dissabte, 17 d’agost del 2013

NO T'IMPLIQUIS... aquarel·la


17-8-13
No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir
Quan tens, ara, l’avui per a viure’l.
En el calaixet dels records col·loca
Tot quan ja no pot retornar el seu respir.
Allí, tancats i calladets que es conservin,
Que no es perdin ni te’n oblidis,
Però que no amoïnin els actes que ara
Tens en l’ara tens per disparar sa fletxa.
Viu el ara plenament
Que no set migri l’instant

Que tens donant-te aire. 
Sigues feliç dins teva ment
i no arreculis en teu viatge endavant.

divendres, 16 d’agost del 2013


13.- 28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc

lluny que s’apropa..

dijous, 15 d’agost del 2013

PÈL O PEL... aquarel·la



El sofà de la casa del polític del Pèl al llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte al Escó,
trobant-se amb la A d’assessor era com un sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que s’obria...
La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet escorcolla...
Ningú et donarà peladilles per tota la eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l... Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-
Amb el rosec al llavi caminà a abocar el xocolata al xantre amic...

PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON

dimecres, 14 d’agost del 2013

PÈL O PEL... boli ràpit



La confusió del cas del polític del Pèl al llavi residia en que  qui va redactar la notícia per què fes més bonic – segurament – va introduir un accent en la è. Qui sap si era un independent – dentista que sabia extraure el suc de tot arreu. Aquí va pondre la mare dels ous... Ningú contava que el polític era lingüista de professió passat  a més bon viure amb un escó... Davant del jutge tragué totes les armes i li feu veure l’error. Així es salvà d’im – putacions que l’haurien mal més. La màquina del partit no suportava el desori dels lleons de Face i Twitter que tenien mossegades les mànegues del abric.... – Mira, des d’ara seràs ASSESS – OR, poc treball però sou i sobre vindran a tu com peladilles en un bateig... Quin goig la teva parella... podreu viure en el palauet de les rialles fent-vos pessigolles. És el premi als que saben traure les castanyes del foc sense cremar-se... Ara, que teniu un parlar que PÊL o PEL puguin salvar l’escull i gràcies que han donat en tu amb coneixements sobre el tema...De bona ens hem sortit -.

Tranquil el polític escopí el PÊL que tenia al llavi i entrà en casa dels telèfons... Anton. – 14-8-13

dimarts, 13 d’agost del 2013

CABRIT O CABRETA... boli ràpit.


Al polític d’alt càrrec li descobriren un pel al llavi. Diaris, revistes, teles... tot se’n feu ressò. S’anuncià que podia ser de cabrit o cabreta. I el pastís era servit. Si els resultats dels anàlisi era de mascle, el subjecte poderós s’enfrontava a un cas flagrant de pederàstia. (Cosa de bisbes). I si era de fembra... ja jai, la seva parella b en establerta ressuscitaria dins d’un infern de flames i ja envairia el divorci. Allí el deixarien amb les calces...  a més hauria de dimitir i el suspendrien de sou, sobre i feina. El jutge li consultà si vola triar... Havia arribat a la meta. Ara amb morros eixuts i capa casa pairal a guardar cabres. Anton.- 13-8-13. 

diumenge, 11 d’agost del 2013

PAIS...dibuix sobre fons negre



30.- 19 – 8 -11.- PAIS
Et trobes en el buit arran la singladura,
et barra el pas atzucac, inabastable paret.
I en teu caminal de vida vigilada
el temps vol aturar-te com ratera ocell.
Camí llarg ha tingut teva espardenya,
sense descans has mogut i mogut la ment
procurant aplanar el foc de llenya,
cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.
Pega el salt i llença el cor a l’aire
enganya a tovanc, no vegis precipici,
Aplana la rialla en seriós incident.
Teva prosàpia davant escut i flaire
han de conduir-te per eix nou univers
Crema el rostoll, prepara nova terra,
adelera en teu acte entre pau i guerra.
                                   Salta amb el goig, el nou camí espera.

divendres, 9 d’agost del 2013

ET RESGUARDES... boli ràpit


7.- Et resguardes del sol
que vol emportar-se el teu brill.
Del seu brell, sabedora del encís,
et culives i t’empaveses en la ombrel·la.
La protecció la tens.
És el teu goig disposar-ne.
Joiosa sospires assolint-la.
És fràgil això que et reguarda.
Pot volar amb un cop de vent
i deixar-te la nafra,
fins un ensopegar en el camí,
un pedruscall, pot ser causant
del fatal desencís.
Demà em diràs,
desprès d’algun ofec,
si confies fermament

en la ombrel·la o para sol.

dijous, 8 d’agost del 2013

CAMINES SOLA... boli ràpit


6.- Camines sola pel mon.
Amb un sol peu jugues,
voles, t’exaltes, rodes...
Avances pel sender florit
de l’aplaudiment
que et complau amb demesia...
I, desprès... i, desprès ?
Et trauràs l’embolcall
del teu engany
i cauràs en l’anonimat
i si abans caminaves sola,
ara, estàs sola...
dins dels teus miracles...
Però, tu voles i caus...!!!
I nosaltres, aixequem el vol ?
DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON


dimarts, 6 d’agost del 2013

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit


5.- La porta entreoberta
a pas de llum
lliurava  l’entrar de l’estança.
Dins del llit ajocada
entre vànova i llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa presència
i es remesa a capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell, pensament de l’ànima,
rosa vivent per on vindrà el desig
com llum de lluna blanca.
DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON

dilluns, 5 d’agost del 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.