divendres, 20 de març del 2015

AJOCAT... aquarel·la


... i va volar i en un instant
aquell ramatge estrany l’acollí.
Delicadament i amb tendresa
ajocà el seu obert llibre
fet papallona de les gemmes suaus.
Dits i brancall d’arbre sensible
al contacte i al acolliment
el rebien amb dilecta suavitat.
Quiets els dits i papallona
sembraren caliu d’estança.
Espinyolaren desig i volaren quiets
per la indesxifrable conjuntura....
DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15
........SILENCIS
49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.


dijous, 19 de març del 2015

ANAR SOL... aquarel·la

No he trobat ningú
per on jo caminava
si que pedruscall i pols
que peus i nas amoïnava.
Aquests demèrits son sabuts,
afinen sempre les sabates...
i et fan fort per resistir
quan rossola el cul estripant calces.
Una rodolada fins barranc
arrebossat a punt de ser fregit
en la paella preparada...
Seguir sol el sender, ningú et veu
l’estrip i el probable crit
que et defensa davant relliscada.
Potser el barret marxi avall,
potser les mans se m’ensangonin
ningú sabrà que m’ha passat
La veritat sols la veurà
el sol si no hi ha nuvolada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15

dimecres, 18 de març del 2015

A LA NETA TAMARA al complir els seus setze anys... dibuix i pintureta


A LA NETA TAMARA EN SEUS SETZE ANYS.

Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb setze anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant 
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts 
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..



Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou,
matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-15. Dibuix i pintureta realitzades per l'Anton, el seu iaio.

amb sang, suors i llàgrimes com vulgarment es diu, vaig assolir el que considero una dèria meva, però, per mi, difícil. La neta s'ho valia, també a les altres ho he fet. com a ella en el seu dia de la comunió. Tenen aquest record...Anton.

dimarts, 17 de març del 2015

dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la


En aquell sostre, en aquella casona
s’hi ajuntaren tants inclusius defectes
que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat
per donar bon preu a aquell racó.
Remenaren les bíblies i totes les escales
que portaven a les paraules essencials
per anomenar la prenda volguda de casa...
Dels que miren per satisfer-los
un els va dir que VIRTUTS
era la paraula que recitarien per cridar
a la menuda. L’àvia que va ser descobridora
d’aquest empelt religiós  digne i noble
li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...
Que els defectes revertissin a virtuts,
era un caure la baba d’aquell ser inquiet
i neguitós en el que diran de casa nostra
si la NENA no porta un bon barret i sabatones
que la declarin perfecta i estrictament senyora...
No vull més que els capats savis de cap de marge
remenin el fem que ens posaren de renom...
Ara tenim la paella i fregirem la botifarra
a gust nostre i quina riallada tancada a casa
em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig
que fins el cerç portarà arreu el meu goig.
Era la proclama d’aquella dilecta dama.
Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!
Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma
i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15
.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

dilluns, 16 de març del 2015

LA REALITAT.. aquarel·la


No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15
..........SILENCIS
46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,
 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.



diumenge, 15 de març del 2015

LA UTILITAT DEL SABER... aquarel·la


La utilitat de saber o no saber quelcom
que ineludiblement hem d’interioritzar,
per on ens ve donat ?
Nostre intel·ligent saber m’ho pregunta.
Exploro camins per on circulo.
L’experiència ens alliçona amb proves
i el fracàs ens senyala camins rectes.
Falsos idearis poden subjugar-nos,
fins emborratxar-nos en ses prèdiques
i caure en el seguiment potser apassionat...
Compte en pujar a qualsevol barca...
N’hi ha que suren i ens porten a port,
altres trontollen com canya al vent
i se les endu  al saber o no saber el que som
per que nostre raciocini  està empeltat
amb noves conviccions que ens arrastren.
I el cas és que hem de saber... per saber...
Sempre amb el dilema coent la col o el bròquil.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-3-15.
.........SILENCIS
45.- No es suïcidaria, aleshores perdria tots els records.

dissabte, 14 de març del 2015

SENTIA LA POLS... aquarel·la


Sentia la pols del desaire
que netejava seves prèdiques...
L’intern collia espolsadors
en treball intens de lluïment...
Quan caldria pensar que hem de morir
volia tenir la casa neta de pols,
així era la proclama que li etzibaven
des de que tenia raó per comprendre...
Havia d’anar net per el viatge futur,
la pulcra presentació dona fama.
El vent allunyava impureses
I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.
Trauria els peus del lloc
per no contaminar-se altra vegada
i sorgir a l'univers com espantall
que ha viscut sense endarrerir-se
de cants de serp i picotades de corbs.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15
........SILENCIS
44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

divendres, 13 de març del 2015

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit


LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.
Cel amunt a dalt arriba
ple el pollanc d'olor, perfum,
l'acompanyen ses germanes
fent-ne tossa, ajuda, volum.
Quina glòria, estil, delícia
veure aquest florir fugaç
unides totes aguanteu enlaire
embellint el meu instant.
......................
L'ocellada reunida
omple de goig el brancam.
Llençolets que s'espavilen
a moure signes de Pau.
Reverberen les fulletes
a l'alè dolç del garbí.
Que creixin vostres capsetes
amb ametlló decidit.
TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15



dimarts, 10 de març del 2015

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la




Quan l'abraç físic ja no és possible,
 quan els ulls sols demanen plor, 
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol, 
quan el sentiment al pit batega,
 la mirada en el teu record en rega
 l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
 ens queda en ta petjada


que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

dilluns, 9 de març del 2015

PARLAR... aquarel·la


Esmerçar-se en parlar
i en la conversa ser l’última veu
comporta lluita
en vers el contrincant per vèncer.
Beure aigua, la boca es resseca...
...i qui no vol deixar plasmat
que és ell el que té la veritat absoluta ... ?
Parlar, parlar...
No és tant fàcil.
Volem cloure sempre el teló
amb l’aplaudiment, sobretot
Dient la última paraula.
Humans que som !!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.
........SILENCIS
43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,
que les nostres poden semblar no ser-ho.