HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!
dimecres, 21 d’octubre del 2015
dimecres, 7 d’octubre del 2015
HE OBERT... aquarel·la
He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta
dilluns, 5 d’octubre del 2015
MIRO EL LLUNY... aquarel·la
Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...
Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.
Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure
els sentiments i fer-nos caminar...
divendres, 2 d’octubre del 2015
SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la
Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..
dijous, 1 d’octubre del 2015
L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la
28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.
dimecres, 30 de setembre del 2015
PER QUE ELS ANYS.... aquarel·la
Per que els anys ja se m’acumulen,
em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
classes i motius i especialitats... que,
que no se de quina em consideren
que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
mai en tenen prou d’amoïnar
i que de calmats passen
a la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta
a l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
raciocina i els para i posa
en el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.
DE REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
..................
dimarts, 1 de setembre del 2015
DE NUVOLETS... aquarel·la
Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill
I així, segur el manaria:- Cap a qui, cap allà...
Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts de farts se’n aprofitaven i expropiaven nuvolets menuts
engrandint la seva infesta nuvolada assegurant-se propietats...
Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.
dilluns, 31 d’agost del 2015
EL PONT... aquarel·la
...i amb la bandera enlaire creuria el pont.
Poc l’influiria el vent que crema paraules,
que anorrea pensaments fent callar vent dolç,
Ho tenia clar que el camí ja no retornava
i ni raid ni raier omplirien les arcades de brossa
i embravirien la corrent contra la construcció...
L’obra era segura i per fi el diàleg ple de contingut
l’esverava a complir els deures assolits any rere any
en la lluita serena enquistada dins seu i pròpia voluntat.
No callaria ja el crit que de l’endins sortia constant,
musica apresa d’avantpassats que construïren aumedines
per creuar el riu quiet o procel·lós segons dictats superbs
Que el tenien com seu i li privaren sempre creuar-lo,
Ara tenia el pont físic, mental, d’esperit...
Projecció assolida en diàleg amb companys, amics, germans...
Ara, tots a una creuarien el pont per ells fabricat...
Que els hi feia el riu embravit i el vent hirsut i despietat !!!
Tenien la seva fe, constància, valor, voluntat, ambició, serenitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-30-8-15.
.......SILENCIS
53.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia
dissabte, 29 d’agost del 2015
DINS LA LLUM... aquarel·la
Dins la llum es desfà la l'ombra,
la paraula crida versos nous,
la boirina calla quieta i seriosa
i el pas per veure el futur
puja fins al turó sense rossolar.
Situat en el lloc li calla la victòria,
no se li desfà el mes de les prebendes
i aplegat en la assolida creuada,
que necessita la veu que no calla
li diu la realitat del que succeeix...
No aquietem el pas, la consciència
ens diu que tenim la veritat plena .
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15
........SILENCIS
52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.
divendres, 28 d’agost del 2015
EL PERILL... aquarel·la
Caminem sempre dins del perill...
La costum ens fa forts en la lluita empresa
i les mostres que ens diuen el camí a seguir
son les experiències adquirides de fracassos...
Arreu , lluny i a prop ens vigila el perill
i amatents nosaltres l’anem sortejant
esperat plàcidament encertar
en la solució que ens amari
Instant a instant nostre viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-8—15
........SILENCIS
51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
dijous, 27 d’agost del 2015
ES GRAN FESTA... aquarel·la
És festa gran... He anat a la festa
Plena ma del desig de la joia i goig
m'ha omplert de confetti apegalent...
Les rodonetes de colors a cabells i galtes,
palomes amoïnoses que es colen entre pits
esfondrant-se com petons dins meu...
El carrer en va ple... Fins volen
com ocellets els paperets àgils.
Freqüenten tot el camí...
Pàtina d’il·lusions que es remou
en l’aire bellugadís de la festa...
Qui no en va satisfet de petonets que circulen,
que s’ajoquen i s’afanyen a trobar lloc...?
Quants ens desitgen un alegre instant !!
Paperets, qui us va fer nàixer ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 27-8-15.
.......SILENCIS,
50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,
No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?
dimecres, 26 d’agost del 2015
CAMINAVA... aquarel·la
.jpg)
Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...
dimecres, 19 d’agost del 2015
LLENÇO PETONS.. aquarel·la.
APROPANT EL 2011
4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15
diumenge, 16 d’agost del 2015
DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la
PROJECTES DE PASSAT QUE ARA BRULLEN DE NOU...
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.
DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- ANTON.- T.E.-
divendres, 14 d’agost del 2015
EL TEU TEMPS... boli ràpit
POSANT-NOS A RECORDAR
7 – 9 – 11
El teu temps
considera’l el teu rei.
Ell et mana, dirigeix,
t’escatima el descans,
et fa córrer, t’apressa,
t’accelera cames i cor,
també se’t fa imprescindible...
Sense ELL
pensarien en passat,
present i futur?
Qui sap si és un engany...
L’instant
deu ser la teva pròpia vida.
Que no se’t mori ...
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E..- 14-8-15
divendres, 7 d’agost del 2015
ESCRIT JA FA TEMPS... aquarel·la
ESCRIT JA FA UN TEMPS
3 – 8 – 10
Quan somniïs
pensa en fer-ho realitat.
entra en la fantasia,
embrions de certesa,
amb concrecións de veritats
que s’escapen
si no som valents
de collir-les.
Sense rampells
el mon no avançaria...
Estancat en l’avarícia
crearia sols l’enveja
que subjecta ma immòbil...
Deixem les falòrnies
i afavorim les cireretes
de les il·lusions
DE REBAIXES 10.- ANTON.- T.E
7-8-15
dimecres, 5 d’agost del 2015
DE PROFETES... aquarel·la
Sempre en ronden de profetes...
La fe desconeguda de molts
pot omplir butxaques ansioses
que viuen per fer calaix de tot.
Dic desconeguda per què
es sap la veritat vera de la fe ?
Uns hi posen el tendal vivent
promovent noves i velles il·lusions
dins d’una pàtina de prèdica
que aparentment seria esclata
per envescar a tants com pot
i entrar-los al sarró apropiat
on es confessen addictes
sense copsar l’engany
que cap predicador intenta declarar.
El pecat es trobarà, en tot cas,
quan ja ha begut l’oli servit
pels santíssims profetes de la fe
i aleshores els renecs venen tard.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5-8-15.
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar gran decepció.
dimarts, 4 d’agost del 2015
TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la
aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.
dilluns, 3 d’agost del 2015
CXOMPARTIMENTS
COMPARTIMENTS.--- any 2011
Estic recollint escrits del 2011 fins al 2015 per unir-los i fer un tot i he trobat aquests. que us mostro... Aniran junts en un sol títol. Serà el segon recull, el primer ja materialitzat que inclou part de la producció des dels inicis l'any 1992 fins a finals del 2009 amb el títol de A RASTRE DEL TEMPS - I , i ara A RASTRE DEL TEMPS II... es un recull privat, per que en el temps no és perdin o s'esgarrien els escrit. ANTON.- T.E.
1.- AHIR I AVUI
La frontissa del ahir i del avui
sosté la porta del seu alè.
Pedra cobrint. Forat obert.
Tanca el compartiment
l’esperit nu de les ombres.
Records que retornen dèbils
s'ageganten a les lloses
i les passes d’ahir marquen
el diapasó del so d’avui.
dimecres, 15 de juliol del 2015
I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la
.7 - 6 - 13
..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana
que s’estendrà sense estirafollar
i veurem créixer abundant i tangible
el cop de maçola
que obre el cercle del nostre madral...
Revertirà en estany ple de riquesa,
- ciris que cremaran tota una eternitat -.
Afanyem-nos la llum arriba sense llastre
la percolació esdevindrà un futur
sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi
DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15
Subscriure's a:
Missatges (Atom)