87 - BICEFALS, UN MIRACLE POLITIC.

Haikú del dia
27.- L’enveja corrou
freixures i cara.

És verd el camp teu.

Tot es cosa de tacte i finura, potser un mixorró ho arregla.

Ho heu sentit, escoltat, pait..

BICÈFALS els partits polítics ?

I el gatet trapella arregla el gerro

----------------

L'home recapacitava: - Com es poden entendre els partits on hi ha dos caps ?

Bicèfals, caram.

En el matrimoni hi ha dos caps, però també hi ha llencols, que un es possa amb el cap davall i entre llençol i manta, mira, es col·loca la manta i a veure venir. però en els partits...?

Un que sigui president i l'altre secretari i ,mira, que mani el que si trobi. Que jo obro les cartes primer, o seràs tu el que les obriras però hem d'estar junts per llegir el contingut, i ens partirem el llegir no sigui que tu t'enteres primer o llegeixes el que t'interessa i jo que quan me'n assabento tu ja ets a la marató. Res tot ben fet.

I quan sortim a parlar cadascú per si, que no possi la forquilla a la llangonissa de l'altre, que res, que s'ha de dir el que s'ha de dir i prou, així i així. Però quin dels dos caps diu que s'ha de dir així o així, doncs es fa a palletes, i qui sosté i arregla les palletes...

Ja ho veiem que es difícil de transitar per eixa carretera els dos cotxes al mateix temps i a la mateixa velocitat i que si un frena, l'altre...

I si un té cabell al cap quan ha d'arreglar-se'l, si l'altre no en té i no li cal, i ja sabeu que a les barberies es on la xarrameca i badomeria s'afaita, es pela, es pentina,...

Bicèfals, caram... que no vingui el gat i ho espatlli, per que els dos caps tenen tantes coses en comú i s''entenen a la meravella que per això s'aguanten els dos caps sense esporga.

Hi ha cada miracle politic..........!!!!!!!!!!!

---------------------

A98 .- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin. Es com una carretera amb corbes o revolts, sempre hi ha el perill d’accident.

A99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne,.... si son seus. Que si hi ronda l'amo..., potser no te'n tocarà ni un.

88 - L'ANXANETA POLITIC

Haikú del dia.

26.- Quan la vanitat
t’enorgulleixi,
canti el gall de les dotze.

Si senyor, ser el primer, com sigui....

Això és el que pasa en la política, tots volen ser els primers. D'humilitat, que va, ja se'n guarden

no fos cas que els prenguessin el lloc i al fi del cos o de la carrera son els ùltims.

Jo els veig com l'anxaneta que aixeca la ma a dalt de tot.

Si no fossin des de la folre amunt, ni se'n parlaria. Ara, cuidado posem-li un estrenya caps

que no perdi les idees o en una caiguda al buit que no es destroci la matèria gris

i pobrets de nosaltres. ni han ,però fins de valents que sent a dalt de tot volen

ocupar el lloc d'altra formació. Sembla que si no baixen i es col·loquen

en lloc adient, ... I l'anxaneta de ... Que ho veig magre.

per que si baixa del lloc seu i no pot pujar a l'altre, qui diu que no hi ha un vivales - per que és viu - i ja ho troba ocupat si fracassa.
--------------------

A95 .- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pelats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés.- Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!,... ser L'ÙNIC !!!!!!!!!!!

A96 ..- - Que porta sucre eixa canya, és canya de sucre, millor que la remolatxa – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.

87 -- ELS JOCS DE ZAP I L'AMIC ZAR...

Haikú del dia

25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.

CONVERSES INFORMALS.

-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com

aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP

-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.

- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP

- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .

- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...

- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.

- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...

- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...

- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....

- Com xalarem ....!!!

-----------------------

A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

86 -- ZAP.... I ZAR.... JUGUEN A BOLES.

Haikú del dia

24.- Baixa aigua de profit.
Sense mercuris de temps
Ni peuades de camí.

Després del aquest sopar ,que diu que ahir varen fer per allà als Estats Bullits, una colla

de jovent que s'han repatriat per un ratet, després del ball i de tota la festeta

de paraules que se les emporta l'aire i tot això, diuen fonts que ragen notìcies

que ZAP.... li ha regalat al ZAR... aquesta torre, la torre dels INFIDELS,

ell l'ha trovat petita , dient-li que la tenia repetida.

El ZAP s'ha possat la ma a la butxaca esquerra - QUIN DETALL - hi s'ha tret unes boles

( NO UNES MENTIDES ) i ha dit :

Podriem jugar a boles, que et sembla?

Sembla que s'han posat a jugar per el pasillo que condueix als respectius dormitoris.

Qui ho ha vist que ho certifiqui o que calli per sempre.

- Si, noi, son molt amics -. diu que ha dit el cambrer que li queia la baba.
No s'ha dit si quan varen anar a dormir, que aquests també dormen,

es varen fer una abraçada, si la torre del INFIDELS va anar a la ma del ZAR,

i les boles retornaren a la butxaca ESQUeRRA del ZAP.

Això de les BOLES poden fer falta quan tornin a casa....
Mira, com que els dos son entremaliats....
---------------------

--------------

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevinés - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

85 -- SI US FALTA UNA CADIRA, I DEU, SI VOLEU...

Haikú del dia.

23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.

Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-ne

una, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,

la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.

Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.

Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.

De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .

Au feu bon paper, i pagueu...

Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.

Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.

I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

84 - EL BALL DEL FANALET,.... DE LA CADIRA,...

QUE COMENCI LA FESTA.

QUAN REFILA EL CORNETI

ES REMOU

TOT L'ENVELAT, DONCS, JA SE SAP QUE VOL DIR...

Quan erem jovenots ens alegrava que arribés l'últim dia de la festa major, ja que en els balls es presentaven diverses formes de divertiment, ja sigui coses tradidionals o coses noves propiciades per l'oquestra que amenitzava els balls com altres persones que havien vist en altres llocs la forma de diversió nova.El ball del fanalet, el del ram, el del pensament, el de la patata o taronja, el de l'escombra, el ball robat, el de la cadira... Ja dic un sens fi de formes d'engrescar a tots els assistents i possar el divertiment i gresca. Fer un fi de festa alegre i de records bons, amb riotes i ocasions puntualment còmiques que es succeien una rera l'altra.

TU, ( zapa...) NO FACIS EL DISTRET.

Avui sembla que els polítics que no saben com passar el dia últim de la festa major, han aprés de generacions divertides el alegrar-se ells i procuren possar en l'escena o pista de ball alguna de les atraccions provades en els medis ciutadans.

( home, zapa... que és cap a la dreta ) COM ACOSTUMA A FER ALGÚN

Jo els he vist amb el ball del fanalet quan no saben el que fer i algun
de viu s'apropa a l'altre i li apaga la llumeta i a retiro falta gent. El del ram i pensament que anaven units també el practiquen tallant cintes i quedant-se el trocet de tela, que potser faran amb l'arroplec un vestit de coloranyes per la seva companya, mestressa, senyora... El de la patata o taronja, que de vegades en algun lloc he vist traduit amb el de l'ou o també ou dur, que sembla més quan en els mitins és posen furiosos contra els que els ha posat les castaanyes al foc i peten als morros com al gat , és a dir, que fan xibarri, soroll, que els posa en entredit i algun marrameu agredols deixa escoltar, encara que després se'n van a fer el vermut junts i a riure el que han fet riure.



El de l'escombra on algun d'eixos agradosos personatges es salta les normes i vota en contra del que han qudat fent la pota fluixa i engegant a dida les directrius. El ball robat, on les astùcies i desvergonyiment d'alguns o de molts es salten els pactes per ells mateixos fimants i dels acords presos sols en queda la fulleraca escrita i no complerta, sols amb l'acord del desacord de perdre, que no s'hi exposen, el lloc o poltrona que tenen pegada a la cularsa....


Ara sembla que visitant festes i més festes en dies de treball i en jornades festives ha descobert el de la cadira. És molt joiós, suposo que el sabeu com s'hi juga. Per què és tot un joc. Per no fer-ho llarg, possarem que son quatre els concursants. L'orquestra comença i en algun moment que no se sap pararà. Per quatre balladors hi ha tres cadires, van fent la roda i quan para la mùsica els culs que han trobat cadira continuen, Retiren una cadira ja que sols son tres els concursants i aixì fins que la cosa queda en una cadira i dos personatges i el moment crucial de possar el cul.

( que,si, homes, que si...) JOIÓS EM GASTO EL DURET

Ja veieu el que passa amb el nostre ZAPATERO, a veure si de veritat posarà el cul. Diuen que el COSÏ del ZAR. el NICOLAS ZAR COSI farà la pota coixa i ensopegarà i deixarà que el nostre posi la bota, vull dir el BOTIN , perdoneu, he de dir el CUL a la cadira. I la orquestra que toca totes les flautes i flabiols... Per que en les orquestres n'hi han molts d'instruments i tots pararan quan vegin que l'Autobush està en condicions. El director que té BO A MA, donarà per acabat amb èxit la tocada i proclamarà la cadira pel nostre ZAPA.... I Olé,
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM


FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.
A

RA

BALL

DE

LA

CADIRA....

A veure qui va mès ligero que prepari el cul

QUI ÉS A MA...

AQUEST NOIET TRENCAT DE COLOR.

A, SI ... L' O B A M A

--------------------------
----------------------
--------------
----------

---

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS

El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.

Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.

Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.

Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...

Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...

Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.

Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.

------------------

A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L

( a El politiquet n'hi he posat un altre)

Hi han ferides

que es sanen amb gases.

Altres es curen

amb abraçades i petons.

Però hi ha les mes dures

que mai s'esborren

i sols les calmen

temps i record.

La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,

així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.

Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç

amb aquest color tant delicat que incita besar-la...

Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos

el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la

Ha quedat per mi ben despullada sense caler.

A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys

i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.

Com a persona pot donar tot el que té dins,

i llençar-ho a la cara del qui vulgui...

Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,

no calia que fés amics ni enemics.

Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema

i que la gent es distregui...

Donar carnassa a l'opinió pùblica.

Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...

--------------------

A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia

22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..

El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.

Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.

Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.

I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.

Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen

per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.

Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.

Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner

salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.

Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?

Ens ho diuen clarament.

Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.

I rebaixen la seva calitat neutra.

Desprès sorgiran les converses i els comentaris

Uns a cada ma.

I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------

----------------------------------------------------

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.

L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !

--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.