dilluns, 15 de gener del 2018

LES MANS... aquarel·la


No cal que t’esveris quan la mànega
no arriba a tapar quasi fins palmell.
Tot és circumstancial si es mira pausat.
No calen guants quan les butxaques son buides
i poden encabir-se els dits bellugant
per que el fred no arribi fins ungles.
Quin coratge les mans que s’apropien
de lloc no disposat per a elles...!!!
Les crearen pel treball, per l’entesa
d’acaronament, per l’ajut a altre,
per firmar convenis, per saludar...
Però quan el fred arriba i s’engalta
no pensa en complir seus deures
i busca lloc calent on situar-se
Ha de cuidar, però el subjecte, possible rossolada
on a cul o nas no els vingui premi
per que les mans i braços son anses de calder.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-10- 1-18 

diumenge, 14 de gener del 2018

EL SOL ES PON... aquarel·la


El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

dimecres, 27 de desembre del 2017

N'ESTAVA TIP I FART DE TANT SOROLL...


N’estava tip i fart de tant de soroll.
Com agulles se li clavaven paraules
que portaven l’insult fet metàfora...
Volia la tranquil·litat del silenci,
de la quietud que corprèn,
del amorós ventijol que acarona
i explica seva estima concreta.
N’estava tip i fart de tant soroll...
No portava la benaurança
el crit agre culpant al no culpable...
La llosa de moli volia esbocinar
un futur millor en profit assegurat
i cors i caps estaven tips de sofriment...
Clamaven als seus déus en exili...
Clamaven la dignitat per sempre més !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 25-12-17.

divendres, 1 de desembre del 2017

NO TOTS AL LLEGIR... aquarel·la


No tots al llegir entenem el mateix,
ni els nostres ulls veuen
el mateix panorama...
L’estat emocional, la imposició interna,
tot quan ens rodeja ens implica,
els coneixements sobre el medi
afavoreix al nostre llegir o veure
comparant-lo a qui ens imita.
La paraula i ses accepcions,
la mirada i perspectiva i color...
Un gramull de situacions
que ens lliguen i deslliguen
i sent la mateixa frase o paisatge
no ho captem exactament igual.
Potser per això hi ha diverses opinions?

DE REBAIXES 17.- ANTON,.T.E.- 21-11-17.

dijous, 30 de novembre del 2017

TÉ UN VOLCÀ DINS SEU QUE NO PARA... aquarel·la

Te un volcà dins seu que no para
de fer-lo remugar del desori.
Arreu veu que li imposen criteris
Que ell ja té analitzats i rebutjats...
S’ha assegut al seti, tronc on seien els besavis
prop d’aquella alzina indestructible.
S’ha tancat el seu somriure per convertir-se en plor?
No, medita sobre les incongruències de la pensa.
El volen omplir per vista i orelles
de recapte de la topina que atipa als crèduls.
El volen fer escolà i fins sicari de idees
que els grans sacerdots prediquen
com a novetats necessàries avui, on vivim.
Li esperen robar el seu raciocini
i que entri en l’adopció de nous criteris...
Van fins...!!  Massa experiències té en seva sàrria
que s’ha fet vella de tant esmolar-se
en argelagues en seu caminal irreductible
i ara premen el llimó que sols rebutja seu estomac.
El seu gos li ha fet un guec com dient no et capfiquis:
la llebre que t’ofereixen no és per teva escopeta...
També el gat se li ha fregat pels pantalons
pensant segurament en la molla sucada
que sempre li ofereix per callar el neguit.
S’ha aixecat del seti i ha mirat la nuvolada...
L’amic que  circulava li ha dit amb sorna:
- Ja pots anar al hort que avui no plourà...
Si sabes l’amic en que estava capficat... !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-11-17.

divendres, 20 d’octubre del 2017

...EL TEMPS... aquarel·la


Sento que el temps em va en contra,
passa unit com un llampec i que brama ja el tro.
Perd sempre qui va contra el temps?
Vull posar-me en aliança del moment que visc,
no contrariar-lo, em sembla nefast i irreflexiu.
Qui sap si el que jo penso ja està establert
en l’instant que entra en les beceroles 
per ensenyar-nos quant porta en sa llei 
Per ara el temps és el meu superior que m’obliga
a seguir-lo sense poder-me rebel•lar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-10-17

dijous, 19 d’octubre del 2017

QUAN LA PRESSA... aquarel·la


Quan la pressa ens apressa
assegurem el pas per el sender.
Rossolar ho sabrà el cul a terra
o les mans terroses i sangoses
parant el cop de la caiguda...
No sols el cap porta idees,
el caminar les transporta
per que la boca les flueixi.
Desprès altres orelles, si escolten,
Poden distribuir-les proclamant-les.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 14-10-17

dimecres, 18 d’octubre del 2017

DE VEGADES... aquarel·la


De vegades necessitem que ens parlin,
que ens esclafin veritats i mentides
com dispars d’escopeta que encerten...
De vegades necessitem que ens sorollin
i ens despertin el bon fer i el mal fer
per adonar-nos-en de nostre seguir camins insospitats...
De vegades ens és ineludible la parla
de les raons de l’altre que no escoltem per peresa,
per que ja sabem el sorollós discurs que porta...
De vegades hem d’estar atents a les maniobres
dels concerts de llaüts, guitarres i arpes,
com també de clarinets i trompetes que ens avisen
de proclames interessades en ves d’harmonies amigables...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 14-10-17

dimarts, 29 d’agost del 2017

HI HA SILENCI... / PODER LLEGIR... aquarel·la


Hi ha silencis
que no voldríem haver perdut....
Aquells dels que han deixat de parlar
i que no els pots rescatar,
Tant que eren vida i respir..
Eren ocells que han pres vol
i sols els contemples,
ara, en la llunyania en l’espai del temps,
com inquietud freda
que va deixar de caminar
Silencis com la quietud,
com esperar l’aire que no bufa.
com la porta tancada
de casa en abandó
on ja mat sona el baldilló
inquirint presència...
i s’han fet silenci...
Tots ens tornarem silenci
esperant la nova parla...!!!
 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17
..............
Em sento joiós de poder llegir, pensar,
Tenir la inquietud del vers no dit,
de la trama ordida que no hem confessat...
Entendre el gest que el ventijol ens porta
per que analitzem confluències, similituds
i callar...
També,de vegades fa falta silenciar-nos,
submergir-nos dins les paraules de l'altre...
i expressar i dir-li el que jo comprenc...
No sempre estem amatents
al que ens inquireix...
Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

diumenge, 30 de juliol del 2017

LA CLEPSA EIXORCA... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible
davant riu procel•lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel•lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.