LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN... foto roselles

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN.... foto pròpia

31 – 8 – 10

Les paraules que el cridaven

- sempre hi ha muts, o qui emmudeix

o pressiona emmudint a d’altres -,

estiraven conquerint ses orelles.

No es feia l’orni en l’escolta,

sabia que anava per a ell.

Atendria dilectament

i faria cas del vent xaloc

que seva barca empenyia.

La crossa com rem apartaria

l’herbam sec criat quan exiliat

ningú li parlava de quimeres.

Duia els dits sangosos, desitjosos

d’estampar en el pit

quatre barres, senyals valuoses

que el portarien a vèncer...

Tenia el seu anhel i el dels avantpassats

esperant en el voral del camí

per aixecar bandera pròpia.

REBAIXES.-ANTON.- T.E.- 11-7-15

LA ROSA I LA LLUM... EN FARIA 81... aquarel·la

JUL

10

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la 

17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana 

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-15

la rosa compliria 80 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren..

ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la

Escamparem la palla,

ventejarem el gra,

netejarem de grapissos

i al paller

instal·larem el jaç...

En nostra cabana 

viurem el cel blau...

ANTON.-T.E.-13-6-15

OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la

Obre ma el llibre...

Que escalfi les paraules,

dins, entre les tapes

i que les pàgines amorosides

es transformin en carícies

i transmetin al segle

l’amor i la pau

del que estan impreses

i el riu tant necessita...

Obre ma el llibre...

Que no quedi per sempre inservible...

ANTON.- T.E.-11-6-15

BALLA EL BROMALL... aquarel·la

Avui balla el bromall

de les paraules no dites

que es quedaren sense so.

El torrent de la veu

cansat del crit,

de la queixa,

esmorteït, esgolat,

ha derivat pas inútil

negant-se al contacte...

Calla la clariana tancada.

Ara, qui sabrà què penso,

què estimo, què desitjo ?

..........SILENCIS

72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,

que els peus havien ballat per que es produís el miracle...

ON ÉS EL PASTÍS... acrílic

2009 – entrat 19 – 8 - 10

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret com dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra.

Qüestió de possicionament...

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora

veuen el dins...?

Hi som nosaltres, dins

o sols és una il·lusió visual...?

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat.

Ens discutirem amb els que miren

des de fora?

Ells no saben, potser

que dins tenim un pastis

que no es veu... nostra intel·ligència.

Clar, que de vegades, 

ens donen a tastar el seu pastis

....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

ANTON.- T.E.- 30-5-15

QUÈ CREUS ?...RECORDANT EL 2009... aquarel·la

17 – 12 – 09

Creus? Què CREUS?

Creu el que internament,

dins et mortifica creure.

Si creus el que t’endossen

relliscaràs probablement.

I no creuràs , després,

 en res.

Vigila que circulen

creences...

Sobretot

orgulls i enveges...,

Si t'abandones

 no creuràs, després,

ni en TU

ANTON.- T.E.- 29-5-15

RECORDANT EL 2009... aquarel·la

RECORDANT EL 2009.

3 – 8 – 09

A UN ESCARABAT FEMAIRE...

En el seu mar de fulles verdes, grogues

es sent l’amo d’un espai que necessita.

Cap competència l’indisposa en cap i potes,

és com amo de castell que son terreny camina.

Ha marxat del fangar de la femada

on viu amb l’importància de fer feina.

Aquí respira lluny recons de pudorada

i camina content, ningú li posa pega..

ANTON.-T.E.- 27-5-15

DALT DEL TERRAT... aquarel·la

Dalt del terrat descobert a l’horitzó

admiro el cel blau amb poc núvol...

Dalt del terrat miro la serralada,

xurrac que separa el roc aspre

del suau color de la closca del cel...

Dalt del terrat somnio en ser ocell

i cantar l’himne de la plenitud...

Dalt del terrat vull submergir-me

en el paradís de les flors emparrades,

i fer-me dits que retoquin pètals,

que es sensibilitzin en el contacte

endolcit, suau de la seva pell,

Dalt del terrat vull somniar inconscient

en viatge endinsat en l’imaginari del so

de la paraula que acarona els sentits

i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,

que em colpeix i em situa en la disbauxa

de les sensacions que tremolen

obrint cabdell de fil de vida nova...

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15

..........SILENCIS

74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...

I l’esclat és comunió que em consola

CIRERES... aquarel·la

CIRERES

Obert al finestró del dia

Se m’ha afuat el ventijol

Que al besar-me amb ma destra

He aclucat ulls davant l’immensitat

d’un pervindre de contacte  roig.

El somni en contrast m’ha ofert

La fruita rodona, llavis perfumats,

I he quedat extasiat de la màgia.

Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant

Els límits imposant el nou miracle ?

Obrim al camp plagat de roig i verd

El desig de petonejat pell suau i neta

Que esclati contingut dolç d’ambrosia.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15

..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...