TRENETS 176

 No ressuscitaré paraules

que incomodin els meus llavis.

ni conservaré paranys

que ennueguin l’història feta parla...

Jauré a la sorra escoltant l’ona

i la salabró conservarà el deix

d’aquells moments d’estès somni

allí, on les peuades marcades

les besava el fluix i reflux de l’ona...

Eren llavis que com abelles

posaven el seu nèctar a la sorra,

eren temps de glòria del meu segle

quan els neguits fugien esperitats

i la calma dormia amb el so de l’onatge.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

TRENETS 75

 La pols del camí no em fa basarda,

ha conviscut amb mi des de que segueixo avant,

i no em molesta, per que el vent i la pluja,

son qui la espolsa, qui insistent la neteja amb goig.

Ma actitud en el projecte no l’esborra la pols

que cau damunt meu a cada peuada.

Molt sento el concert dels que em volen

fer córrer i avançar mig embogit,

No els faig cas. Per ells prompte seria

en el tovanc nafrant-me o en l’atzucac

que em privaria de seguir tranquil meu pas.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-2-7-20

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 174

 Els desitjos que vinguin,

que no esperin, que ens saludin,

farem camí junts

i obrirem la fantasia...

Apartarem la negativitat de les hores

I el temps no contarà nostres ficcions.

Veurem la inestabilitat on vivim

i les proclames falses que ens endollen.

Que vinguin nous desitjos

que en tenim ganes de ser diferents...

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 1-7-20

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

TRENETS173

 No voldria entrar en sacrilegi

en mig d’aquesta sacralitat vivent

que se’ns en riu posant estesa nuvolada

que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep

La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,

fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut

em remou per dins la noble i tendra innocència

que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir

Volen que renunciem d’identitats que del terral

marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué

i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris

que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.

Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes

que no portin talps per remenar pas nostres bens.

Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,

sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?

Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris

que pals a les rodes els retirin per sempre més.

En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres

Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 172

 Del cansament de la nit,

enclofada en el seu viure fosc,

desperta la llum en l’horitzó

ara escampant ses prebendes.

N’hi ha que rebran la llum primera

com rovell d’ou esclafat de groc

que inunda i marca quant toca...

Rere l’ombra del muntanyot

no hi arribarà l’alegria

i es fondrà la lluïssor del color.

La fosca també pot viure

com ombra perseguida...

En mig del prat veureu l’arbre

que s’engull els reflexes

i deixa caure sa figura

com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

8Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 5 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix