HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!
dimecres, 21 d’octubre del 2015
dimecres, 7 d’octubre del 2015
HE OBERT... aquarel·la
He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta
dilluns, 5 d’octubre del 2015
MIRO EL LLUNY... aquarel·la
Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...
Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.
Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure
els sentiments i fer-nos caminar...
divendres, 2 d’octubre del 2015
SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la
Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..
dijous, 1 d’octubre del 2015
L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la
28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.
dimecres, 30 de setembre del 2015
PER QUE ELS ANYS.... aquarel·la
Per que els anys ja se m’acumulen,
em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
classes i motius i especialitats... que,
que no se de quina em consideren
que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
mai en tenen prou d’amoïnar
i que de calmats passen
a la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta
a l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
raciocina i els para i posa
en el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.
DE REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
..................
dimarts, 1 de setembre del 2015
DE NUVOLETS... aquarel·la
Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill
I així, segur el manaria:- Cap a qui, cap allà...
Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts de farts se’n aprofitaven i expropiaven nuvolets menuts
engrandint la seva infesta nuvolada assegurant-se propietats...
Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.
dilluns, 31 d’agost del 2015
EL PONT... aquarel·la
...i amb la bandera enlaire creuria el pont.
Poc l’influiria el vent que crema paraules,
que anorrea pensaments fent callar vent dolç,
Ho tenia clar que el camí ja no retornava
i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa
i embravirien la corrent contra la construcció...
L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut
l’esverava a complir els deures assolits any rere any
en la lluita serena enquistada dins seu i pròpia voluntat.
No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,
musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines
per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs
Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,
Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...
Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...
Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...
Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!
Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.
.......SILENCIS
53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia
dissabte, 29 d’agost del 2015
DINS LA LLUM... aquarel·la
Dins la llum es desfà la l'ombra,
la paraula crida versos nous,
la boirina calla quieta i seriosa
i el pas per veure el futur
puja fins al turó sense rossolar.
Situat en el lloc li calla la victòria,
no se li desfà el mes de les prebendes
i aplegat en la assolida creuada,
que necessita la veu que no calla
li diu la realitat del que succeeix...
No aquietem el pas, la consciència
ens diu que tenim la veritat plena .
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15
........SILENCIS
52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.
divendres, 28 d’agost del 2015
EL PERILL... aquarel·la
Caminem sempre dins del perill...
La costum ens fa forts en la lluita empresa
i les mostres que ens diuen el camí a seguir
son les experiències adquirides de fracassos...
Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill
i amatents nosaltres l’anem sortejant
esperat plàcidament encertar
en la solució que ens amari
Instant a instant nostre viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15
........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)