divendres, 25 d’abril del 2014

lLA DISTÀNCIA, LA LLUNYANIA... aquarel·la


La llunyania, la distància,

crea la certesa de perdre’t ?
Com nuvolet que vent empeny,
les complicitats un dia fruïdes,
s’allunyen de l’instant de la meravella
en que tapant el sol ens colrava la boirina
Avui, lluny de la mirada balba
els extrems no es donen les mans
i el nuvolet ens separa de la llum.
Nasqueren les flors del cirerer...
Foren verds els fruits i maduraren un dia
Penjaven com robins i la boca
es feia escriny per guardar-les...
Pas a pas tot va succeint i madura...

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-25-4-14

dijous, 24 d’abril del 2014

BIBLIOTECA...aquarel·la


Argüia amb lucidesa el seu cap i cor

la prestatgeria plena de lligalls,
eren seus llibres de la felicitat viscuda...
Els paperots de les inquietuds els tenia
en un sac mal girbat a punt de crema.
Però, aquells, aquell... !! Seus records
el feien viure renovats i plàcids sospirs.
De tant en tant els fullejava...!
El drap de la mirada els netejava nous,
polits, nets de pols i telaranyes.
En tenia tants de llibres,així, guardats !
Des de menut, adolescent... fins ara !
I no es cansava d’acumular fulles
que li dirien a l’endemà el seu be actual...
Els avatars del viure n’hi robaren tants
que es consolava retornant al passat
obrint horitzó ple de llum del futur...
Sempre hi trobava la rosa perfumant
entre les pàgines grogoses dels seus llibres.

DE REBAIXES 14.- ANTON – T.E.- 24-4-14

dilluns, 7 d’abril del 2014

LA PARELLA EN EL CARRER... aquarel·la


La parella en el carrer i a la fosca llum
de la lluna vestida de núvols
caminaven de la ma tranquils.
Una bombeta de fanal atreia papallones,
Les capterreres seques d’aigua anhelaven.
Les finestres, vidres inquisitius, els espiaven
Les portalades com estaquirots, portes tancades,
callaven els secrets interiors d’amor, diners i salut...
I en el carrer sonaven com tamborets seves passes.
a compàs de cor,soufflé que esclata en ses pitreres
En ses orelles paraules lleus, fines que acompanyen somnis...
El frec de les mans juntes intimaven
i les mirades es bevien les retines
i els peus distrets no ensopegaven pas...
El fluid de l’estima no emmudia, circulava
i la sang vibrava al refrec volgut, conscient.
Tot s’unia. Complex i senzill a l’hora...
La bombeta els feu veure sa llum groga
contrastant amb la queixa de la claror blanca
que els abraçava com llençol que abriga...
Un gir instintiu de cap i cabellera d’ella
fregà els llavis anhelants d’ell i en el sospir
entrà en el contacte dels quatre pètals.
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 6-4-14



divendres, 4 d’abril del 2014

POSTA DE SOL... aquarel·la


En el fil tallent de l’horitzó es baralla la llum.
Sa majestat s’ajoca, tou llit, banyat de coloriu.
Grocs, vermells, ataronjats... Policromia...
Allí en l’instant quiet s’hi belluga un nuvolet.
Tofa tova, miracle estarrufat, ara es complau
bevent en la copa de la deïtat que s’allunya.
Es remena en el bassal... Quina delícia...!!!
A cau d’orella bufa el ventijol, savi en moviments
i li ha dit bellugadís amb sorneguera explicites :
- Ja saps que el teu goig fuig i set acaba?
- Que maldestre – sorolla el nuvolet – Em fas la por
de que la tinença de la joia em cau com aigua de les mans ?
- T’enfosquiràs sense remissió i acabarà el bon viure...
Negre destí tens... Teva vida en perill... Ets al pou...
Ara, si tu vols, agafat de la ma abans sigui ja tard...
Veus la lluna ja surt, allà en lloc contrari d’on som?
Allí, si vens amb mi,et transformaràs emblanquit com ella...
Abrigaràs la llet del seu immens perfum... Hores cordials
...................................................................
Baix al terral, una parella,
davall florida prunera
besava paraules i dits acaronaven el Si.
- Apropat a mi com el nuvolet a la lluna.-.
I les fulles davall seu feien musica compassada.
I la prunera se’n reia amb pluja de pètals.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-3-4-14.

dimecres, 2 d’abril del 2014

BESAR... aquarel·la

Foto: ...i es donaria compte un jorn
que havia besat poques flors...
DE REBAIXES 14.- ANTON -T.E..- 2-4-14

... i es donaria compte un jorn
que havia besat poques flors...
Mare, esposa, filla, neta...
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E..- 2-4-14

dimarts, 1 d’abril del 2014

ESCOLTAR...?... aquarel·la


Escoltar, qui escolta ?
No ens empassem la veu...
Respondre toca
amb audàcia als atacs.
Diuen: - Escolteu, aneu errats !
Diuen: - Calleu, sols és nostra
la gran veritat, sabeu...?
Diuen: - Engoliu nostra proclama,
mantra que us hem fabricat.
Diuen. – Escolteu, calleu, engoliu...
 Anorreant la pensa i el magí... !!
Què fàcil... que els hi és !
Què fàcil ... que ho mostren !
Ja saben que ens hem tornat sords
de tant Escolteu, Calleu, Engoliu...?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-30-3-14



dilluns, 31 de març del 2014

OBRINT EL FINESTRAL...aquarel·la


Obrint el finestral a la claror
instigava al ventijol suau
que bellugués el cortinatge.
Prou li plauria a ell
i amb seus dits invisibles
remoure el plecs sedosos, transparents,
Es complauria el desig,
trepitjat pel acaronament
al incentivar-se en culivar
el pas del xampurreig ínclit 
que com ma que porta la besada
a cabell i galta, a pit i mugró
a columnes sedoses que sostenen
la complaença del contacte
que recorre tots els senders i fonts
de delitosa agudesa sensible...
Així hauria caigut en el parany,
vesc verdós de pensa que mossega la presa,
ratera d’il·lusions d’excelsa placidesa.
DE REBAIXES 14.- ANTON- T.E.- 28- 3- 14

diumenge, 30 de març del 2014

DESTÍ... CIRCUMSTÀNCIA... ?... aquarel·la


Els destí va estirafollar:
- No hi vagis .-
I el precepte es complia.
Fora plors o alegries.
L’insulsesa es produiria
Preguntant per quès...
I els per quès poden ser tants !!
És el destí qui ens mana ?
O les circumstàncies com deia
Aquell ensenyorit filòsof...?
O el perill de no ser aplaudit
Ens retreu i ens retira la prèdica?
O el recosament de qui no et vol allí ? 
Destí o circumstàncies 
Ens porten i sostenen
Davant rostre el ram de flors...
El collim o el deixem ?
Segur que manem de nosaltres ?
Qui parla, innocentment de llibertat total ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 30-3-14

divendres, 28 de març del 2014

PENSO EN TU... aquarel·la


Penso en tu...
Baixo al portal de casa.
Corre xivalada esbojarrada
rere pilota i primer petó....
Cercles de marmanyeres
amb tassa de cafè amb llet,
Sucres i mel de conversa
i dards verinosos a veu baixa,
Senatxo ple de noves
que consoliden credos i salves.
Caps grossos d’orella i morro de porc,
Advocats i notaris d’espona i cap de marge,
Tots em cansen amb seu discurs
i... penso en tu.
On ets ?
Passa un núvol i el segueixo
I es tapa el sol...
Penso en tu travessant
l’ incordi del bromall.
Et trobaré... ?
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 28-3-14


dijous, 27 de març del 2014

ELS SEUS PITS... aquarel·la


ELS SEUS PITS
 El tresor l’acompanyava amagat
en el brodat que acaronava la pitrera.
Treball fet amb cura immensa
acollia com dos mans esteses
agabellant l’excelsa magnificència.
Visible es demostrava en bescambra
davall del coll de la fembra
el barranc sense sotracs
que unia les dos excelsituds.
Davall vestuari vivien sens mostrar-se
sa nua plenitud a mirada fal·laç i sàtir.
Conformats com noble bessonada
ocupaven lloc protegits d’esgratiny.
En un esforç, vestit tibant lliurà la tanca
i a borboll ensenyaren sa bellesa.
Els brodats apartaren cames
I ells es mostraren nus, arrodonits
amb els mujols (rovell d’ou) a primer terme,
cercles on mirar disparava a tot indefens
que sorprès gaudia de l’espectacle.
Dos dunes reals, arrodonides, excelses,
ara mostraven la visió d’un miracle
atabuixant un escenari incommensurable.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. -10-5-11