DARRERE EL CORTINATGE... boli ràpit

7-7-13.- DARRERE EL CORTINATGE.

M’han alabat tant

al pròxim i foraster

que amb seves perjurances

he entrat la veritat

que m’encalçaven

molt endins meu.

Quan ho he constatat...

Rebuig ha nascut acalorat

I contubernis exclamava

i de censals mal pagats

he volgut lliurar-me.

Ni nets pulcres, ni rics,

Ni nobles, ni cultes...

I, tampoc, lliures !!

Esclaus com jo

de seves realitats.

INDIFERÈNCIA... aquarel·la

6-7-13.-INDIFERÈNCIA.

Si veus la indiferència,

calla...!!!

Qui sap si has trobat

el mot que et feia falta.Anton.

LLENÇOL ESCRIT... llapis

5-7-13.- LLENÇOL ESCRIT.

Es cobria amb el llençol ple de records, diari amb lletres i dibuixos estereotips que al llarg del viure havia obtingut en propietat. El seu arbre de fullam copiós es balancejava al so del vent, i , ara, tot l’escrit ressorgia en les fulles verdes i tendres. Podia llegir de nou, estampes conservades, la seva trajectòria com un llibre obert de tapes damunt seu llit ple de lletres que el vinculaven estretament als records.Anton.

TELA D'ARANYA...boli ràpit

4-7-13.- TELA D'ARANYA

Quan me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat, l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.

I ens donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la tranquil·la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu pas… Existim…I viure els nostres anhels, il·lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton. 

PAU CASALS... llapis

Em sona que PAU CASALS volia casals de Pau per tot el mon... Anton 

NELSON MANDELA... llapis

2-7-13

INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton

CATALUNYA... llapis aquarel·lable fons negre

1-7-13.- CATALUNYA...

Malmesa per la lluita,

lluita de cor i d’ànima,

dins la duresa dels segles

impertèrrita l’esperit t’aguanta.

Aguantes les malifetes,

Els estralls i surriagada...

Saps que ets en el bon camí,

Tens el goig prop de la falda. 

OBERT EL FUTUR...llapis aquarel·lable, fons negre

30-6-13 .- OBERT EL FUTUR...!!!

Obert el FUTUR.

plana la il•lusió.

Acollim el desig

que impulsa la satisfacció

de retrobar-nos,

de conquerir per sempre

el BE robat...

Veiem ja el FUTUR,

el toquem amb la ma,

hi som..

Acomplint el deute

amb nostres ancestres,

amb nostra història.

Tenim a tocar el FUTUR

lliurant-nos de cadenes...

Assolim la LLIBERTAT!!! 

L'ANXANETA... llapis aquarel·lable en fons negre

Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo

L’ANXANETA

Fa un temps moria l’avi...

Aleshores, que farem ?

Anirem a la gran festa,

la diada dels castells?

Ell sempre davant la colla

en seu fer més deliciós.

Si primer pujava a terços

després sols prestava el cos.

...........................

La petita Mariona

més lleugera que la veu,

ploma d’oreneta jove

és l’anxaneta que sent

quan a dalt en fa l’aleta

crit de gralla, crit de gent.

..........

Avui, allà a la gran plaça

amb esforç ha arribat dalt...

S'ha plantat i cap enlaire...

-no tingueu por, no caurà –

Ha aixecat les dos manetes

com resant-ne una oració

i mirant del cel un núvol

li ha dedicat seva acció

al avi que ara la mira

des de dalt del cel joiós.

-És per tu que faig l’aleta

I amb mans juntes un petó !!

ESTELS... llapis aquarel·lable sobre fons negre.

28-6-13

ESTELS...Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge. Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...                                         

Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques...