocar les margarides

i va ser la fosca extensa que no deixà veure

com clarejava el nou dia.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 20-1-15

 .........SILENCIS

13.- Molt bones raons callen i canvien de parer davant del diner

que arriba i conviden amb avidesa a bossa pròpia.

DE LA RIALLA AL PLOR... aquarel·la

De la rialla al plor val un instant.

Del plor a de nou obtenir la rialla

nits i dies enllotats en l’angoixa...

La felicitat que surt de l’intern

s’atura amb la pena i desgràcia,

no brulla com fonteta i s’encongeix...

En els moments somorts fem per reviscolar-la

i no ens complaguem vivint en el plor

Sabent que rialla i plor son elements

del nostre bon i mal viure...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-1-15.

.........SILENCIS

12.- Sabem que la ruïna pot venir amb una bufada de vent...

que omple una bombolla i desprès explota.

L'OMBRA... aquarel·la

M’arrossego mig inconscient

i l’ombra em segueix delatant-me.

La claror, raig potent, no para

i em treu a col·lació ma figura

Ara llarga, ara reduïda com escurçada...

No se que hi habita en eixa ombra

i esporugueix cames i els peus

no volen seguir arrastrant cadenes...

Dins meu hi ha rebuig propi

i l’ombra calla seguint el seu teatre.

La claror potent mena i mana

i em descobreix en mil formes,

mil formes com ensenyant

les internes inquietuds allí vessades

Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho

i necessitem la llum per viure.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.

.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?