POLIT I QUIET O POLITIQUET... DEIXALLES 98

140.-POLITIQUET  o POLIT  I  QUIET. Semblant el só de la paraula, però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,

quan canvio la mateixa paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics, doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE  P. P. I QUÉ ...Sí, si.  i  què ?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.

DE PICNIC... DEIXALLES 98

139.-De picnic la parella d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi el catxap.-

 Posa la mà en la llomada negrosa i blana. Un xiscle en fa la noia.

 - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la pastanaga per que mengi el conillet...-

JUGATEJAVEN... DEIXALLES 98

138.-Jugatejaven ells, l’Inyaqui i la Cris-tina amb les boletes damunt del tapetverd del billar. Ell amb el tac s’ hi afanyava.- Ja està, ja està.- (Juguen per tenir descendència, perxò, s’ han casat, sabeu?)

Quan l’inscriguin o el bategin, segur que serà JU g AN. I JU g AN creixerà nen, jove, major d’ edat. Sempre serà JU g AN. També pot tenir la sort de ésser  el rei JU g AN. Sí, sí. No se si encara ells jugaran al billar. Per que el temps passa i ja no es temps de jugar...

DE PRESSA... DEIXALLES 98

137.-  .-Ves de pressa.-  .- Mes de pressa.

Ell sols tenia pressa. Entrà en una llibreria.

- Em falta la D, venéu -me¨la, que tinc pressa-

Un company-amic s´ ‘ esgarrifà: -.On vas

tant D pressa. Si que tens pressa-.

Reflexionà. De l´estoig de llàpissos en

tregué la goma i esborrà la D.

- Tens raó , sols tinc pressa-.

LLUNES DE VIDRE, PARPELLES... deixalles 98

135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...

No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?

136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un

temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-

EL PERELLÓ DEL DIT PETIT O DIT GROS... DEIXALLES 98

134.-Tres parelles assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el que

una noia amb la sabata a terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’ enfront. No és la seva parella, no.

La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –

 Ella contesta entre dents.

- És que em pica el perelló del dit petit-.

 El noi s’ engull la seva contesta.

- Si sabessis que a mi em pica,  i molt, el perelló del dit gros!!-

GOLS IGUAL A ROTS I PETS.... DEIXALLES 98

133.-Filoneiste impertèrrit tenia els seus equips de futbol, - aquell joc que es juga amb els peus.-

Ell hi feia ses experiències per fer-lo mes atractiu. Dormit, segur, somniava. Fora porters. Res de tocar amb les mans. Futbol, tot peus. Així gaudiria del gol. A demés li venia de gust. Per cada gol del equip seu, un pet el rubricaria, i pel del rival, un rot.-Ës a dir un pet amb ascensor.-Portava ja vint-i-cinc pets, dic, gols del seu preferit, contra deu o dotze del contrincant... Tant l’estómac com el ventre eren en guerra, revolucionats. Que era allò ? Els esfínters no aguantaven i per boca i cul començaven a eixir

líquids espessos i putrefactes uns,agres els altres. No hi havia remei. Es suspenia el partit per massa FANG. Es normal que despertés. Dins la banyera plena d’ aigua nedava junt amb gels i cremes, pintures

i sabons escumosos... Molt abans de tot això, havien entrat en els seu estómac bastants gotets de droga permesa i alguna pastilla d’ èxtasi. Filoneiste impertèrrit, je, je.

ELS ANUNCIS DE LA TELE... DEIXALLES 98

131.-Sentat a la butaca-silló, mirava la tele amb complaença. Que bonic! De sobte trencaren el fil que portava i hi ensenyaren anuncis. Canvià de canal. I així, en un i altre i altre  i altre els anuncis eren senyors de la pantalla.

- No em fareu gastar els meus calers. Jo no compro res. És cosa de les dones.-

La tele seguia.  Despreocupat  s’aixecà.   Caminà vers la nevera per veure(?) i beure quelcom..

No, no comprava, però , consumia. La tele seguia...

- Ni soc ase, ni vull beure. Jo no compro ni pago res.-

Noooo... Corregué vers l’ aparell.

- Punyeta, el rebut de la llum si que el pago .Au, a les fosques-

I s’acabaren els imposats anuncis .Que fàcil. Apagar ( no consumir) per no pagar (gastar).

132.-És cert que rebem les conseqüències del bé i del mal. L’havien entabanat que els aires, els vents,

eren els sers que abandonaren un dia la vida, i, ara rondaven entre nosaltres. Així, l’aire fresquet, suau eren les bones persones, Les ventades,  les dolentes. No sabia si creure -s´ ho. El bé. El mal ? Per ell no n´hi havia. Aixecà un pel el cul del butacó i nasqué per davall un aire-vent sorollós i putrefacte sortit del

seu ser. Verament pudent, sí. Era clar, el mal vent mortificà ses narius. Però, notà un aire descansat i dolç que desinflava el seu ventre. Segur que tots devem estar entre el bé i el mal. Ara fins s’ ho creia.

SOM FEM... DEIXALLES 98

129.-S’ho sabia tant de memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,

Deia...SOM FEM.

De que li servia el maquillatge...?

Politiquet, politiquet, que t’ esborraran !.

130.-El pà, tou o sec, se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn. Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra

civil- que deia: -  No ,Pas -charan.- Se l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et quedes nou si tens set de veritat.

EL PORRÓ........... DEIXALLES 98

127.-Al divuit anys el vi m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.

Vaja, vaja, el cas és l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.

128.-Diuen que MIL-osevic és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina desgracia. Ni això escriuria.