LLIBRE ÉS SINÒNOM DE LLIBERTAT?

Diuen que els llibres sempre tenen el seu valor.

Aquest ja està en un racò apilat i sols els estudiosos acostumen a fer-ne us.

Una cosa que va ser ùtil, ara ha deixat de ser-ho?

Unes persones que lluitaren per fer-lo, posar-lo en pràctica...?

Tot en un recó, potser de biblioteca, junt amb altres que sofriren la mateixa sort

i esperant companyia d'altres que valuosos, els faran inservibles.

Jo sols el tinc aquí en la foto

Ell em recorda sense dirho, com si em parlés en somnis:

-Molts no es dignaren ni de mirar-me les tapes

tot sent una llei que els impossava compliment.

No t'estranyi, fill meu, que ara passi el mateix amb el LLIBRE.

Tu mateix preguntaves, LLIBRE és sinònim de LLIBERTAT ?

Oi que ningú ta contestat?

Ni ho esperis, fa por...!!! -.

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

RECORDA'M BOTELLA...

Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?

Deu ser molt preuat,

potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.

Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?

Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes

- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -

i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.

Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!

Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.

No sé si ens contestarà.

A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,

potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.

Vagi per elles.

Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...

----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

------------------

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...

Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada

Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos

i tot el que faci falta. No us descuideu.

A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.

que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.

A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.

---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.

---------------

NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma

resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....

Però no sempre és aixì.

La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?

No hem estat educats per tenir-los lligats curts.

Som imperfectes en tantes coses....!!!

-----------------------------------

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.

És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?

O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat

o no al recipient de les nostres vides?

Ens fan Veure i Beure la copa que volen.

Qui és el valent que selecciona el que ens convé?

Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?

sang rosada de la comoditat ?

Sang incolora que s'adapta a tot ?

Hem posat sang roja de valentia de SER.

Que provin de canviar-la...

------------------------

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

POLITICS D'ALTURA...

A on anem tu i jo? - els dos primers sembla que es DIGUIN.

El segon mira les seves posesions ?

La tercera : De què el barret si TÉ corona...

li explica i recalca el partenaire.

I després ja ens perdem en la insipides i lo insuls...

Però... en

cadascun la seva imatge vol prevalèixer sobre la de l'altre.

Segurament que un sol vot de més els ha posat en l'estrat.

En veig que la seva genètica preval.

- vaja ruina -

Jo diria que els eixidius seus també han d'evacuar i defecar

deixalles...

Qui sap si quan son sols de la seva boca hi surten improperis

contra els que, ara, els acompanyen.

Però MANEN... Aceptaria que ens dirigissin.

Allí hi veuria noblesa, ara em passa per la barretina que no em respecten per la prepotència que em demostren- SON ELLS i les seves imposicions.

Militarisme camuflat. Alto,ARRR....!!!

---------------------------

78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vot més som els preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs i amb el gel conservada.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.

----------------------------

NOTA.- Ahir va ser enterrat a Falset - lloc seu de residencia -

l'Agustí Escoda Rocamora, germà de la meva esposa.

---------------------

CLOURE EL BITLLET DE LA VIDA...

Escriurem l'esborrany del nostre destí serenament...?

Volem que succeixi el que dins el sobre cloem ?

Desitjar per tots la Pau que no tenim ?

Sacrificar l'Amor encara que ens traeixi ?

Buscar la Llibertat de la paloma feta carta

per que no trobi tempestes ni entrebancs ?

Podríem ser un doll de felicitat.

Tant costa renuncia a foteses

com el Diner,

el Poder,

les prepotències,

els egoïsmes,

les imposicions,

les prerrogatives ?

---------------------
75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

SE LI REGALIMAVEN ELS ULLS...

Li semblava que disposava de les mil meravelles.

Cel,muntanya, aigua, arbriu...

Es sentia transportat a la felicitat.

Quin lloc havia triat per pensar !!

----------------------------
felicitat71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

SIGUEM LA MA QUE CUIDA...

Si toquem i toquem la sindria pot anar-se'n al terra i obrir-se esbadocant-se.
------------------------------------------
68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?

69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?

70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

LES AMANTS...,ELS AMANTS...

Si ja en tens una flor, per que vos canviarla,per el punxò, per les fulles,per...

Si comences pot no acabar-se aquí, per que mig amagades

en sorgeixen d'altres que faran competència.

Tanca els ulls

i reflexiona si et convé

tenir problemes.

-----------------------------
65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.

Per que quan ja s'interessa el diner... pot haver-hi un cataclisme.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.