dissabte, 10 de gener del 2015

L'ARBRE SEC... aquarel·la

No m’esgarrapis la pell –
li deia a l’estarranc de l’arbre sec
que encara conservava urpes dúctils
com quan circulava prop de la grandesa .
Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia
i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada
que avui s’enrunava dins d’osca carícia...
El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure
i va explotar avall com senyalant camí.
No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient
no provenia de mals havers, ni males arts
ara, les rames eren mers branques insensibles penjants
sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic
Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,
mans allargassades que sempre li retien carícia.
Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15
............ SILENCIS
5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

dijous, 8 de gener del 2015

TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la


Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,
- vesta de baluerna vella que camina –
com si els descosits fossin moments inquiets
en que la suorada volia sender d’estrip.
El fil de l’existir m’ajudava a cosir
tots els desperfectes que se’m produïen
i la llana sobrant revertia en coixí
on deixar-hi colze o cap en repòs.
Tot això va seguint amb prou coratge
i acostumat al desgavell de desgast de roba
quasi em veig content el set que no em desllueix
la meva figura plena de recosits amables.
Així vivim amb l’agulla reparant
els moments aguts on la camisa ha canviat
l’origen que la feu nova d’estrena...
Però, vet aquí que, per davant de tothom,
circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15
............SILENCIS.
4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

dimecres, 7 de gener del 2015

ABSTRACTE... aquarel·la


Abstracte...
La realitat de les flors és ser-ho plenament.
Per què volen eternitzar-se en ser colors ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15
........... SILENCIS
3.- La peresa com la por ens l’hem
de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

dimarts, 6 de gener del 2015

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la


PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC
SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?
( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix
ens encongim i el plor aflora com consol...
Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos
la mossegada de llop que no avisa mai.
Hi ha veritats que no les volem creure
i aquell impossible el tenim davant possible.
Som poquet en nostres decisions...
Ens arrabassa el destí que ens construïm
i ens creiem superiors quan ens ajuda
a acomplir il·lusions, anhels, goig...
Però quan el pèndul camina negativament
el nostre castell, potser ben construït, ens cau...
...................................................................
Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...
Tu que ens guardaves el treballat pa
de l’esforç constant, voluntariós, amable...
Sols tu pots guardar el pa generós
que ens oferies amb ta dilecta parla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15
 ......... SILENCIS
2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.

dissabte, 3 de gener del 2015

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola
l’espiga de blat a punt de sega...
En el camp vorejat de muntanya
el roig de la rosella n’és bandera...
En el bosc proper, ple de ramatge verd
l’arboç ensenya llustrosa cirera,
En ginebre, en son ramatge punxent,
hi remenen ginebrons pinsà i cadernera
i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor
escarba del terra els cucs la finolis pastorella.
Altres ocells volen per la vallada
remirant el gra del blat i la esvelta rosella...
D’un nin de cinc anys mans treballen
dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan
quan la tendror de menut en cor hi era...
Aquell dia es sentia transportat
amb el blat groc i vermella rosella...
En colliria un munt, un munt, un  munt,
l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...
Pujaria a dalt del tossal mes alt
i seria del terme l’anxaneta
i beneiria el terme, infant de gran cor,
ell que estima abans que res a la mare terra...
.................................
Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!
 L’espiga de blat i la roja rosella
 en seus llavis es feien paraula d’or
 i apassionament per la dignitat de nostra terra..
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.

divendres, 2 de gener del 2015

A UNA ROSA... aquarel·la

                                             
En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

dijous, 1 de gener del 2015

FELIÇ ANY DE GRÀCIA... boli i aquarel·la


Continuem en nostre camí
i que la passa no errem...
Bojos per que pensem 
en la Felicitat de tots ?
Que no se'na apagui el llum...
de la bondat, honradesa, convivència,
que la ma no es cansi d'ajudar...
que el peu vagi on veu necessitat...
que la paraula porti pau...
que puguem escoltar l'amor...
que la llibertat no s'hagi de demanar...
i desgranant aquest rosari
ens sentim dignes de ser humans.
FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015
que tothom el tingui permanent i digne
sense xafar la llanterna que ens il·lumina.
ANTON.- T.E.- 1-1-15

dimecres, 31 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la


QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2
El negoci ens enjulla amb celebracions...
Intercanviem el nostre goig pel seu profit.
.........
No deixem caure la crossa de l’Amistat...
Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.
..........
Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat
I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.
..........
Callem, que es prepara el naixement
D’una època nova, mai vista...
Això se’ns vol inculcar amb desmesura
- els profetes ho saben del cert -.
.......
Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.
Intricant descobrim el gran secret...
I quan el se, no és secret i tant em fa...
I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...
Avui canviem d’any. Ho sabíem ?
Ho porta el nou calendari...
I tot pot continuar paregudament igual...
Si, menjarem raïm que ennuega,
i beurem cava, pixum de cep...
que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.
I desprès a fer nones per que ara ve any propici
a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.
Per ara és un secret que guarden les hores vinents
que ens ho descobriran a molletes de pa
BON ANY NOU per a tothom vull
com que us ho he dit ja no és secret.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

dimarts, 30 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit


 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.
L’alabança no te la creguis massa...
Deu cèntims poden arruïnar una persona...
...........
L’Amistad és brèvol pot trencar-se
Amb un plor o amb una rialla.
..................
En mig del desig, respira i pensa...
- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?
..........
Podràs recordar-te sempre
Dels que et besaren amb l’alabança ?
......................
No agafis el cavall de la pressa...
Quan es desboca es difícil parar-lo.
..................
No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

dijous, 25 de desembre del 2014

BOIRA... boli ràpit


La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.