CABACÉS

RECORTS DE VIATGES AMB CARRO.               C A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95 crec.

-------------------------------------------

He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No sé on han fet cap els complements.És la narració del viatge que amb el carro fèiem des de la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona voluntat.-Anton 31-8-08----------------------------------------------- 

Cabacés, jo et saludo, feliç poble,

segueix avant i sempre avant,

ensenya’ns tu, el teu llindar més noble

que el sol et vegi amb llustre immaculat.

..................................................................

Oh, Cabacés, que de menut et veia

amb la ignorància del innocent,

que sols dins té el retruny de la taleia

que dugui vida al cos i al pensament.

Avui et veig amb la plenitud joiosa

del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,

furgant els rulls de ta clepsa xamosa

i esparpillant les lletres del teu temps.

...........................................................

Ans cobria tendal contra fred i aires

- carxau de carro amb rodes i fuell –

el sondroll d’ells cruixint vara enlaire

avançant processó de camí vell.

La bèstia que estirava la carreta,

On jo era príncep de menuda edat,

A pas feixuc fent sonar la esquileta

Posant el to de vida en tot l’esguard

Em portava fins a tu que amagaves

Ta figura de consensuat pudor

Fent que l’amagatall que amant empraves

Esdevingués als ulls com llum de sol.

Era formós el veure’t sens pensar-hi

Quan a cop de reble sorgies tu

Erets amfiteatre on van posar-hi

Diamants per cases per viure en comú.

Serres i colls, adorns i pleitesia

Acataven dins el terme al besllum

I et circumdava l’arbriu amb bonhomia

Fent relluir al horitzó en remull.

M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven

A entendre quant davant meu tenia al fi

Erets un de tants que al pas meu planaven

Son físic assegut en tou coixí

.................................................

Quan davant teu el mul trontoll parava

I al morro el civader feia profit,

Per mi la carmanyola amb fesols dava

Complaença am el pa i el vi.

Germans, mare i mosso manant reata

Com anganilles el carro era el tron,

La mula tirant, el ruc blanc seguia

Amb algun bramul d’ase vagarós.

........................................................

Em sabia noms que els vells repetien:

 - Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.

Com pàgines o lloses en sortien

A costat nostre com grans manuscrits

Retallats en el roc esllavissant-se,

Seran sepulcres en hivern plujós?

Pedra de calç amb molsa acaronant-se

Refregant mans

EL TUPINET.- DEIXALLES 98

149.-Topinet que bullies les herbes que em curaven els mals.. .Ara ets en una repisa com embellint la meva visió. T’he vist la pols en l’ansa, t’he cullit per torcar el vernís ja estriat del foc passat. La mala sort m’acompanyava. M’has relliscat i a terra has quedat fet trencadissa. Un padellàs he agafat i el guardaré com relíquia. Sense tupinet, prendré píndoles o pastilles Però, penso que la relíquia sanarà els meus mals.

OTAN - DEIXALLES 98

148.-Els bosnians ja deien: O tant que sí, o tant que no.- Els Kosovars diuen: O tant que sí,o tant que no.-... Qui els seguirà repetint: OTAN.....

LLIBERTAT

145.- Odiar la pau dels altres ? Estaràs en guerra amb tot.

146.-No envegis la pau dels altres. Saps quina guerra governa dins seu?

147.-Preocupacions i obligacions, son barreres de la Llibertat

ERA ENCAPSULAT... DEIXALLES 98

144.-Era encapsulat, primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el cordó Però, qui ho havia

de dir, una infermera el cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra. Vosaltres també.

PESETA - EURO... DEIXALLES 98

143.-Pensar que aquí guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’ agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va veure que 

depenia’ m del PES ETA I els va dir als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua.  Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai  seràs milionari.._.

ON THE ROCKS.... DEIXALLES 98

142.-On the rooks, vol dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no hauria existit la confusió de parles de la  Torre de Babel. Quin "fallo" en la  història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que la Torre de Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè si no serem  com analfabets de boli i veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven? Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un  arbre, un ocell ? o, el vent, el sol... Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que escolta o el que parla ?

SER LLIURE... DEIXALLES 98

141.-Seria lliure, lliure, lliure...Seria INDEPENDENT,...!!! Sols dependria de l’ INDEPENDÈNCIA.

POLIT I QUIET O POLITIQUET... DEIXALLES 98

140.-POLITIQUET  o POLIT  I  QUIET. Semblant el só de la paraula, però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,

quan canvio la mateixa paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics, doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE  P. P. I QUÉ ...Sí, si.  i  què ?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.

DE PICNIC... DEIXALLES 98

139.-De picnic la parella d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi el catxap.-

 Posa la mà en la llomada negrosa i blana. Un xiscle en fa la noia.

 - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la pastanaga per que mengi el conillet...-