-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda. Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer
i farem la boda tal com vulguin els contrayents.
L'aixovar el teniu segur.
No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.
La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .
Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,
que el pare ELS passa amb cançons.
--------------
Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic
s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés
i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.
Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,
van en busca de la pastura per sobreviure.
S'han cansat de promeses que no arriben.
De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,
han decidit separar-se i anar a la seva veritat,
per que la realitat ara ja la coneixen.
Sense dot no hi ha boda possible.
Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?
---------------
129.- En eix moment no era escoltar
la veritat si no escoltar
de veritat, per que
la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre,
és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.
130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.
131.- Si un sabés mirar sense veure...
Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
.JPG)
