QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges

i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.

A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,

clar, així doncs, els més savis.

Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.

L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.

No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.

Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.

AL ATAQUE....!!!!!!!

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.

--------------------

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.

L'han xinxat i s'ha esverat amb raó

L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.

I per calmar-se, si no es desfoga...

I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.

Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.

Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps

de la surriacada que ja és dona.

---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.

--------------------

NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,

ara vaig per les seguents 150.

FEM COM ELS OCELLETS.

Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
aviat se'ls acabarien les flautes.
Han de buscar-se el viure.
El picoteix abans que l'altre es bereni el que ell pot aconseguir.Llei de vida.
Jo dic que la timidesa és un vestit que es porta tota la vida.
La gosadia no ho es menys.
Son caràcters que tenim i no ens en lliurem per més que fem.
Aminorar la seva influència, notable i notoriament.
Però sempre queda com en el, vi el solatge, les mares que ens diuen qui som,
d'on venim, a quin sèquit pertanyem.





149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.

I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.

Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici

a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.

Clar que l'emprenta dels parents, amics...

pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar

amb el dir i expresar dels cridats a taula.

Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que

el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.

Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.

Per que en la vida que no és un negoci?

Favorable o desfavorable.

.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses

que han mantingut a través d'elles.

Han rebut i han donat.

Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...

Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa

si l'aparell sofria o gaudia.

Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa

Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,

i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.

Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?

------------------

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!

Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc

No el comparteix amb ningú.

Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.

Ella, sempre girant al que li convé.

És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.

Som nosaltres la veleta cabra

que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent

Som veletes vivents?

141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

ENS ENTENEN QUAN PARLEM...?

Un lleu apropament i la parella faran casa de bastonets i fang

i quatre pomes seves per matalàs

i pondrà ella els ouets i al temps neixeran els fillols.

Ells si que entenen seves parles, més simples que les nostres. Uns quants parrups...

Tot més simple, sense orgull ni jo soc jo.

No us inciten a l'enveja sana de imitar-los ?

---------------------

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no

s’identifiquen.

I va pensar l'escultor, no moriras mentre visqui la pedra.

Succesions de esdeveniments sentiràs en la teva pell

i deixaràs lliçons per la Humanitat. Què més has de aprendre ?

Tu, olivera, vols produir per estendre ta vida arreu.

Soca milenària i encara no en tens prou?

Per què no volem morir per que tenim feina o volem saber més?

----------------

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia
----------------
140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

EL RUMOR

El primer que va veure el gos adornat va pensar en que volien dissimular.

El segon va creure que l'embolcall era per cridar l'atenció.

El tercer va insinuar que era una presa de pel. No era un gos tapat, sino la immundícia acumulada, que ja faria pudor i ho haurien de retirar.

Res, tres rumors que circularien amb beneplàcit dels promotors.

Però el vertader autor del monument va callar en sa abstracció

i deixà que corrés la tinta i la paraula, la veu i ull digitals.

S'escamparen tant les tres suposicions que no pararen de vendre, això ,suposicions ...

On residia la veritat del negoci : en el rumor.

----------------------

135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

DINER I AIGUA COM CONFIANÇA I AMISTAT...

Un pitxell pot ser com una guardiola,per entrar-hi o per extreure un broc gran i el rajoli.

Quan un esbrocalla i no te conscìència del que fa pot quedar-se sense el lìquid prematurment.

Si té la font lluny, pasarà set si la suada és impresionant.

El rajolí pot refrescar suficientment i resguardar de malgastament.

Guardar-se de buidar-lo és la premisa.

El reservori pot ser suficient si actuem amb ma mestra.

El diner i l'aigua, son com la confiança i la amistat.

Poden entrar a dojo pel broc gran i restringir la sortida pel rajoli.

Pot ser un sistema favorable.

132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

EL VESTIT DE BODA, DE QUE ENS SERVEIX ?

-Feus el vestit a mida vostra i us el posseu, que tal us queda.

Es per vosaltres, si convé us pagarem la roba i el fer

i farem la boda tal com vulguin els contrayents.

L'aixovar el teniu segur.

No patiu, sou tot uns i la boda ha de ser lluida, que tothom hi contribueixi.

La dot, sí, la millor dot per a vosaltres - va dir l'amo .

Tenim el vestit fet i tot preparat, falta la dot per la noia,

que el pare ELS passa amb cançons.

--------------

Els caballs de la carrossa que portarien els núvis contraents a l'acte epitalàmic

s'han cansat de l'espera de que l'amo els dongui l'ordi promés

i s'han tret els arreus, que eren en conjunt iguals per a tots.

Han llençat el cabestre i ensellament i cadascu per sí, desbocats,

van en busca de la pastura per sobreviure.

S'han cansat de promeses que no arriben.

De la veritat que ells creien a la realitat que els ofereixen,

han decidit separar-se i anar a la seva veritat,

per que la realitat ara ja la coneixen.

Sense dot no hi ha boda possible.

Que en faran d'una núvia que sols porta gasto?

---------------

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen. Preveu el que pot passar i actua amb seny.

131.- Si un sabés mirar sense veure...