ESTELS... llapis aquarel·lable sobre fons negre.

28-6-13

ESTELS...Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge. Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...                                         

Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... 

LA ROSA... llapis blanc aquarel·la

27 – 6 - 13

LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de llum desfent la tenebra.

Visible seria camí, far en l’adustesa del sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu viatge... Anton.

LA ROSELLA...aquarel·la

LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien la vida dels seus ancestres. Anton.

COPES I TULIPES...aquarel·la

Les copes soles farien el seu festin... Els brillaria el cristall... Transformar-se en tulipes seria una eina per ser respectades i transformarien el gust del cava en olor i circumsptància de flor de preuat valor.Copa i flor en maridatge ple de llustre... Anton.

L'ESTAT... boli rapit pintat

SUCANT EL ROSSEGÓ.

4.- L’Estat és com una soca d’olivera o alzina que si la colguem amb terra la resguardem, i, si al contrari, amb destral o caçut la mortifiquem el fem petit. És el govern el que dóna part de la soca o la resguarda? Som tots molt sensibles al ús que en fan alguns de l’Estat... fins s’arriba a permetre la corrupció i tota cosa podrida canvia d’estat... Sols insinuo

Recordo quan semblava que la font tenia líquid a dojo, sí,sí, allò dels 400 euros si se’ls haguessin resguardat la soca no ensenyaria tant les calces? O es que ja no venia d’aquí... Tothom veia el forat i ningú dels dirigents el cossia... I ara quin estrip que tenim que se’ns veuen les vergonyes... 

DEPENDENTS... boli ràpit pintat

SUCANT EL ROSSEGÓ

3 .- Som dependents sempre. Del acoblament de matxo i femella, semen i òvul, d’engendrament, de part favorable, de mugró, biberó, cullera..., de carrutxes pels primers passos, del xumet per calmar el plor i una llista inacabable..., l’adolescència, estudis, d’un sou i, és clar, d’un diner final de jubilació...

Som dependents sempre.

EL PODERÓS... boli ràpit pintat

SUCANT EL ROSSEGÓ

2 .- Tenia tantes variants l’home poderós, que fins fent el solitari feia trampes i ho sabia, jugava sol.

LA CRISIS.- boli ràpit pintat.

SUCANT EL ROSSEGÓ.-

1 .- La crisi ja no necessita més sabó, amb l’aigua ja ha fet suficient escuma.Anton.

NO TRIGUIS... aquarel·la pròpia

No triguis

Que t’espero

I l’instant serà etern.

No triguis,

Mans i llavis calents

Seran embolcall.

No riguis,

Aire bressolejant que empara

Canta-hi el vers que ens cal.

No triguis,

Ahir, dos cossos junts...

Avui, esperits caminant.

......

HAS CAMINAT.... gebra

Has caminat cap al lluny

i la boira em priva de veure’t.

Ulls meus al horitzó clamen

que claregi la ranera del sol.

T’amagues. I em sorprèn la fosca...

La nuvolada quieta és teló tancat,

cortinatge bru, finestral clos,

paratge invisible a la meva ceguesa.