divendres, 22 de novembre del 2013

A PAS DE SENYORIA... aquarel·la



A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.

DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

dimecres, 20 de novembre del 2013

NEDA TRANQUIL L'INSTANT... boli ràpit



Neda tranquil instant,
el costumari no s’esbotza
i la llum camina per les flors.
El cau de la rabosa és net
d’impertinències i d’improperis.
Callen els vents i sols queda tupit
l’alè de les paraules curtes, serenes.
en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids
i els porticons que els barraven mirada,
ara resten en repòs com cortinatge
que l’ull que vol esbrinar aparta.
Les fulles del arbriu del carrer van caient
esperant el viatge que emprendran
quan aleni el gegant de sostingut peatge.
No pagaran. Se les enduran en revoltins
com idees que canvien constantment
la seva estructura de servir al be.
El foc interior del casal somnia en ser brasa
i son respir cull pinzell per seguir
pintant instants tranquils.
DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

dilluns, 18 de novembre del 2013

AUTISME...aquarel·la


AUTISME
A vora del riu,
riu l’infant.
Callen tots
seva rialla.
Per què riu ara ?
I el seu xill clava
en l’esperit de tots
seva ànima.
Sentiu-lo com riu,
com clama
un lloc on ets Tu...!!!
Qui li nega ?
Parla...
DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.


dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

DEMANEM...aquarel·la


Demanem
Implícita i explícitament,
Endògena i exògenament,
Sí, això de dins i fora,
De ser millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la massa dels ossos,
La salut, el diner, la bellesa,
La oportunitat, la intuïció
Per suplir les mancances,
Descobrir primer que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo milloret,
Primer que ningú i que ningú
Ens passi la ma per la cara,
Preveure el petó fals,
Saber que la moneda
Que ens canvien és l’adequada
Demanem, demanem...
I ens hem de conformar
En el que som...i tenim.
No estem contents
En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

divendres, 25 d’octubre del 2013

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la


Es despullà de totals perjudicis
i s’endinsà dins seu.
No el va rebutjà l’intern
i  allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia el vestit ?
Així viuria sense complexos,
no li feia falta l’envoltori
que no tapava mai res,
ja que tot s’endevinava.
Sortí al carrer sense careta
i no s’estranyà que tothom
n’hi feia cas, però el tractés
amb displicència,
 amb bon gruix de recel.
Què volia aquest ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic ?
La seva parla era creïble
Fins sortia del cor sincera.
Ell, aleshores, es sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos – va dir-
i us vindrà com a mi, la concòrdia.
Ensenyeu la realitat vertadera arreu.
De què serveix la pell de corder
Si brolla la veu de la mentida ?
DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

dijous, 24 d’octubre del 2013

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la


Quan un ens pregunta.
- Com estàs ?
Sembla com si posant-se
al nostre lloc
ens dona la medecina que ens calmi
del desencís, de la pena,
de la anorreació en que se’ns sotmet...
Però soluciona poc.
Sabem sí que se’ns mostra un amic
que s’interessa  i vol curar-nos,
que ens oblidem de les destrosses de la vida...
Innocent...!!!
Sabem que hi ha passos
que mai tornen enrere
si no és en el record
que no soluciona res.
- Com estàs ?
Què contesto ?
DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON

dijous, 17 d’octubre del 2013

DONES...HOMES... aquarel·la


Per explicar-me als humans
Els citaria primer com persones.
Per relació de sexe
Arribaria a DONES i HOMES.
Els caracteritzaria
Dins de les paraules
En un per cada un d’ells.
Dones... Triar.
Homes... Desitjar.
I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?
I en el desig triéssim ?
S’acabarien els greuges
Entre els sexes ?
DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

dimarts, 15 d’octubre del 2013

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit


...i el crit va sorgir,
ningú va col·legir
si era prec o renec...
Les fulles queien a terra,
els passos les feren cruixir...
Va venir el vent inhòspit
i les feu barallar
i les llençava al cel
i les rebatia contra el pedruscall...
En l’altre compàs de temps
la calma va callar
i la boca es clogué sense parla
i les fulles aquietades
feren de catifa
als crits que queien damunt fullaraca
al no sostenir-les el vent.
DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON