180 -- PORTADES DE CARRERS ENGALANATS DE LA TORRE DE L'ESPANYOL.-- fotos neta Tamara.

He collit les fotos de capçalera dels carrers engalanats. Espero no haver-me'n deixat cap

plaça de la Pau.

Espero poder fer en pròxims posts el recorregut totat i donar a conéixer els pormenors. Anton.

179 --SONATA DE FOC

HAIKÚ DEL DIA

103 .- Sonata de foc...
Calla serp verinosa
Ets llengua del mal.

E S C O R R I A L L E S

B133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin

B134.- Parar-se però en moviment.

178 -- EL FOC ENS CREMA --

Quan el foc no porta pau, i declara a tots la seva guerra, sols falta el seu aliat el vent que el transporta, incita, l'acel·lera.

Sabem que pot ser,... Ës un element que de vegades incontrolable quan s'enfurisma arrasa quant es possa davant seu fins la intel·ligència que es veu superada i sotmessa.

Un record de plor per aquestes persones que defensant incòlumes el seu treball, el seu ofici, el acte més noble de jugar-se la vida per la comunitat han set arramblats com una espiga de blat per la cruel tempesta. Un record emocionat per ells i per el seus, avui som un front comú en el dol, en la pena, en la nostra impossibilitat de fer res davant els elements descontrolats. Anton.

Haikú del dia

102 .- El foc ens crema
l’essència de la vida,
fins vida humana.

.....................
E S C O R R I A L L E S

B131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.

B132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.

179 --EL CAP, RENTA -TE'L

HAIKÚ DEL DIA

101 – El cap renta-te’l
Al cabell no li cal pas.
Interioritzat.

E S C O R R I A L L E S

B129.- Segurament que de Job pot venir el sentiment de pacient, i de pacient la pau que... no arriba

B130.- Es sentia com si fos el guarda espatlles de la seva muller quan arribava la nit. Tot era anar al llit i donar la cara a l’esquena de la propietària del seu amor, així feia guardia fins que la seva mestressa l’acomiadava de tal obligació i es girava de cara a ell i li concedia el favor d’un petò per desitjar-li bona nit, que ell deia vetlla. Ella es tornava a girar posant-li l’esquena de nou per que la vigilés.

178 -- COM CONSELL DE CENT

HAIKÚ DEL DIA

Ha caigut així sense proposar-me'ho he arribat al cent, sinònim de comuna de defecar en un dia molt senyalat, històric.... de grans records ... Mireu,

de menut, als cinc anys, em queien al damunt quaranta anys

que no sabia que eren. Es un temps llarg, una cita per un recordar-se'n.

I un dia els va sembla canviar i jo en mig ...

Si abans el mestre DICTAVA, ara molts mestres ens diuen

DEMOS GRACIAS... - en idioma oficial, més faltaria -No sé a què

em d'agraïr.... Però ja que ho diuen els entessos, a fer-ne cas.

............

Au, si us fa goig llegiu aquests Haiku -nets

100 .- Com consell de cent
que comuna tenia
per defecar-hi

Passaren rutes
apedregant a innocents
sa vida ignorant.

Jo infantonet

ni el respirar sabia

del que pasava.

Mals records en tinc

d'aquet solemne dia...

Gent guerrejava.

I ma consciència
a l’ús de raó en deia,
en tens per dies

La fatxenda es clou,
- això polític deia. -
Tens la sort bona

I que soc avui
un record perdulari
de la Història.

El temps deu ser temps...
El que un jorn fatal toca.
Que pots esborrar?

Si pots, respira
el Tot o el No res
que ha set ta Vida.

177 .- TENS POR I T'ARRUPS-- fotos carrers Rasquera

fotos carrers Rasquera.

Haikú del dia

99 .- Tens por i t’arrups,
davall la llosa cauràs.
Ets moixó a perdre.

E S C O R R I A L L E S

B127 .- També l’amor va al wàter i fa males olors.

B128.- Qui podrà ser capaç de pescar peix, si al mar no n’hi ha?

177 -- EL MILLOR CONSELL.-fotos torre del espanyol i san Antoni

Haikú del dia

98 .- El millor consell
que pots tenir, te’l dons tu.
Saps el que tu vols.

......................
E S C O R R I A L L E S

B125.- Rondina, rondina i canta i conta. Que et sentin i escoltin el que els fa mal i ho callen per que un no se’n assabenti quan ja no es pot tirar el salvavides al coll del nàufrag.

B126.- No facis com el caragol que recula banya quan troba el més mìnim impediment.

176 -- CALDRÀ QUE LLUITEM -- fotos Rasquera

Fotos propies de Rasquera

Haikú del dia

97.- Caldrà que lluitem,
la tristesa no avanci...
Cap cot o cap alt. ?

E S C O R R I A L L E S

B123.- En l’univers de les dones hi tens el forn de pa establert – li havien dit per estufar-lo. Ell els contestà satisfet : - Prefereixo tenir el meu pa dins del seu forn, així no em cal pagar la llenya per calentejar-lo i tinc el meu pa calentet -.

B124.- La inutilitat també camina i fa adeptes. No pot ser que en el mon, tot sigui útil. No caldrien ministeris de medi ambient, etc, etc.

175 -- BUFA VENTIJOL-- fotos carrers Rasquera.

fotos carrers Rasquera

Haikú del dia

96.- Bufa ventijol
Escamparàs els perfums?
Treu pudorada.

E S C O R R I A L L E S

B121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.
El aprenent d’òptic volent posar una cullerada de sucre a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.
- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què no m’ho diguéreu abans? -

B122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï, en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu.

174 -- LLIGA LES LLETRES

Fotos propies de Rasquera

Haikú del dia

95 .- Lliga les lletres
llapis, dibuixa idees...
Eternitzant-les.

E S C O R R I A L L E S
B119.- Tanta safor per que un coet arribà a la Lluna, i, quan de quan els enamorats es posen morats amb la Lluna, qui sap si alguns fins eren ja a la lluna de València quan no es parlava de coets.

B120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets? El que jo he espirat sempre : ser una persona.