divendres, 21 d’octubre del 2011

LLUNES DE VIDRE, PARPELLES... deixalles 98



135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...
No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?

136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un
temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-

dimecres, 19 d’octubre del 2011

EL PERELLÓ DEL DIT PETIT O DIT GROS... DEIXALLES 98



134.-Tres parelles assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el que
una noia amb la sabata a terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’ enfront. No és la seva parella, no.
La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –
 Ella contesta entre dents.
- És que em pica el perelló del dit petit-.
 El noi s’ engull la seva contesta.
- Si sabessis que a mi em pica,  i molt, el perelló del dit gros!!-

dimarts, 18 d’octubre del 2011

GOLS IGUAL A ROTS I PETS.... DEIXALLES 98



133.-Filoneiste impertèrrit tenia els seus equips de futbol, - aquell joc que es juga amb els peus.-
Ell hi feia ses experiències per fer-lo mes atractiu. Dormit, segur, somniava. Fora porters. Res de tocar amb les mans. Futbol, tot peus. Així gaudiria del gol. A demés li venia de gust. Per cada gol del equip seu, un pet el rubricaria, i pel del rival, un rot.-Ës a dir un pet amb ascensor.-Portava ja vint-i-cinc pets, dic, gols del seu preferit, contra deu o dotze del contrincant... Tant l’estómac com el ventre eren en guerra, revolucionats. Que era allò ? Els esfínters no aguantaven i per boca i cul començaven a eixir
líquids espessos i putrefactes uns,agres els altres. No hi havia remei. Es suspenia el partit per massa FANG. Es normal que despertés. Dins la banyera plena d’ aigua nedava junt amb gels i cremes, pintures
i sabons escumosos... Molt abans de tot això, havien entrat en els seu estómac bastants gotets de droga permesa i alguna pastilla d’ èxtasi. Filoneiste impertèrrit, je, je.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

ELS ANUNCIS DE LA TELE... DEIXALLES 98



131.-Sentat a la butaca-silló, mirava la tele amb complaença. Que bonic! De sobte trencaren el fil que portava i hi ensenyaren anuncis. Canvià de canal. I així, en un i altre i altre  i altre els anuncis eren senyors de la pantalla.
- No em fareu gastar els meus calers. Jo no compro res. És cosa de les dones.-
La tele seguia.  Despreocupat  s’aixecà.   Caminà vers la nevera per veure(?) i beure quelcom..
No, no comprava, però , consumia. La tele seguia...
- Ni soc ase, ni vull beure. Jo no compro ni pago res.-
Noooo... Corregué vers l’ aparell.
- Punyeta, el rebut de la llum si que el pago .Au, a les fosques-
I s’acabaren els imposats anuncis .Que fàcil. Apagar ( no consumir) per no pagar (gastar).

132.-És cert que rebem les conseqüències del bé i del mal. L’havien entabanat que els aires, els vents,
eren els sers que abandonaren un dia la vida, i, ara rondaven entre nosaltres. Així, l’aire fresquet, suau eren les bones persones, Les ventades,  les dolentes. No sabia si creure -s´ ho. El bé. El mal ? Per ell no n´hi havia. Aixecà un pel el cul del butacó i nasqué per davall un aire-vent sorollós i putrefacte sortit del
seu ser. Verament pudent, sí. Era clar, el mal vent mortificà ses narius. Però, notà un aire descansat i dolç que desinflava el seu ventre. Segur que tots devem estar entre el bé i el mal. Ara fins s’ ho creia.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

SOM FEM... DEIXALLES 98



129.-S’ho sabia tant de memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,
Deia...SOM FEM.
De que li servia el maquillatge...?
Politiquet, politiquet, que t’ esborraran !.

130.-El pà, tou o sec, se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn. Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra
civil- que deia: -  No ,Pas -charan.- Se l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et quedes nou si tens set de veritat.

dijous, 13 d’octubre del 2011

EL PORRÓ........... DEIXALLES 98



127.-Al divuit anys el vi m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.
Vaja, vaja, el cas és l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.

128.-Diuen que MIL-osevic és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina desgracia. Ni això escriuria.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

FURGANT-SE EL NAS... DEIXALLES 98



125.-Es furgava les narius intentant trobar el dispositiu cerebral de les idees Si que  aconseguí extreure com de canut d´abugot una mel espessa que al tastar-la la assaborí salabrosa.  Des  d’aleshores, es furga el nas. Bona idea, carallet.Al  menys es posa quelcom a la boca per recuperar forces. És veritat que hi ha l´ISOSTAR per això,  i JABUGO i tot el que les empreses manufactureres industrials tenen per engreixar-se elles i aprimar-nos la butxaca i sabem tots que costa calers. FURGANT-SE EL NAS APRENGUÉ A GAUDIR DE TENIR UN DIDAL  PROTECTOR PER L'UNGLA, PERDRE EL TEMPS PER ESTAR A LA INNÓBIA MENTRE  QUE ELS POSSIBLES MIRONS EL CRITIQUEN I NO ES POSSEN EN SI DEU LA HIPOTECA O ES UN MALPAGADOR. UNA DISTRACCIÓ QUE LI PORTAVA ALGUN REDIT,


126.-A Saragossa es complauen als bars del Coso. A Iugoslàvia no gosen els koso-bars

dimarts, 11 d’octubre del 2011

HIPOTECA...DEIXALLES 98



123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions  del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo. Jo no m' hi entendré.

124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

RICS....? DEIXALLES 98



123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre quartets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo.
Jo no m' hi entendré.


124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

ATUR O RUTA... DEIXALLES 98



121.-Nom de pila:  Meritxell, Josep, etc. Nom de-pila-t:  Xell, Pep, etc.Quina  estisorada. Amb la meitat de l' abecedari n'hi hauria prou. Jo crec que és pigrísia (peresa) de parlar.Eh que sí?

122.-Si girem ATUR, llegim RUTA. Fem la ruta del atur O bé l' atur(ada) en ruta.