JUGUES AMB MI... aquarel·la

Jugues amb mi

amb ta mirada.

Mirallets que corren

sense calma

i els segueixo

com guspires ardents,

platejades de llum

que em diuen : - Segueix-me,

i els dos juntets, units,

serem a l’estança,

en aquell recó de consol

que ara ens falta...

Marxaré i vindré

fent de rateta il·luminada,

Segueix-me amorós per l’estança.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15

.........SILENCIS

65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la

La parra del hort ja té el raïm madur...

A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...

- Que joiosos ens esperen, el seu color

ple de finor i esveltesa em subjuguen

- ha dit ella quan ha vist la meravella.

Un nuvolet ha apartat cortina

i el raig del sol  ha alluentat de groc difús

aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.

N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...

-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,

els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.

Redó i acolorit de vermell n’he collit un...

La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...

- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit

en ses dentoles i llavis plenets de molsa...

I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia

de la molsa de gra i llavis desitjats

I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,

que busca el clímax, ha seguit el curs joiós

on les mans també enraonen amb el somriure dels dos

Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria

i les sarmentes de la parra enjoiades

es relligaven en abraçada inacabable...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15

........SILENCIS

64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la

Bufa suau el ventijol

I acarona teves galtes.

Les fulles dels arbres es mouen

Com faldilles de jove verge.

Els pètals blancs de la prunera

Volen buscant la pell de la terra.

La carícia viu plena de goig

Amb el finet zèfir que no calla

I el núvol no sap si llençar son gotim

Com petonets exquisits dedicats

A terra i l’arbram esperançat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15

...........SILWNCIS

63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la

Voldria tenir-te

com fulla blanca de paper,

com fulla seca d’arbre en el llibre,

com fulla de ganivet que talla...

Voldria tenir-te

fulla blanca per escriure nostra història,

guardar-te sempre com fulla de records,

ganivet que obri l’intern que estima...

Voldria tenir-te

a vora, galta a galta indestructible.

DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15

.....SILENCIS

62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos

quan et parlen endins com  si fossin callats.

Deixa’m entrar en teus llavis oberts

quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen

el que teu intern no pot callar més temps...

Contemplo amb goig el teu somriure

i quan apropo meu dit per cloure’t llavis

i  sentir el brau íntim que vol dir-me

i confessar-se joiosa del instant que vius

em sento reviure tots els meus records..

Callo i percebo el teu respir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15

........SILENCIS.

61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa

HAIKÚ

Tinc lluna blanca

S’escolta melodia

De llençol blanc.

DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15

.......SILENCIS

60.- Ens atrevim a passar el pont ?

A l’altre costat pot ser tot diferent...!!

HE OBERT... aquarel·la

He obert la porta de l’incert

que em ronda la incipient seguretat.

La pacient calma me n’avisa

que sempre estem en seves mans.

i és que la voràgine incertesa

ens foragita i ens engoleix...

Per molt segurs que caminem

amb el sarró a l’esquena ,

que nostra seguretat ens indica

que estem en el nord segur,

qualsevol acte pot posar-nos

en el pou on el dubte ens xucla

i el témer la relliscada ens angoixa.

Sempre pot haver-hi núvols en el cel.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15

...........SILENCIS

59.- Qui reconeix que és poca cosa

davant l’immensitat que ens envolta 

MIRO EL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent

i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...

He de cuidar-me del meu marge de pedra seca

i del reble que falca lloses i pedram propi

i no distreure tant el temps en els cants de sirena

que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets

i ja no necessitem pastures nefastes,

pintades de coloraines alegres.

Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit

de les torrentades que sempre ens empenyen...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la

Seguiria, seguiria !!!

Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada

Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions

Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...

Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,

Com que els voltors haurien fugit abandonant

Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...

Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien

Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat

I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,

El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...

El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits

I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...

Pensem que el sol no cobraria cap deute

I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...

Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...

DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

i la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

i la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.