dissabte, 13 de juny del 2015

ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la


Escamparem la palla,
ventejarem el gra,
netejarem de grapissos
i al paller
instal·larem el jaç...
En nostra cabana 
viurem el cel blau...
ANTON.-T.E.-13-6-15

dijous, 11 de juny del 2015

OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la


Obre ma el llibre...
Que escalfi les paraules,
dins, entre les tapes
i que les pàgines amorosides
es transformin en carícies
i transmetin al segle
l’amor i la pau
del que estan impreses
i el riu tant necessita...
Obre ma el llibre...
Que no quedi per sempre inservible...

ANTON.- T.E.-11-6-15

dimarts, 2 de juny del 2015

BALLA EL BROMALL... aquarel·la


Avui balla el bromall
de les paraules no dites
que es quedaren sense so.
El torrent de la veu
cansat del crit,
de la queixa,
esmorteït, esgolat,
ha derivat pas inútil
negant-se al contacte...
Calla la clariana tancada.
Ara, qui sabrà què penso,
què estimo, què desitjo ?
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...



dissabte, 30 de maig del 2015

ON ÉS EL PASTÍS... acrílic



2009 – entrat 19 – 8 - 10
On és el pastis?
Jo veig el pilar o paret com dreta
quan des de fora, els qui ens miren,
veuen la mateixa com esquerra.
Qui té raó?
Com podem pensar igual ?
Potser llàstima del buit
que hi ha entre dreta i esquerra.
Qüestió de possicionament...
.... Així podem veure tot el fora,
però els que veuen des de fora
veuen el dins...?
Hi som nosaltres, dins
o sols és una il·lusió visual...?
On ets tu, dins veient la teva dreta
o fora veient... l’esquerra?
La situació pot demostrar-nos
que els dos tenim la veritat.
Ens discutirem amb els que miren
des de fora?
Ells no saben, potser
que dins tenim un pastis
que no es veu... nostra intel·ligència.


Clar, que de vegades, 

ens donen a tastar el seu pastis
....la seva intel·ligència.
O volem reconèixer?
ANTON.- T.E.- 30-5-15


divendres, 29 de maig del 2015

QUÈ CREUS ?...RECORDANT EL 2009... aquarel·la



17 – 12 – 09
Creus? Què CREUS?
Creu el que internament,
dins et mortifica creure.
Si creus el que t’endossen
relliscaràs probablement.
I no creuràs , després,
 en res.
Vigila que circulen
creences...
Sobretot
orgulls i enveges...,
Si t'abandones
 no creuràs, després,

ni en TU
ANTON.- T.E.- 29-5-15

dimecres, 27 de maig del 2015

RECORDANT EL 2009... aquarel·la


RECORDANT EL 2009.
3 – 8 – 09
A UN ESCARABAT FEMAIRE...
En el seu mar de fulles verdes, grogues
es sent l’amo d’un espai que necessita.
Cap competència l’indisposa en cap i potes,
és com amo de castell que son terreny camina.
Ha marxat del fangar de la femada
on viu amb l’importància de fer feina.
Aquí respira lluny recons de pudorada
i camina content, ningú li posa pega..
ANTON.-T.E.- 27-5-15

dissabte, 23 de maig del 2015

DALT DEL TERRAT... aquarel·la


Dalt del terrat descobert a l’horitzó
admiro el cel blau amb poc núvol...
Dalt del terrat miro la serralada,
xurrac que separa el roc aspre
del suau color de la closca del cel...
Dalt del terrat somnio en ser ocell
i cantar l’himne de la plenitud...
Dalt del terrat vull submergir-me
en el paradís de les flors emparrades,
i fer-me dits que retoquin pètals,
que es sensibilitzin en el contacte
endolcit, suau de la seva pell,
Dalt del terrat vull somniar inconscient
en viatge endinsat en l’imaginari del so
de la paraula que acarona els sentits
i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,
que em colpeix i em situa en la disbauxa
de les sensacions que tremolen
obrint cabdell de fil de vida nova...
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15
..........SILENCIS
74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...
I l’esclat és comunió que em consola

divendres, 22 de maig del 2015

CIRERES... aquarel·la


CIRERES
Obert al finestró del dia
Se m’ha afuat el ventijol
Que al besar-me amb ma destra
He aclucat ulls davant l’immensitat
d’un pervindre de contacte  roig.
El somni en contrast m’ha ofert
La fruita rodona, llavis perfumats,
I he quedat extasiat de la màgia.
Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant
Els límits imposant el nou miracle ?
Obrim al camp plagat de roig i verd
El desig de petonejat pell suau i neta
Que esclati contingut dolç d’ambrosia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15
..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...

dijous, 21 de maig del 2015

EN EL RIEROL... aquarel·la


En el rierol de les paraules
Baixava prop de tamarits i canyes
Que li alegraven el seu misteri.
Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...
Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta
I somreia en el mirall bellugadís.
Com si pronunciés la bellesa del so.
Immers en ses penses resava frasejats.
Tot el despertava en conclusions ufanes
Amb el lleure que li repetia melodies.
S’escoltava a si mateix com si el magí
Anés desgranant el tiberi fet paraula...
Un pensa que és quan es realitza.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...


dimarts, 12 de maig del 2015

CONVERSA AMB JO MATEIX... aquarel·la



CONVERSA AMB JO MATEIX...
Obre els ulls i mira, contempla,
no t’esveris del que veus.
Quan erets amb ulls closos
ja hi era el que ara veus...
Treu- te ja les lleganyes
i amb la cara neta
el ventijol purifica.
No pensis sols en demà,
val més entrar en l’endemà
on van implicats salut, diner i amor
i altres secret de dins teu.
Naturalment, calla tots els secrets...
Quan ja no ho son
ningú s’interessa, ningú els compra,
però sabran com tens el melic.
No posis el peu al toll,
ja que l’espardenya mullada
pot relliscar i el cul, oh, el cul,
no te la culpa de que
hagis caigut de peus a la galleda.
Vola amb la clepsa neta,
les ales teves no tenen plomes,
mes conserva els braços actius
no sigui que les mans
hagin d’emparar-te
per guardar-te de xafar el nas
si intentes el fracassat vol.
Marxar no és fugir...
Si calles tens el teu silenci no més.
Si tots calléssim
com  resoldríem els problemes
que ens donen les idees
quan les posem en pràctica...?
Vivim el nostre pobret viure,
no vulguem ser l’altre.
Si sabéssim que és que li falta
recularíem com esperitats.
Si et sobren vint i cinc cèntims
sempre que pagues una factura
ets immensament ric dins teu
i a criteri dels altres.
Si et fan un petó i abraçada,
no et torquis, displicent, la cara,
ni t’espolsis l’ampul·lós abric,
Qui sap si és l’amor pur i net
que et visita i et vol fer súbdit
i si mig li esborres el seu gust
potser que no torni ja mai més.
Viu i deixa viure
i obre sempre els ulls
sense lleganyes que et privin...
La vida la fem curta amb la pressa
correm per ser-hi, per comprendre,
anem amb l’esverament a talons
i passen els instants com si no existissin
sense parar-nos, delitar-nos plenament...
No comprenem que cada instant
és vida que s’ha de viure, pena o alegria,
i som nosaltres, és nostre INSTANT,
nostre instant de vida.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-5-15
..........SILENCI
70.- L’instant present mai es barallà amb el que era passat

I amb el futur i tant junts i mai es trobaran...