NELSON MANDELA... llapis

2-7-13

INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton

CATALUNYA... llapis aquarel·lable fons negre

1-7-13.- CATALUNYA...

Malmesa per la lluita,

lluita de cor i d’ànima,

dins la duresa dels segles

impertèrrita l’esperit t’aguanta.

Aguantes les malifetes,

Els estralls i surriagada...

Saps que ets en el bon camí,

Tens el goig prop de la falda. 

OBERT EL FUTUR...llapis aquarel·lable, fons negre

30-6-13 .- OBERT EL FUTUR...!!!

Obert el FUTUR.

plana la il•lusió.

Acollim el desig

que impulsa la satisfacció

de retrobar-nos,

de conquerir per sempre

el BE robat...

Veiem ja el FUTUR,

el toquem amb la ma,

hi som..

Acomplint el deute

amb nostres ancestres,

amb nostra història.

Tenim a tocar el FUTUR

lliurant-nos de cadenes...

Assolim la LLIBERTAT!!! 

L'ANXANETA... llapis aquarel·lable en fons negre

Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo

L’ANXANETA

Fa un temps moria l’avi...

Aleshores, que farem ?

Anirem a la gran festa,

la diada dels castells?

Ell sempre davant la colla

en seu fer més deliciós.

Si primer pujava a terços

després sols prestava el cos.

...........................

La petita Mariona

més lleugera que la veu,

ploma d’oreneta jove

és l’anxaneta que sent

quan a dalt en fa l’aleta

crit de gralla, crit de gent.

..........

Avui, allà a la gran plaça

amb esforç ha arribat dalt...

S'ha plantat i cap enlaire...

-no tingueu por, no caurà –

Ha aixecat les dos manetes

com resant-ne una oració

i mirant del cel un núvol

li ha dedicat seva acció

al avi que ara la mira

des de dalt del cel joiós.

-És per tu que faig l’aleta

I amb mans juntes un petó !!

ESTELS... llapis aquarel·lable sobre fons negre.

28-6-13

ESTELS...Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge. Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...                                         

Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... 

LA ROSA... llapis blanc aquarel·la

27 – 6 - 13

LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de llum desfent la tenebra.

Visible seria camí, far en l’adustesa del sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu viatge... Anton.

LA ROSELLA...aquarel·la

LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien la vida dels seus ancestres. Anton.

COPES I TULIPES...aquarel·la

Les copes soles farien el seu festin... Els brillaria el cristall... Transformar-se en tulipes seria una eina per ser respectades i transformarien el gust del cava en olor i circumsptància de flor de preuat valor.Copa i flor en maridatge ple de llustre... Anton.

L'ESTAT... boli rapit pintat

SUCANT EL ROSSEGÓ.

4.- L’Estat és com una soca d’olivera o alzina que si la colguem amb terra la resguardem, i, si al contrari, amb destral o caçut la mortifiquem el fem petit. És el govern el que dóna part de la soca o la resguarda? Som tots molt sensibles al ús que en fan alguns de l’Estat... fins s’arriba a permetre la corrupció i tota cosa podrida canvia d’estat... Sols insinuo

Recordo quan semblava que la font tenia líquid a dojo, sí,sí, allò dels 400 euros si se’ls haguessin resguardat la soca no ensenyaria tant les calces? O es que ja no venia d’aquí... Tothom veia el forat i ningú dels dirigents el cossia... I ara quin estrip que tenim que se’ns veuen les vergonyes... 

DEPENDENTS... boli ràpit pintat

SUCANT EL ROSSEGÓ

3 .- Som dependents sempre. Del acoblament de matxo i femella, semen i òvul, d’engendrament, de part favorable, de mugró, biberó, cullera..., de carrutxes pels primers passos, del xumet per calmar el plor i una llista inacabable..., l’adolescència, estudis, d’un sou i, és clar, d’un diner final de jubilació...

Som dependents sempre.