ERA ENCAPSULAT... DEIXALLES 98

144.-Era encapsulat, primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el cordó Però, qui ho havia

de dir, una infermera el cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra. Vosaltres també.

PESETA - EURO... DEIXALLES 98

143.-Pensar que aquí guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’ agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va veure que 

depenia’ m del PES ETA I els va dir als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua.  Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai  seràs milionari.._.

ON THE ROCKS.... DEIXALLES 98

142.-On the rooks, vol dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no hauria existit la confusió de parles de la  Torre de Babel. Quin "fallo" en la  història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que la Torre de Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè si no serem  com analfabets de boli i veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven? Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un  arbre, un ocell ? o, el vent, el sol... Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que escolta o el que parla ?

SER LLIURE... DEIXALLES 98

141.-Seria lliure, lliure, lliure...Seria INDEPENDENT,...!!! Sols dependria de l’ INDEPENDÈNCIA.

POLIT I QUIET O POLITIQUET... DEIXALLES 98

140.-POLITIQUET  o POLIT  I  QUIET. Semblant el só de la paraula, però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,

quan canvio la mateixa paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics, doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE  P. P. I QUÉ ...Sí, si.  i  què ?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.

DE PICNIC... DEIXALLES 98

139.-De picnic la parella d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi el catxap.-

 Posa la mà en la llomada negrosa i blana. Un xiscle en fa la noia.

 - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la pastanaga per que mengi el conillet...-

JUGATEJAVEN... DEIXALLES 98

138.-Jugatejaven ells, l’Inyaqui i la Cris-tina amb les boletes damunt del tapetverd del billar. Ell amb el tac s’ hi afanyava.- Ja està, ja està.- (Juguen per tenir descendència, perxò, s’ han casat, sabeu?)

Quan l’inscriguin o el bategin, segur que serà JU g AN. I JU g AN creixerà nen, jove, major d’ edat. Sempre serà JU g AN. També pot tenir la sort de ésser  el rei JU g AN. Sí, sí. No se si encara ells jugaran al billar. Per que el temps passa i ja no es temps de jugar...

DE PRESSA... DEIXALLES 98

137.-  .-Ves de pressa.-  .- Mes de pressa.

Ell sols tenia pressa. Entrà en una llibreria.

- Em falta la D, venéu -me¨la, que tinc pressa-

Un company-amic s´ ‘ esgarrifà: -.On vas

tant D pressa. Si que tens pressa-.

Reflexionà. De l´estoig de llàpissos en

tregué la goma i esborrà la D.

- Tens raó , sols tinc pressa-.

LLUNES DE VIDRE, PARPELLES... deixalles 98

135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...

No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?

136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un

temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nula-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-

EL PERELLÓ DEL DIT PETIT O DIT GROS... DEIXALLES 98

134.-Tres parelles assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el que

una noia amb la sabata a terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’ enfront. No és la seva parella, no.

La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –

 Ella contesta entre dents.

- És que em pica el perelló del dit petit-.

 El noi s’ engull la seva contesta.

- Si sabessis que a mi em pica,  i molt, el perelló del dit gros!!-