VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la

Embotit en quimeres incertes,

el vell renegat per tots els vents,

callat en el cim de ses baralles

rondava per les taules de discòrdies.

Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres

I discutia de calers dels que mai en gaudí

o es posava en calces de llustre dubtós.

Res li semblava conforme a seu criteri

i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.

Conegut per tots, el deixaven escatir

i no giraven testa, però tancaven orella

i si volia el seu, els altres també n’eren dignes

de la prèdica que amb sis i nos en destruïen

sense complaure ni a asseguts de culera tova

ni a plantats de vara de batlle...

Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.

Un dia relliscaria de debò sense retorn

I la pau s’estendria i els vents no renegarien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  

.........SILENCIS

34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la

Vaig mirant enlaire

i... com passa l’aire

que no veig, però sento.

Ressona el brogit de l’abellam

que treballa...

També la pedra muda i quieta

que aguanta l’arcada...

I, jo, entre brogit i arcada

faig camí sol

amb el sarró ple

de paraules per dir

a qui vulgui escoltar

el brogit de l’abellam

i la pacient arcada.

Així faríem el pas junts

amb conversa

que no s’emportés el vent.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.

......SILENCIS

32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.

AVUI HE LLENÇAT...aquarel·la

Avui he llençat el desengany que les hores porten..

He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc

i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...

Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven

I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se

que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors

i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!

El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.

Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!

L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum

i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol

ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,

que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...

Finestrals oberts portaven assaonats queviures,

plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,

de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...

Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,

quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.

 .........SILENCIS

30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.

ALLA I CALLAR... aquarel·la

D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist

amb la boca cerrada, llavis prets,

mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,

espessa cara circumstancial, esblanqueïda,

seria, com figura encerada que no mostra

cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...

Fora del seu mirall particular, en el mirall social,

son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.

Per molt que se’l burxés amb preguntes

la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures

i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...

Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu

i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...

Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 

En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...

- No soc lloro per repetir el que manen que digui...

Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...

Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.

Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,

feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.

I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula

que incessantment i per tots els medis li volien embotir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.

.........SILENCIS

29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...

RECORDS... aquarel·la

Havia acumulat tants i tants records

que ja no li cabien al sarró.

Experiències que l’enaltien força,

o que el deixaven sorrut i capficat.

També en tenia de divins que el trucaven

constantment incisius a la porta

i altres de mesquins que apartava a cop de peu.

Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat

volgué introduir canvis en seu calmós fer

i obrint el calaix de la tauleta del dormitori

els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.

Sense perdó possible, deixant-los presoners

i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...

- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?

Al sortir al portal un amic se li encarà :

- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )

-  No em recordo de res...No em recordo de res...

Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...

- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...

Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes

d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...

- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!

Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu

una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.

- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...

Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?

S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?

Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...

..............................................................................

Qui no viu de records per més que els esparpelli ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.

  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

ON HI POSEM... aquarel·la

On hi posem no sols vestit, menges, diner...

si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,

ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,

ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,

que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent

i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.

La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?

Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,

a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.

Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins

i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...

El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...

Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...

Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...

Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen

fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa

com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...

Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15

.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la

Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,

pentinava el seu or la provocant cabellera...

Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència

I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.

Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...

El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen

l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...

Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable

com res mantra adorant guturalment alabances certes.

Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades

en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.

.........SILENCIS

25.- La tartanya n’era tranquil·la

Tapada en la terra humida esperava el seu instant... 

ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la

Acolliré el blat de teva paraula

en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós

que em porti la incessant melodia

que penetri per donar-nos pau.

Escoltaré el teu fraseig que camina

encavallat en la nuvolada del ventijol,

Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi

la lletra que supera el batec del cor !

L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...

Quanta delícia en un sol instant.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.

...........SILENCIS

24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.

Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...