TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable

com ventijol asserenat...

Abans no en feies cas de naltres

ni que el sol i nuvolada s’establisen

en lloc planisser on com rei vivies

i sols escoltaves les sirenes

que set oferien per acariciar-les a destall...

Ara que has sofert cruel tempesta

que arrasava el cep a punt de vi bullint,

ara, vols ser de nou amic

dels que et tenien dolça empatia

i sirgaven per tu la barca fent de rems.

Baixa, primer, del tron que et malquista

i no ens miris com quadre abstracte

que ni el pintor entén.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENETS 153

 62.-5-6-19

Aquell sòmines o somiatruites

era captiu de ses pròpies paraules

i desarmat pels inútils fets...

Sempre mirant la lluna de les nits balbes

s’exaltava per insulsos idearis...

Del no res el deixaren amb la catrana plena

a l’espona o recer i allí bevent i creixent

al empar del vi calent a boca esperançada

va viure desenrotllant discursos increïbles...

Els efectes del xurri l’il•lusionaren de somnis

caminant entre núvols d’esperances impossibles.

Com arbre bord i inútil cantava seus versos

com si la realitat li vingués pagada ...

Tant immers anava en seves fantasies

que mai despertà com mòmia en sarcòfag,

Qui sap si algun assabentat buscaria en el soterrament

i descobriria la nova forma de viure.

62.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

8Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 152

 61.- 4-6-19

Li rondava que l’entenguessin,

però no trobava consens d’ajuda

i la pífia era pa sec que dent no s’hi clava.

Molt s’entenia ell de seves relliscades

que comprenia que anant per mals camins

no és estrany que el nas o cul pugui rebre

les carícies usuals ja programades.

Canviaria d’aires i estendria ales

fugint d’aquell marasme que se’l engolia.

61.-5-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

9Montserrat Masip Miró, Lourdes B Bru i 7 persones més

TRENETS 151

 4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta

L’ocellet desitja entrar a la casa

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

2Tu i IPilar Valero

1 comentari

3 comparticions

Comparteix