CLOURE EL BITLLET DE LA VIDA...

Escriurem l'esborrany del nostre destí serenament...?

Volem que succeixi el que dins el sobre cloem ?

Desitjar per tots la Pau que no tenim ?

Sacrificar l'Amor encara que ens traeixi ?

Buscar la Llibertat de la paloma feta carta

per que no trobi tempestes ni entrebancs ?

Podríem ser un doll de felicitat.

Tant costa renuncia a foteses

com el Diner,

el Poder,

les prepotències,

els egoïsmes,

les imposicions,

les prerrogatives ?

---------------------
75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

SE LI REGALIMAVEN ELS ULLS...

Li semblava que disposava de les mil meravelles.

Cel,muntanya, aigua, arbriu...

Es sentia transportat a la felicitat.

Quin lloc havia triat per pensar !!

----------------------------
felicitat71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

SIGUEM LA MA QUE CUIDA...

Si toquem i toquem la sindria pot anar-se'n al terra i obrir-se esbadocant-se.
------------------------------------------
68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?

69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?

70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

LES AMANTS...,ELS AMANTS...

Si ja en tens una flor, per que vos canviarla,per el punxò, per les fulles,per...

Si comences pot no acabar-se aquí, per que mig amagades

en sorgeixen d'altres que faran competència.

Tanca els ulls

i reflexiona si et convé

tenir problemes.

-----------------------------
65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.

Per que quan ja s'interessa el diner... pot haver-hi un cataclisme.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.

El mar i el cel volen guanyar a tots. Però l'impuls interior

de la terra fa que subsisteixi ella entre les altres dos matèries.

Vol ser el gran complement. Que farien cel i mar solets?

Ara és la bellesa entre els tres.

Qui guanya?

Si un faltés existirien els altres?

Una trinitat en un tot.

----------------

62.- Uns prefereixen anar a guanyar, jo anar a ser. El primer gavella pertinences que poden ser d’altres, en canvi la distribució ens hauria de fer iguals. Anar a ser, crec que és collir el que ens pertany i que amb esforç ho hem d’assolir.

63,- Que la veritat és la de cadascú i tothom vol la seva de veritat, és consubstancial. En la reflexió ens concedeixen solament les sobres i renuncien a la nostra veritat? És possible. Quan dos enfrontats cadascun accepta sols la seva veritat es promou un conflicte, que pot arribar a conseqüències insospitades, per que les veritats com les persones volen ser-hi, han de ser-hi i més si han de demostrar que la seva veritat, és única, vertadera, incombustible..., i quantes coses més.

64.- Tots fem política, la nostra, encara que ho neguem. Som nosaltres que ens plantem a l’escenari i allí actuem. Uns volen fer d’actors, altres imitar, altres es queden en l’intent. Crec que si tots esmercéssim el nostre JO a la comunitat sense perruques postisses, ni nassos de pallasso, la gent ens creuria, ens veuria autèntics.

UN MATAPARENT, PERÒ FREGIDET...QUE BO !!!

Ell sap

que ha vingut a la vida per ser útil.

Què més útil que fer-se comestible per a

formigues, moixons i fins humans?

Fins pot fer de sopluig

d'un escarabató

senzill... I pot ser

una caseta

de fantasia

per un gnom...

En ell, l'humilitat, s'adapta a la necessitat del qui el precisa.

----------------------------------
59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua.

61.- Asseguem-nos a parlar, explicar, confrontar fins a discutir i criticar, no alcem el braç i llencem el peu contra l’altre sense escoltar.

SER FAMÓS...

A la seva manera, que de vegades s'asembla amb la nostra, també son famosos.

Qui sap si s'estimen més que nosaltres... Ah!! I no pensen en vestuaris, bisureria, diner...

En tenen prou amb la Natura.

No us canviaríeu ?

-----------------
56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

IGNORÀNCIA...!!!

Ignorar és com locomotora que no du vagons.

Ignorar pot ser una barrera que privant -nos de veure

la realitat, pot dur-nos la felicitat.

----------------------------------

50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.



51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.

52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.

53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color verd.

54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.

55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i ventre.

La sort com el gerro o com els gots de vidre,

pot, el seu contingut, ser aire - volàtil -,

o flors, per exemple -líquits, sólids - ...

L'aire és transparent, no el veiem,

però hi és...

Les flors, les veiem,les gaudim, les tenim,

les olorem

La sort... El gran dubte.

Aire..., flors...

Una flor de la vida : LA SORT

----------------

47.- La sort, com la constància i la voluntat i d’altres no pots deixar-la que vagi sola. S’ha de lligar curta, prémer el màxim, posar dentoles estretes i buscar, rascar, no parar de fer-la actuar. ..I, sobre tot si vols el premi de la Loto o d’altres, comprar bitllets per que si no et passarà per davant i a Diós muy buenas que deia aquell sant.

48.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

49.- A la persona, sigui qui sigui, se l’hauria de jutjar per el que ha FET. Voler ser per el que JO FARÉ, sembla estar en un desconcert més que en la realitat. Vivim de FETS, no de suposicions que es poden assolir o no. Però donats a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, no per que sàpiguen que quant veuen i tenen davant, ben fet o mal fet ens correspon..

PLORAR? PER QUÈ?

Plorar...? De què ? Ja saps que la vida és dura.

I se t'embrutarà la cara, filla meva. No perdis la bellesa.

Encara que la sort de la fea ... la desitja la...

Sigues TU, no donguis facilitats.

--------------------------
43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.

44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?

45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.

46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!