QUE COMENCI LA FESTA. QUAN REFILA EL CORNETI
ES REMOU
TOT L'ENVELAT, DONCS, JA SE SAP QUE VOL DIR...
Quan erem jovenots ens alegrava que arribés l'últim dia de la festa major, ja que en els balls es presentaven diverses formes de divertiment, ja sigui coses tradidionals o coses noves propiciades per l'oquestra que amenitzava els balls com altres persones que havien vist en altres llocs la forma de diversió nova.El ball del fanalet, el del ram, el del pensament, el de la patata o taronja, el de l'escombra, el ball robat, el de la cadira... Ja dic un sens fi de formes d'engrescar a tots els assistents i possar el divertiment i gresca. Fer un fi de festa alegre i de records bons, amb riotes i ocasions puntualment còmiques que es succeien una rera l'altra.
TU, ( zapa...) NO FACIS EL DISTRET.Avui sembla que els polítics que no saben com passar el dia últim de la festa major, han aprés de generacions divertides el alegrar-se ells i procuren possar en l'escena o pista de ball alguna de les atraccions provades en els medis ciutadans.
( home, zapa... que és cap a la dreta ) COM ACOSTUMA A FER ALGÚN
Jo els he vist amb el ball del fanalet quan no saben el que fer i algun
de viu s'apropa a l'altre i li apaga la llumeta i a retiro falta gent. El del ram i pensament que anaven units també el practiquen tallant cintes i quedant-se el trocet de tela, que potser faran amb l'arroplec un vestit de coloranyes per la seva companya, mestressa, senyora... El de la patata o taronja, que de vegades en algun lloc he vist traduit amb el de l'ou o també ou dur, que sembla més quan en els mitins és posen furiosos contra els que els ha posat les castaanyes al foc i peten als morros com al gat , és a dir, que fan xibarri, soroll, que els posa en entredit i algun marrameu agredols deixa escoltar, encara que després se'n van a fer el vermut junts i a riure el que han fet riure.
El de l'escombra on algun d'eixos agradosos personatges es salta les normes i vota en contra del que han qudat fent la pota fluixa i engegant a dida les directrius. El ball robat, on les astùcies i desvergonyiment d'alguns o de molts es salten els pactes per ells mateixos fimants i dels acords presos sols en queda la fulleraca escrita i no complerta, sols amb l'acord del desacord de perdre, que no s'hi exposen, el lloc o poltrona que tenen pegada a la cularsa....
Ara sembla que visitant festes i més festes en dies de treball i en jornades festives ha descobert el de la cadira. És molt joiós, suposo que el sabeu com s'hi juga. Per què és tot un joc. Per no fer-ho llarg, possarem que son quatre els concursants. L'orquestra comença i en algun moment que no se sap pararà. Per quatre balladors hi ha tres cadires, van fent la roda i quan para la mùsica els culs que han trobat cadira continuen, Retiren una cadira ja que sols son tres els concursants i aixì fins que la cosa queda en una cadira i dos personatges i el moment crucial de possar el cul.
( que,si, homes, que si...) JOIÓS EM GASTO EL DURET
Ja veieu el que passa amb el nostre ZAPATERO, a veure si de veritat posarà el cul. Diuen que el COSÏ del ZAR. el NICOLAS ZAR COSI farà la pota coixa i ensopegarà i deixarà que el nostre posi la bota, vull dir el BOTIN , perdoneu, he de dir el CUL a la cadira. I la orquestra que toca totes les flautes i flabiols... Per que en les orquestres n'hi han molts d'instruments i tots pararan quan vegin que l'Autobush està en condicions. El director que té BO A MA, donarà per acabat amb èxit la tocada i proclamarà la cadira pel nostre ZAPA.... I Olé,
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM
FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.
A
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM
FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.A
RA
BALL
DE
LA
CADIRA....
A veure qui va mès ligero que prepari el cul
QUI ÉS A MA...
AQUEST NOIET TRENCAT DE COLOR.
A, SI ... L' O B A M A
--------------------------
----------------------
--------------
----------
--------------------------
----------------------
--------------
----------
---
De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que 
És possible que arribin els nàufrags.
Aigua, aigua, aigua.
